Notices from nowhere

Ens passa que mai hem tingut una visió com l’actual. Internet, a més de tindre les teues gents més a prop, et fa tindre a gent no-coneguda, també enllaçada. Formar part del seu món. Ells formen part del teu també. Prenem consciència de la seua existència directament. Extrem aquest que, temps era temps, sols era una quimera ideològica. “Mapegem” el món mercès a petites detonacions inconnexes a simple vista, com Darwin pogué detectar l’evolució del món.
L’any passat una multinacional europea vingué a proposar-nos realitzar deu mil vivendes a un país sudamericà. Vingué la sucursal española per a adreçar la inversió española cap al con sud, a la vista de recessió econòmica que sofreix en aqust estat. Arrassar jungla, selva i terraplenar muntanyes d’una serralada. Se’n feia en dues fases: la primera de testeig amb mil, i en una segona la resta. Tenien tot ‘el negoci’ tancat amb els governs, estatal i municipal d’allà. Ben ‘untats’ tots. Cases prefabricades en formigó en massa, sense els mínims estàndards vivencials per a un poble indi encara per ‘civilitzar’, segons les pròpies expressions dels manaires de la multinacional. Vam fer tres reunions en la sala de reunions del notre estudi, i en alguns moments foren tensos els estira-i-arronsa dialèctics.  Discutint sobre els materials arribem a la coberta que havia de ser de fibrociment. Material que objectàrem per ser verament cancerígena la seua manipulació. Sols cal recordar la multitud de casos haguts a València amb la UNIÓN NAVAL DE LEVANTE, on feien tots els vaixells amb panells d’amiant les compartimentacions dels camarots pel seu caràcter ignífug. Sempre ocultat l’escandalós cas per tota la premsa a l’abast. La d’ací i, per suposat, l’española d’allà. En fer-los l’objecció ètica, els manaires multinacionals, contraatacaren dient-nos que a tal país hi havia molts ‘indis’ i que uns quants milers de menys no s’anaven a ‘notar’. 
Durant un cap de setmana  quedàrem amb la pilota a la nostra teulada, en la discussió de col·laborar o no. El plantejament consistia a passar un model sense materials cancerígens, reconvertint el projecte en un de sostenible i exempt de materials que atacaven la salut de les persones -indis o no- i acoblats al medi natural dins del pressupost que ens marcava la multinacional o rebutjar l’oferiment. Ens vam decantar per la primera opció. Pre-dissenyàrem uns models senzills que entraven dins del seu ‘negocis’ i no malmetien ni persones ni medi natural amb un pressupost d’honoraris ‘a un 30 %’ dels ‘normals’ per tal de fer d’esquer i poder intervindre-hi. Al cap d’una setmana van rebutjar la nostra oferta mitjançant un adlàter que ens ho notificà. Amb la documentació que obrava en el nostre poder vam contactar amb persones del continent sudamericà i posar-los en alerta. Sembla ser que ja hi havia gent autòctona darrere d’ells segunit-los la pista  i alguns han estat destituïts, com batle i regidors d’alguna ciutat sudamericana hostatja a l’ombra. Em pense que la intel·ligència col·lectiva del formiguer s’ha acrescut amb l’existència de les xarxes socials que acaben de compondre les teranyines. 
Un parell de correus de l’afer en el ” Vull llegir més…”