Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

BOICOTEGEM EL CAVA CATALÀ !

UN ARTICLE DE L’INCOMMENSURABLE TONI MOLLÀ.

BONÍSSIM. ES DIU “CAVA VALENCIÀ”.

 JO, ACÍ, L’HE REBATEJAT AMB EL TÍTOL ADÉS ESMENTAT. QÜESTIONS DE MÀRQUETING.

 

(Torna la campanya anticatalanista de la ultradreta valenciana. El cava català n’és una altra vegada l’excusa. Per això reproduesc ací un article que vaig escriure l’any passat, però que, desgraciadament, és d’actualitat. 

 

 

La setmana passada vaig conèixer un productor valencià de cava. Estava exhultant. La campanya promoguda contra els productes catalans ha fet pujar la demana del seu cava valencià fins al punt d’esgotar-li’n les existències i superar les millors previsions. Fa quinze dies que no té ni una botella de l’espumós produït als seus cellers a partir dels propis ceps. Però com que un bon valencià no la pensa que no la fa, ha tingut una idea genial. I ho és, certament: inigualable. S’ha dirigit a un productor de cava del Penedès i li ha ofert comprar-li’n els excedents produïts per la campanya de boicot contra els productes catalans. El productor català ha venut al seu col·lega del sud de la Sénia tot els cava català criat a Catalunya que la xenofòbia valencianoespanyola (perdoneu-me la redundància) li havia deixat al celler.

 

Tot s’ha de dir: el productor valencià ha pagat al català un preu extraordinari, el mateix que el productor català hauria cobrat en el mercat obert. Tots dos han eixit guanyant de l’operació. Amb un afegit: el cavista català s’ha estalviat els costos de la distribució i la promoció, que són gairebé el cinquanta per cent del preu de cada botella en el comerç. Aquestes despeses també se les ha estalviades el cavista valencià, ja que la campanya promocional l’han dissenyada gratuïtament per mòbil, per boca a boca i per tots els mitjans des de totes les esferes els xenòfobs de vora séquia que ens rodegen. Al meu mòbil, per exemple, m’ha arribat el següent missatge procedent d’un telèfon públic de l’administració valenciana: Campaña un mes sin productos catalanes. Entre todos podemos acabar con esta locura ! Pasalo !?. El resultat és perfecte perquè guanyaran diners els productors de dalt i els de baix en una sinergia demoníaca que només el dimoni emplomallat hauria estat capaç de dissenyar. Podem insultar-nos i arrapar-nos en públic, si voleu. Mentrestant, els que es juguen els euros aniran adaptant-se al medi i a l’oratge, com és natural. Ni que siga amb una col·laboració underground.

 

Pensat i fet: el meu conegut ha etiquetat el cava català amb etiqueta valenciana i l’ha venut com si fora de ceps descendents directament de la Cova del Parpalló. Tothom li ha elogiat el cava d’enguany. Fins i tot jo, que, amb tota la confiança del món, li he dit, després de tastar-lo, que ?semblava català?. Com que hi havia roba estesa, ho ha negat amb tota la seua força i contundència d?empresari agraït als anticatalanistes caps de suro. I m’ha regalat sis botelles per comprar el meu silenci: ?no ho digues a ningú?, m’ha repetit fins a tres voltes i, jo, per descomptat, no obriré boca per a dir res d’això. De manera que passeu-ho per escrit però no ho digueu a ningú. En fi, enguany molts valencians beurem cava català etiquetat com a valencià. Talment, la qüestió de noms de Joan Fuster. Els més burros dels valencians poden continuar fent el burro, però l’empresariat valencià va a la seua. Va fent Països Catalans com s’han de fer: sense soroll, però sense deixar perdre una pesseta. Com s’ha fet sempre, d’altra banda. Bon profit i bon nadal.

———————————————————————————–

NOTA A PEU DE FULL: el valencians quan diem que hi ha roba estesa ( és una expressió que vol dir que hi ha gent al davant que no ens interessa que sàpiga de què en parlem)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. A casa meva, Barcelona esquerra de l’eixample (València nord) també s’ha dit sempre (sempre són 67 anys pel cap baix) això de la roba estesa. Deu ser cosa de l’imperialisme lingüistic valencià.

  2. A la comarca de la Selva també fem servir l’expressió hi ha roba estesa quan no volem que la gent que ens envolta sàpiga de què parlem.

    Pel que expliques, els xenòfovs anticatalans estan, sense saber-ho, enfortint els lligams econòmics entre els territoris dels Països Catalans. Com diu ma mare: no hi ha mal que per bé no vingui.

  3. Vist el nivell de les intervencions, a vegades sí que penso que tenim dues nacions en lloc d’una. No es comenta l’article majorment, sinó que l’error d’apreciació dialectal respecte "a la roba estesa".

    Suposo que és perquè les ànimes catalanes principatines, al nord del Sènia, no els ha fet gràcia el posting. El que signa com "jo" n’és una mostra. A mi, que són encara principatí, però pels pèls, ben del Sud, sí que me n’ha fet de gràcia, per una simple confluència amb el sentit de l’humor.

    No s’entèn als valencians del Coll de Balaguer cap amunt i de la Segarra fins al mar. És un fet de divergència cultural que ens fa molt mal: no hi ha sentit de l’humor. Hi ha un perfil català que té molta mala llet, el mateix que es pensa que la cultura catalana és tota la faramalla noucentista que van fer quatre pijos barcelonins afrancesats.

    En fi, si volem país ens ho hem de fer mirar.

  4. Respecte de la nota al peu de pàgina "Els valencians quan diem roba estesa volem dir que…": Quan els valencians dieu "roba estesa" voleu dir el mateix que diem la resta de catalanoparlants. I ja està.

  5. 1r I la dita: HI HA MOROS A LA COSTA? No l’heu escoltada i/o dita mai? (per seguir la broma, homes/hòmens)
    2n Si, i no crec que estiga equivocat, la majoria que compartim aquest/este/est espai de comunicació (ja siga escrivint-hi o llegint-lo) no estem a favor de la cultura, la llengua i el trellat comú? Doncs què fem de vegades/a voltes?
    3r El que ha fet l’empresari valencià sí és fer nació. No ha anat a cercar/buscar el cava a Extremadura.
    Bona vesprada.
    Àngel
  6. Ahir vaig ser amb uns amics del Penedès, amics
    força contents, amb les butxaques força plenes. Una gent contenta,
    il·lusionada i amb un horitzó de futur. Ells ara fan bossa plena amb el
    boicot  dels espanyol a Catalunya, del boicot a les marques catalanes
    de cava. Fan bossa plena de les vendes de marques extremenyes,
    madrilenyes (ho heu sentit bé), de les castellanes…
    Tenen menys despeses al no haver d’embotellar ni distribuir, més guanys perquè els venen a buscar la mercaderia des d’Espanya…
    Són gent feliç, gent que guarda l’anonimat dels seus clients…
    Són com nosaltres, són catalans…
    I no vull dir res més,
    hi ha roba estesa…i hi ha moros a la costa…de la xarxa…

  7. Ei! Josep, ara feia uns dies que visitava el teu bloc. Ostres tu, un Nadal sense Boicot l’acabaria trobant a faltar. És un clàssic, com els torrons. Precissament sobre això vaig penjar una entrada al meu bloc (al meu nou bloc, je, je). A veure csi et deixes caure.

    Salutacions

Respon a Pere B. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.