AVUI (2/6/2006), HE FET CLASSE ALS MÀSTERS C.O.P.A.
Decididament vaig fent-me major. No era la primera classe que impartia en un Màster, ni tampoc la primera conferència, ni presentació. Hi havia fet a l’Ateneu, a la Politècnica, a la Sala d’Actes, etc. Sempre, però, hi havia hagut alumnes, gent anònima, gent plana i/o del carrer.
Continue posant-me nerviós com si fóra la primera volta. Passen uns segons, deixe de guaitar el públic i supere la por escènica.
Avui ha suposat un punt d’inflexió. (Segueix)
La diferència avui era que a més dels vint alumnes, s’hi trobaven arquitectes, artistes, sociòlegs, etc d’autèntica vàlua. Quan he alçat el cap i m’he adonat que entre els oïdors estava Carles Salvadores, Francesc Llop, Rafael Soler, Josep Manuel Despiau, Joan Gomis, etc.
M’hi he quedat desconcertat. He insinuat, una mica murri, que què feia jo allà dalt. Davant d’aital auditori. Bé és cert que la peça sobre la què estem treballant és una autèntica desconeguda. La situació urbanística, per contra, és envejable. Això pot explicar el tipus d’oïdor diferent. Em causa impacte el fet de que sempre hem maldat per fer arquitectura contemporània, i de fet és la que més produïm a l’estudi (tot s’ha de dir: molt comercial, ja que prioritzem els gustos del promotor), és en l’obra d’intervenció patrimonial on més ens coneix la gent.
Vaig, una miqueta a presentar-vos les figures que hi han vingut:
Carles Salvadores: arquitecte coautor de l’IVAM, i de les darreres fcultats de l’Avgda. de taronger. Fa divuit anys li vaig fer una entrevista-article sobre l’Ivam. Llavors, jo treballava d’aparellador en una subcontracta en que dissenyí tot l’especejament de la pedra. M’acollí a enraonar a la Conselleria, seria l’any 1998 i vaig publicar al suplement d’arquitectura i interiorisme del Levante-EMV, DIAREMA un article que s’intitulava IVAM: CATALITZADOR DE CIUTAT VELLA. No se sap ben bé, o sí, l’article eixí amb el títol: IVAM EL TERRIBLE. Carles, em telefonà tot emprenyat i jo no vaig donar-li resposta. Ara sí la conec, entre Lagardera i Natxo Blanco van fer una bovada i què a pocs dies de la inaguració li senta com una càrrega de profunditat. A més de les desavenències entre ell i els altres coautores.
Rafael Soler i Verdú, és a hores d’ara catedràtic de la construcció de la UPV. En sóc alumne d’ell, he treballat per a ell. I ha formulat una teoria de la construcció que podria descriure, sintèticament, com a "nacionalista". Enllaça amb continuïtat des de la construcció del Romànic fins a Santiago Calatrava i Valls. Restaurador de la cúpula de l’Escola Pia,i de les esglésies de València St. Andreu, St Tomàs i st. Felip Neri, així com algunes capelles i ermites de la Safor.
Francesc Llop: sociòleg. Crec que president de la associació de campaners d’Europa, o quelcom així. Ens ha retornat tots els tocs de campanes que tenia la ciutat. Corpus, 9 d’Octubre, Mare de Déu dels Desemparats, etc. Sé que s’emprenya moltíssim, quan li canvien la disposició de les campanes i el buit (alçària, etc.), capaç de distingir el dring de totes les de la ciutat…….i diria que del País. És persona de pes dins de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
Josep M. Despiau: és inspector de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat de Baix. Temps era temps, vénia a les reunions del col·lectiu "Terra Critica" . Coneixedor de tots els palaus, castells, etc del País Valencià. Demarcació-Província de València
Joan Gomis: professor de la UPV. Restaurador de l’església del Salvador i el seu campanar. Ídem de Sagunt. I un miler de peces més pel pirineu i el sud de l’Aragó.
En quant a l’alumnat estava conformat per molts argentins, algun peruà, bolivià, etc. i gent d’ací.
La conferència amb visita inclosa l’he desenvolupat íntegrament en català. Cap problema. He après, que si fem les coses amb normalitat i amb coneixement, no ha d’haver inconvenients ni contratemps.
He de dir, que camí d’allà anava acoquinat i vaig fer un pensament, que li vaig fer a Mª Àngels:
-No sé de què em preocupe si segurament d’això, després d’un any d’estudiar-ho, sóc qui més ha treballat el tema ¡¡……però l’enrrònia persistia ¡¡
Doncs bé, ara -més assossegat- haig de dir que estic satisfet.