ARQUITECTURA INDUSTRIALITZADA.
NAUS INDUSTRIALS. PEDREGUER
PREEXISTÈNCIES. Una illa de cases quasi completa. Terreny amb pendís. Separació de l?alineació. Alçada màxima marcada. Urbanització simultaniejada amb la construcció de les parcel·les. Polígon industrial situat entre la carretera Dénia-Calp i l?autopista A-7.
PROGRAMA. Encabir catorze naus industrials. Temps màxim de realització dotze mesos. Pensar prèviament la validesa de cara a la nova llei contra incendis per a establiments industrials. Evitar la compartimentació interior. Idear la futura organització de les oficines que cadascú s?acoblaria, segons el seu programa de necessitats. Deixar inserides les varietats d’activitats més obertes possibles per a abastar tota mena d?activitat.
Crear zona coberta i accés a planta superior. Àdhuc, instal·lació d?ascensors, plataformes, grues pont, etc. Previstes: Dos fases: I i II. Escurçament de temps. Contactar amb empresa de prefabricats i convenir un disseny ad hoc. A partir de les seues prestacions i característiques. Cobertes amb un 30 % de transparència lumínica.
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.
Minimal. Lever 1966. Carl Andre.+ John Pawson
Un successió de maons col·locats verticalment. Seriació. Mòdul de 300 mm. Cromatisme blanc. Superfícies tibants i polides. Formigó d?altes prestacions. Pell fina de 160 mm. Tres capes. Insonorització.
Estructura interna de formigó armat. Alta resistència estructural i contra el foc. Sistema estructural semiempotrament. Plaques d?ancoratge embegudes en cada dos elements i soldades. NO Meccanoo típic, amb concepció isostàtica. Prevalença de la junta seca. Sols obra humida en fonaments amb murs d?arrancament de recolzament de murs mitgers i testeres, amb la finalitat d?acoblar els desnivells.
COMPOSICIÓ. Peces iteratives que amb cadència de múltiples de 300 mm. Hi anava col·locant i compartint. Tret de juntes de dilatació. Coberta a dues vessants. Amagada. Remat horitzontal. Cromatisme sols, quan siga possible en portam exterior.
Experiència prèvia a traslladar a construcció domèstica. Sistemes oberts. Ús de mòdul igual al nostre peu tradicional.
Donada la manca d’oficis tenim, crec, que és l’única eixida pausible que ens queda. Evitaríem, a més a més, accidentalitat.
Junta seca i industrialitzada.
Ah, aquella arquitectura industrial de les antigues fábriques de Terrassa i Sabadell!, de FECSA a l’Arc de Triomf, a Barcelona i tantes d’altres. Els qui en aquella época hi treballaven no devien apreciar aquelles voltes de maons, ni l’aparell de maçoneria a l’estil anglés. Ara allò son oficines o museus i la funcionalitat s’imposa, però no em diguis que no sents una certa nostàlgia.