Notices from nowhere

LICITACIÓ DE TÚNEL A VALÈNCIA.

ZP consulta el ministre Clos sobre el cost del dit túnel. Aquest li respon:

Clos: ens costarà uns tres-cents (300) milions d’euros.

ZP, s’ho rumia, doncs creu que és massa diner per a gastar amb els imbècils dels valencians. Decideix consultar un altre, de més proper, i pregunta Pepiño Blanco, i aquest, sobre la mateixa pregunta li respon:

Blanco:  costarà sis-cents (600) milions d’euros.

ZP, incrèdul, davant de la incompetència de sengles amics, decideix consultar novament, i aquesta vegada ho fa a Eduardo Zaplana, que a més és un expert en aquest tipus d’afers i, endemés, de l’entrellat valencià. Aquest li respon:

Zaplana: el túnel costarà nou-cents (900) milions d’euros.

Al que ZP li respon:

ZP: i això…., com és?

Zaplana li respon així: molt senzill, 300 per a tu, 300 per a mi i 300 per a Clos que hi haurà de construir-lo.

——————————————————————————

Fins ací l’acudit. I tanmateix tan proper a la realitat. Us recomane que passeu reconsidereu  aquests trossets d’espills, trets d’un extracte d’informe que vaig elaborar a l’efecte.

Som enganyats, com a aquells indis americans, amb trossets d’espill a canvi de terres, i els "negocis", són "ellos" qui els fan.

Les conclusions, sintètiques, al "Vull llegir la resta de…" . Si fem la identificació, d’imbecilitat, entre els valencians i el ministre Clos, en el sentit original i llatí del mot (sense bàcul), s’entèn tot. I podrem comentar-nos-les.

Conclusions sintètiques:

1. Es pot detectar tot el procediment en què s’emmarquen aquest tipus d’operacions urbanístiques, fil per randa. Altrament, operacions absolutament necessàries, de caire estratègic, si volem ser al segle XXI. Sempre que les controlem des d’ací, no per part de la nostra competència, sinó…..farem el borinot com sempre…

2. Es detecta el badall o buit legal que deixà el Pla General de València de 1988 en base a desprotegir l’horta que embolcallava l’urbs. Operació premeditada.

3. Aflora la mandra mental i operativa a l’hora de crear un entorn rendible de l’horta, per comptes de crear un espai "ximplet" de parc d’atraccions antropològiques, que és vers on s’encaminem a hores d’ara. Per contra, aquell espai  funcionaria com a matalàs amortidor entre d’altres funcions i d’altres centres i pols de les comarques de l’Horta. Que és la funció urbana que caldria implementar i fer-n’hi.

4. La denúncia pública com a pràctica inoperant i inútil per part d’allò eteri com és el moviment ecologista. L’infern està empedrat de bones intencions.

5. L’expropiació forçosa de terrenys en explotació a preu de "rústic" (no urbanitzable) per terrenys, de facto, urbans. Desestructuració temporal entre l’operació i la reclassificació del sòl per tal de desorientar els propietaris i daltres professionals (advocats, arquitectes, api’s, etc. La taxació real quintuplica la que pagava Conselleria.

6. L’exclusió de les famílies propietàries del repartiment global d’equidistribucions de càrregues i beneficis. Tal com ordenen les lleis llurs.

7. El paper de "tonto útil" que representen l’Ajuntament de València i de la Generalitat valenciana a través de les conselleries.

8. Els beneficis que s’emporten els administradors estatals Adif (abans Gif), amagats dessota d’una societat compartida entre tots i específica, quan sent gestors creats durant l’autarquia ja vam contribuir i pagar, per a fer-les. I ara, després de la liberalització, actuen com a agents beneficiats (a bastament) en qualitat d’empreses independents privades. Havent-los-hi de tornar a pagar.

PS: Cal que els indis perfumats fem, molts, de nombres.

Ens hi cal urgentment!