El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Enyorat Lévi

Deixa un comentari

Ahir al vespre vaig conèixer la nova Terminal de l’Aeroport de Barcelona.

D’entrada em va semblar ser, de bell nou, en un dels grans aeroports on, algú amb l’ànsia del viatge incorporada, hi passa les hores d’espera entre vol i vol.

En alguns punts, em recordava Brussel·les, en d’altres Nova York, en d’altres qualsevol. Més d’un nivell, aparcaments immensos. Vaig somriure en veure-la, gran, neta, brillant, bonica i descarada.

És curiós, però, com les coincidències se succeeixen al meu voltant. I és que, si ahir al vespre, estava en el temple que em dóna la possibilitat de descobrir altres móns. Avui, en llevar-me, m’assavento que en Lévi-Strauss ens ha deixat.

Recordo en Lévi de les classes de Prehistòria del primer any de carrera. La professora el tenia com una mena d’ícona i jo m’avorria com una òstra i el rebutjava amb força. No m’agraden els mites totèmics i inqüestionables i, per ella, ho era i molt.

Una icona, un rebuig. Sempre m’ha passat quan m’han intentat inculcar divinitats d’alguna mena.

Després, en la intimitat de la curiosa descoberta, vaig topar amb el gran antropòleg francòfon i vam coincidir en el maridatge de natura i cultura com a fets complementaris i vasos comunicants. Amb ell, vaig certificar que no hi ha societats més o menys avançades, sinó que hi ha societats adaptades al seu entorn en diferent grau. La diferència és cultural i no aristocràtica. Es tracta de diversitat i no de graus de desenvolupament en una cursa d’obstacles. Bé, això és un resum molt personal i superficial de les teories estructuralistes de l’home que fou capaç de despullar el relativisme del gran Sartre.

Tanco els ulls i em veig en un aeroport com el de la T1, camí d’Àfrica. Tu ets al meu costat i jo, de tant en tant, fullejo quatre notes de Lévi-Strauss, aixeco el cap i et somric quan anuncien el nostre vol cap a d’altres vides.

L’aeroport, l’antropòleg, la companyia, la curiositat, la descoberta, la vida… Ai! La vida que ha analitzat en Lévi!!!

Potser ell ha deixat d’existir amb 101 anys a l’esquena, però, la seva capacitat de destil·lar l’essència dels móns perviu entre les formigues que vivim en la tercera roca vora el Sol.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.