El Cau de l'Ós Bru de Taradell

lluisdetaradell.net - des del 14 de juliol del 2004

Estels del Sud: primeres pinzellades

Deixa un comentari

Estels del Sud no és una travessa esportiva, com ho demostra el fet que no hi hagi versions en 24 ó 36 hores.

Estels del Sud no és una travessa massificable, com ho denota la fesomia dels allotjaments que la fan possible (no més de 15 places).

Estels del Sud és una travessa contemplativa, on les etapes es podrien
fer en unes cinc ó sis horetes de marxa, però que guanya en
encant a mesura que es redueix la velocitat i s’aprofiten totes les
sublims raconades del recorregut.

Estels del Sud és una travessa humana i, si es vol, de costums. I és que, tot i que Lo Port ha aplegat un grup de gent de caràcter afable i amable, cada parada i fonda presenta un tarannà propi i exclusiu:

– Arnes, poble senyorial des de temps ben reculats, disposa d’un allotjament gestionat per dos ferits de muntanyes i cims d’arreu del món.

– Beseit, ciutat d’aigua i tosca, està en procés de tenir allotjament propi, però potser té un dels més dinàmics gestors d’estels del país: Sinó sabeu com treure suc de les pedres, parleu amb ell que us explicarà com fer-ho i us transmetre amor pel Matarranya.

– Font Ferrera, la joia oculta del Port, és el cau d’en Tom Bombadil i l’Orifraula al mig del Vell Bosc d’aquestes contrades.

– El Caro, llar d’escaladors, és un refugi que cobreix amb l’alegria dels seus gestors la tristor de l’asfalt proper que en vol desdibuixar l’encant.

– Paüls, el poblet de les cireres i les orenetes, és un boci de cel caigut en una solana de muntanya i l’allotjament és un reducte de pau on la ploma omple sola fulls de paper i records.

Cadascun dels finals d’etapa és pols d’estel que deixa tanta o més empremta que els paisatges que es recorren durant la travessa. Una caminada de cinc dies per fer-la amb tranquil·litat i parsimònia, la tranquil·litat i la parsimònia d’una terra que agermana des del temps més antics a viles i pobles que se l’estimen.

Els Estels permeten descobrir Lo Port que hi ha més enllà de les antenes del Caro i donen serenor per oferir un nou rilha a qui el vulgui escoltar.

Aquesta entrada s'ha publicat en 02a. Excursions i senders el 7 de maig de 2008 per Lluís Mauri Sellés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.