SOBRE EL TRÀNSIT D’ESCALES URBANES EN ARQUITECTURA

Una de les assignatures pendents en l’urbanisme contemporani en què anem expansionant-nos i colonitzant zones amb personalitat adquirida i preexistent en les nostres urbs consisteix a harmonitzar el trànsit edilici d’una manera honesta i enriquidora i generadora de civilitat. L’arribada d’una gran escala a un altra de menor,; com s’amorteix. Com venint amb vint-i-quatre plantes fem un lliurament a una zona de tres o quatre sense esdevindre un xoc, no sols formal sinó dels habitants que hi hauran de conviure ?

Pensem en la connexió València al Mar travessant El Cabanyal com un bulldozer sense mirament. Crec que ens ha faltat intel·ligència a tots plegats. No es tracta sols d’un plantejament formalista, darrere de la forma hi ha el concepte i la crítica al model en bona mesura. Cada intervenció posa en crisi el seu entorn. L’interroga. Pensem, també, en la Barceloneta, on tampoc acabàrem de resoldre satisfactòriament el tema. I en tants d’altres indrets….com l’Hopitalet del Ll. a hores d’ara…que tenim in mente..

En un proper apunt intentarem de fonamentar la postura ja focalitzant sobre els nostres exemples. De moment, i per a obrir el debat, us dese aquest cas que, creiem, resol amb perícia amable el conflicte. Hi intervé el paisatgisme personalitzant-lo que resolen realçant en una mena de tossal les construccions ubicant-hi en el soterrani -a diverses altures- els garatges. Provant de no retallar les vistes dels habitatges de què formen part. Transporta un concepte “calent i corull” tipològic de l’Atlas com és la Kasba fins a les ribes “fredes” daneses.

En aquest pensament, en paral·lel, rau l’originalitat i creativitat de la intervenció. És a dir, re-creant-hi el LOCUS ex novo.
 
Holbæk és una ciutat de la regió danesa de Sjælland, assentada sobre els abancalaments d’un fiord. No sorprèn que la ciutat tinga un actiu port marítim amb grau per als ferris que travessen cap a Noruega, endemés d’altres usos. Quan el Danish Bjarke Ingels Group (BIG) hi hagué d’enfrontar-se amb un projecte en aquest front marítim s’interrogaren, “Com podem combinar les àrees portuàries de gran escala amb les experiències d’intimitat i sensitives amb l’escala humana?”

 

[vista del model vist des del nordoest, amb el seu Hotel a Holbæk Harbor a la part superior dreta]

Aquesta pregunta íntima anava dirigida a trobar l’equilibri entre la gran escala urbana i la petita, l’urbà i l’arquitectura, l’abstracte i allò fenomenològic, és una ocasió d’aqueixes que podem fàcilment aplicada a moltes d’altres àrees urbanes; efectivament sabem que és la qüestió per als arquitectes el “siluetejar” extensament els projectes en la ciutats. Hi havia un  programa per a 13.500 m2 d’espai residencial unifamiliar, composat de 100 unitats distribuït equitativament entre tipologies de 2 dormitoris i de 3.



[adaptació de “l’ideal” a allò local]
Vegeu a sota l’arcament o garatge per elevar els habitatges. I produir unes vistes possibles, malgrat estar “darrere”. D’un problema obtenim, amb la solució, diversos avantatges.  

Els arquitectes de BIG arrancaren amb una genèrica graella de solar d’igual superfícies d’alçada consistent , “una densa i baixa kasba d’habitatges….

Segueix, si voleu, en el “Vull llegir la resta…” i us en sorprendrà, de debò,  i, també, hi veurem la poca flexibilitat i capacitat que hem tingut en aquestes intervencions a la vora de la mediterrània i algú amb més olfacte ha sabut detectar……   

….aquesta havia estat torsionada i girada fins crear un laberint de petits espais oberts I amagant places per a la vida, jugant a la sociabilització entre les cases.” Aquesta consideració de l’espai entre edificis — netament més interessant en la modificació del pla que la genèrica graella – era quelcom volgudament i definitivament apreciat i perseguir pel cap dels grup d’arquitectes Jan Gehl , que va reflexionar sobre el tema en una publicació i que trobareu si pitgeu sobre el seu nom.

 [Vista del conjunt del model amb l’orientació nord-sud de l’assentament][Vista del conjunt del model amb l’orientació nord-sud de l’assentament]

Addicionalment quelcom regular o agrupament modelitzat d’aquests edificis està resultant de la torsió i el gir (evident en el model vist des de dalt) està construït sobre un tossal artificial creat per a fer un pàrquing o garatge sota les cases. Aquest resultat per als residents de l’alt, mig unides vistes obertes segueixen lligades, que tenen visions obertes que qui haja vist vistes obertes el lligam continua, etc.

[diferents unitats de tipologia i llur pla de distribució]Les unitats residencials són una complexa composició, emparedant peces permetent amb això més d’una façana a cada unitat diferent, i permetent així múltiples exposicions, vistes i relacions amb els espais entre edificis.

[en la kasba]

Arquitectonicitat, el projecte necessita desenvolupament. Els blancs plans de les capses  amb amples obertures transmet idees de simplicitat, transparència i connexió, però els arquitectes no se n’oblidarien d’aquestes “experiències d’intimitat i sensibilitat en l’escala humana” incloent-hi la qualitat tàctil dels murs i d’altres superfícies arquitectòniques. Nogensmenys és fàcil per a comprendre el sentit d’un coneixement   que pot tindre un moviment amunt i avall entre les inclinacions dels edificis; és bo que podem imaginar  les olors d’abandonament de les cases diferents, competint cadascuna d’aquesta altra Kasba danesa.


[Visió nocturna del model]
Enllaços:

:: Bjarke Ingels Group – BIG (Totes les imatges del seu web)
:: BIG News Blog (bloc de ressenya)



Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a SOBRE EL TRÀNSIT D’ESCALES URBANES EN ARQUITECTURA

  1. Jaume diu:

    …el cardus maximus i el decumanus maximus. 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*