Josep Rausell mig segle després de l?Ausiàs March

L´any vinent,malgrat ser una data en què semble que no

es vaja a commemorar la desaparició d’un dels principals

lletraferits valencians de tots els temps (tal i com es féu en 1997

amb motiu del seu naixement), el monumental Ausiàs March

de Gandia farà cinquanta anys com a escultura pública, ja que

un dels pocs escultors que l´ha representat és Josep Rausell

 i Sanchis (Meliana, 1929). Fill de l´imatginer Josep Maria

Rausell i Montanyana, entre el 25 de gener i el 2 de març de

1951, a instàncies del tribunal de l´oposició de la pensió d´escultura de la Diputació de València, realitzà un esbós i la corresponent estàtua de l´escriptor. Obra d´escaiola (1,20×0,50×0,52 m.)–de la qual és una rèplica en pedra de majors dimensions la de la capital de la Safor, des de 1959, i d´altres més recents en bronze a Beniarjó i Meliana- que mostra a l´espectador un March inspirat en el Sant Sebastià de la taula atribuïda a Jacomart que es conserva en la Col·legiata de Xàtiva, però posseïdor d´una força expressiva que va més enllà de lamatèria.Doncs, encara que se’l representa amb una posició similar –excepte que canviada-, anàleg vestuari –ara de rica, equilibrada i contrastada conjugació- i diferents atributs –la ploma i el llibre substitueixen les sagetes i l´arc-, l´aconseguida anatomia i actitud altiva, decidida, elegant, malenconiosa, poderosa i torbada, venen a palesar la personalitat del noble Ausiàs. Fins i tot, sembla que es dirigeix a l´espectador dient:

 

«A temps he cor acer, de carn e fust…Io só aquest que em dich Ausiàs March!».




L´exercici obtingué els vots a favor de Manuel González Martí, Ignasi Pinazo Martínez, Lluís Roig d´Alós i Francesc Cerdà, gràcies als quals Rausell guanyà la beca. Premi que li va possibilitar viatjar a Madrid, París i Roma per a completar els estudis que temps enrere havia començat en el taller del seu pare, continuats en l´Escola d´Arts i Oficis i, finalitzats, en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València.

En tornar, exercí de professor ajudant de dibuix en l´esmentada facultat, fins que en 1956 fou destinat a l´IB Ausiàs March de Gandia –curiosa coincidència-, localitat on, junt el seu poble natal, continua desenvolupant la seua activitat creadora basada en la llibertat de moviments i plànols, la flexibilitat, la proporció i la idealització.

A més, a Gandia fou un bon professor de molts jovenets dels

anys 60, entre ells, i se’n recorden molt, Nèstor Novell, Ximo

Company o Ignasi Mora.

Rausell cultiva indistintament materials de diversa textura, des

de l´alabastre a la pedra, passant per l´argila, la ceràmica, l´escaiola, la fusta o el marbre, reflex dels quals són l´esbós i la magnífica obra abans esmentades, així com les altres escultures realitzades per a la Diputació de València, col·leccions, esglésies, germandats i els municipis de Bètera, Gandia, Llombai, Massamagrell o Meliana.

 

Aquests dies, a més a més, la ciutat ducal ret a Josep Rausell

merescut homenatge per l´excepcional empremta humana i mestratge que des de fa tants anys ha anat conreant coma persona, com a docent i com a escultor allà on ha estat –particularment a Gandia-. Des d´aquestes breus però sentides línies ens afegim ben de cor al reconeixement públic unànime a un conciutadà honest, humil i essencialment bo que també en nosaltres ha deixat encesa la flama de la curiositat per aprendre i, sobretot, de ser millors persones.

 

Gràcies i per molts anys professor!!!

 

* Albert Ferrer i Ximo Company

són professors a les universitats

de València i Lleida.

 

 

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Josep Rausell mig segle després de l?Ausiàs March

  1. valldalbaidi diu:

    va estar donant classes durant anys. Una persona de qui cal recordar-se’n…
    Àngel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*