El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

31 d'agost de 2009
12 comentaris

Postal: Un amor tan gran com la Seu de Mallorca

Per al darrer dia d’agost he pensat que seria un bon comiat recordar la postal que ens envià en Vicent Andrés Estellés justament un dia d’agost, on ens parlava d’un amor tan gran com la Seu de Mallorca i d’olor de gessamí als llavis de l’estimada.

Avui el sol, rodó , immens, bellíssim com un fruit insòlit , un disc de llum ataronjat,
eixia del bosc imaginat per en Gaudí, arbres menuts que s’enfilen per les agulles de la Seu i el cel ja era molt blau. Jo duia un gessamí a un trau de la brusa, robat del meu jardí abans de tancar la porta i fer quatre gambades fins l’autobús. Tot confluïa. Diu la postal:

Arbres de l’Albereda, aquella font amable

que sona entre les fulles , el carrer de Colom,

el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.

Caminàvem els dos aquell dia d’agost.

Tu duies un gesmil, distreta, en un mà.

Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.

No gosava tocar-te. Et mirava només,

amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,

un amor…

un amor cast i humil, un amor religiós,

amb unes ganes de plorar d’agraïment

perquè t’havia dit que et volia i m’havies

contestat que em volies. Irromperen de sobte

les trompetes del jazz, el carrer de Russafa

tan divers dels neons en els establiments,

alegre de teatres, de cafès i de vida .

Tu duies un gesmil en una mà; recorde

com el vares tallar mentre et parlava jo.

En arribar a casa el duies a la boca.


I he sentit aquest agraïment a les coses de la vida, la germanor de la parla, el mes d’agost que s’acaba, el gessamí i el sol, i l’amor, l’amor que ens acompanya sigui en els temps del còlera, sigui a la batalla , a la crisi, onsevulla que hi hagin persones humanes.

  1. Una bellíssima postal que ha entrat a la bústia d’aquesta casa i amb paraules d’amor sinceres, un amor que sempre ens acompanya sigui quin sigui el moment, el temps de còlera, d’angoixes, de tristors. Sempre hi som …..
    Bon dia. 

  2. “…I he sentit aquest agraïment a les coses de la vida, la germanor de la parla, el mes d’agost que s’acaba, el gessamí i el sol, i l’amor, l’amor que ens acompanya sigui en els temps del còlera, sigui a la batalla , a la crisi, onsevulla que hi hagin persones humanes…”

    Un tros per no oblidar. Que bonic, Victòria.
    Tinc gessamí també al jardí de casa, però noi! em sembla que no és massa feliç aquí dalt. L’olor és tant bona i la flor, tant maca! El gessamí i la “xiringuilla” són de les meves plantes i flors preferides. Blanques, blanques…

    Bon dia

  3. en l’amor és noble, malgrat les adversitats i com arriben i se’n van aquells que no volen ser estimats. El gessamí el recordo, fa molt i molt de temps…encara el recordo.

  4. Hola Victòria. Sí, ja he tornat però no he fet cap viatge de plaer, més aviat han estat unes vacances familiars, he aprofitat les vacances per anar a veure la meua mare, que ja és bastant major i no es pot valdre per ella mateixa. És una altra classe de plaer que també s’ha d’aprofitar perquè arribarà el dia en què ja no serà possible, malauradament.

    A mi el gessamí em recorda la Maria del Mar Bonet, no sabria dir ara mateix si hi ha alguna cançó en concret o si és una flaire que les sobrevola totes…

  5. …que també tinc per casa. Estellés ha estat -és- un dels grans poetes dels nostres Països. Dels que donen sentit -i fan veritablement universal- una cultura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!