El bloc d'en Titot

Francesc Ribera

26 de maig de 2008
19 comentaris

És Patum [i 5]L’èxtasi i l’extenuació

Ja he tornat a la Berga convencional.
La Patum de 2008 s’acabat i, com la resta, no l’oblidaré mai.
Me n’he endut uns quants souvenirs: cremades, blaus i cansament.

Els Salts de Plens van anar molt millor que no pas Dijous. Però, és clar, si li demaneu a un altre us dirà el contrari. A cada lloc de la Plaça és fa un Salt diferent. Però, en tot cas, els vaig poder gaudir més.
Després tirabols i tirabols i tirabols. Rere la Guita, davant de la Guita i sota la Guita. Després la vaig dur fins l’ajuntament i li vaig fer un petó. És tan maca!
Després, cap a quats de quatre es va fer la Patum de La Ginesta. Dues-centes persones fent Patum dins un bar de 24m2. Aquesta és la Patum més salvatge i a la que rebs més hòsties i les cremades de més grau. I després, la Patum dels Pobres.
No calen cavallets, ni maces, ni cap guita, ni caps de nan, ni gegants. Només cal dur la Patum al cor. Només amb això hi ha Patum.
Va començar prou tard, passats dos quarts de sis del matí. Després tirabols fins la Plaça Sant Joan. Estàvem a punt de donar la Patum de 2008 per conclosa però, com que ens agafava de camí, encara vam anar a fer unes darreres barreges a l’Ateneu Llibertari. A quarts d’onze sí, m’he ficat al llit iniciant així el camí de retorn.

  1. Qui s’ho mira de fora pot pensar que això nostre és malaltia i, de fet, pot ser que tinguin part de raó. Però puc ben assegurar que si, mesos abans de l’arribada del Corpus, frissem per ser a plaça, no és per malaltia sinó per portar la Patum ben a dins del cor.

  2. No voleu dir que tot plegat això dels “pixapins” no deixa de ser una anècdota?
    Personalment no em vull imaginar que sigui que  una estrategia de Madrid o Paris, i esmenar el “divide iy venceras” que tant mal ens ha fet al llarg dels 301 anys…..

    Visca la Patum, Berga i els Països Catalans!

  3. Hola, sóc del Bages, i fa 15 anys que pujo a Patum. M´estimo i respecto aquesta festa com un Berguedà més, ja que entenc que no és una festa d´una ciutat, és una festa de País!
    El tema del càntic de “pixapins” l´entenc, el que passa es que es generalitza, i de seguit, el que se´n vol sentir se´n sent de seguida.
    Jo trobo normal que es canti quan algú de la plaça deixa de respectar la festa. Algu que s´enfila sobre la parella i llueix un piolin de fira i en vol ser protagonista…
    Algú que a la plaça st joan al passacarrers de dissabte agafa el cap de la guita grossa com si es penses que pot dominar-la…
    Algú que tant si com no, vol voltar en direcció contraria a la plaça i començar a empenyer perque resulta que es crema…

    El tema “pixapi” l´entenc més en el sentit de NO respecte i NO estima a la festa, no pas per un tema geogràfic. I aquests que us enfadeu i us sentiu ofesos, com diu en titot, no en feu cas, la festa és de tots! No en tingueu cap dubte!

    Slaut!

    P.D. La patum dels pobres, se´ns està escapant de les mans? O és tant popular que cal deixar-la fer?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!