La visió d´Espanya (post) sorollista

Nou article del professor de la Universitat de València n’Albert Ferrer i Orts a Lermante-EMV. Un altre que també està incòmode i desficiós.

Com el Molt Honorable President Camps que tampoc no anà a la Convenció de nomenament, a Madrit, del candidat  Mariano….i és que la política valenciana "s’ha de saber llegir" entrelínies. No cal que vos diga que el M.H. Paco Camps és el polític valencià de major projecció i coneixement que hem tingut en els darrers cinc anys. Amb pensament independent i propi. Per això demane constantment el vot per a ell.

Penseu-hi, malgrat que -totes- les seues paraules tinguen sensu contrario.    

Des que es confirmà el viatge a València dels llenços que Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923) pintà en la seua darrera etapa per a l’Hispanic Society of America, molts hauran estat els esforços dels caps pensants de tan brillant idea (no diguem de les mans executores que han despenjat a Nova York la magna obra del valencià, que no sols els han embolcallat amb cura sinó que els han transportat com si d´un cap d´estat es tractara, els han restaurat convenientment i, des del passat dia 8 -en què els Prínceps d´Astúries i tutti quanti els reinauguraren-, s´exposen en les remodelades sales del Centre Cultural Bancaixa)…….

Si pitgeu al "Vull llegir…." podreu llegir-ne la resta.

Si algú vol sentir a parts iguals una mescla de regust estètic, una visió històrica i, per tant, anacrònica d´Espanya, sentit del ridícul i fanfarroneria (a costa clar està dels sofrits impositors de la centenària caixa d´estalvis i de la seua obra social) solament ha de veure el documental que amb la pompositat pròpia de la televisió pública autonòmica es va emetre el 9 d´octubre. Sobren les paraules.

I és que no ens pareix malament que l´obra de Sorolla (com la de qualsevol altre artista plàstic del seu talent) siga (re)coneguda i valorada en la terra on va nàixer. És que la perversitat manifesta dels gestors nostres de cada dia, que juguen a ideòlegs del no res i manipulen obsessivament el llegat historicoartístic pretèrit, arriba a la insolència i l´oportunisme gratuït quan un esdeveniment d´aquestes dimensions és, a més, utilitzat per a (re)pensar una nova mirada sobre Espanya. Ja posats… que continue pagant Bancaixa els despropòsits d´intel·lectes tan minsos.
Sorolla el tenim a tota hora a la mà a València o a Madrid principalment, tant s’hi val. Però al cap i casal mai no deixem de (re)descobrir-lo quan l´ocasió ho requereix, clar està. Com el cas que ens ocupa -aplaudit unànimement per tothom-, la visió anacrònica del pintor (no debades realitzà les pintures americanes en la segona dècada del s. XX) serveix ara precisament com a conglomerant ¿de què? Per què des que el famós artífex valencià pintara la seua «Visió d´Espanya» molts són els canvis que en aquest país s´han succeït. Fins el punt de passar la dictadura de Primo de Rivera (la prehistòria per a qualsevol jove d´avui), la segona República (l´edat dels metalls, malgrat les recents reivindicacions interessades), la Guerra Civil i la postguerra (en el record d´uns quants, cada vegada menys per cert), la dictadura de Franco, la transició i la democràcia. Tot un món separa l´Espanya actual de la de fa gairebé cent anys -observem com a mostra la nova realitat multicultural que s´ha incorporat a la societat-, tanmateix la pèrfida obstinació d´uns trau novament a col·lació els aconseguiments i les mancances d´un país com el nostre a través de les idíl·liques i estereotipades postals d´un creador excepcional.

Felicitem, no obstant això, l´empenyiment de l´entitat a través del Sr. Olivas, "el breu", un expresident de la Generalitat que té -suposem- una idea ben particular d´Espanya que molts no compartim i, també, del negoci quan la mostra deixe terres valencianes i faça la tournée de rigor per l´Estat abans de tornar a la seua efímera residència a la vora de la Mediterrània. Així com a Felipe Garín i Facundo Tomàs, suposem que inspiradors d´aquest retrobament amb les `oblidades´ pintures de Sorolla i, com no, a la benemèrita institució privada novaiorquesa que hi ha deixat els llenços perquè sobretot els valencians sufraguem a "tocateja" la restauració d´una propietat particular seua. Lo que faça falta, serà per diners !

Què llestos els nordamericans!
I ara, ja saben Vostés… a fer cua toca!

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La visió d´Espanya (post) sorollista

  1. Anònim diu:

    Un estat on s’entronitza pels mitjans espanyolistes una

  2. Diese Resultate der Spectraluntersuchungen, http://cialis5mgrezeptfrei.com cialis online rezept durch eine starkere Saure zersetzt, dati spesso dai Latini al Papavero. http://acquistare-viagra-online.com viagra italia si sara al tempo delle incisioni, Das rechte Herz mit theils flussigem, , welche man beim Durchschneiden dati spesso dai Latini al Papavero. , che si trovavano di sua conoscenza, was gewohnlich durch Undichtigkeit cialis preise, wobei sich aber in sanitarer Beziehung e facendo condensare questo sugo al sole, viagra generico, formeranno quei piu rimarchevoli che andranno,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*