La reducció a un número i a una lletra per donar a entendre tot el que representa un esdeveniment o fet concret ens demostra en com de simple i frívol em convertir el nostre dia a dia. La simplicitat s?ha imposat a la raó. La frivolitat al respecte i la demagògia s?està imposant al sentit comú.
No cal ser cap erudit per conduir el destí de un poble. Només cal ser fred de pensament, calculador en la gestió i dir en tot moment i lloc, allò que els que t?escolten volen sentir. I tot plegat reduït en un simple titular. Doncs demà ningú es recordarà del que ahir vares dir o fer. Però tindràs el Poder.
El nacionalisme català també es víctima d?aquesta manera de fer i de pensar. El resultat es que les il·lusions, les lluites que fa més de vint anys els catalans trèiem al carrer un onze de setembre, ja no son el mateix. Pel camí em deixat ja les ganes de lluitar. Ara tenim ganes de fer festa, d?aprofitar el pont. Aviat, també perdrem les il·lusions. Volem i ens cal un Estat propi?, qui el vol?. Son preguntes que a no tardar ens faran. I si el catalanisme no fa un canvi, aquestes preguntes tindran una resposta negativa molt aviat per part de la classe política actual.
Catalanisme, nacionalisme, Independentisme, cap d?aquests ismes a aconseguit, ni per aproximació el que vol. I per més INRI després de veure les reaccions populars i de la classe política espanyola contra el nou Estatut i el preu que han fet pagar a una part de l?anomenat catalanisme progressista, conegut amb les sigles PSC, el futur del 11-S es passar de diada a dia. Si volem un Estat propi, aquest l?hem de crear els que creiem en ell, amb independència de si un es d?esquerres o de dretes. Si esperem que ens el donin o ens el creïn, d?aquí a 30 anys el 11-S serà laborable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!