CAL UN GEST DEL BARÇA

Ahir el Llevant UE es proclamà campió de La Copa President de la República 1937. Setanta anys després. Poca broma. Féu-ne un volt per les imatges d’aquest web. El Llevant guanyà el meu equip, el València CF, partit celebrat a Barcelona. El proper partit serà al "Ciutat de València" entre el Llevant i el Barça.

Espere que aquest text el puga llegir algú amb suficient ascendència dins de l’entitat blaugrana del nord com per a que, en eixir els jugadors de l’equip visitat (Llevant), aquells li facen el corredor de Campió. Tot un gest que ens reivindica, a tots plegats, com a una societat que restà a la part del món civilitzat.   

Si pitgeu al "vull llegir la resta…." trobareu algunes anècdotes granotes interessants que us ben sorprendran

Al Cercat hi ha un munt d’enllaços impressionats de les penyes llevantinistes. Tinc per a mi que el concepte de Llevant és el que avui diríem País Valencià. Era el concepte que hom tenia en general. És un cas semblant al de l’Espanyol de Barcelona, que en els fons es deien espanyols, per a diferenciar-se dels orígens directius del Barça que eren d’industrials suïssos, anglesos, etc (Gamper, Coats, etc.) establerts ací.

A tal tall, de les nostres contradiccions divertides, em ve a la memòria aquell cas que  contava en Ramon Barnils, quan tot parlant amb una dona d’El Palmar de l’Albufera li digué que ells (Barnils i ella) eren espanyols i que no havien de fer res amb "gallegos" perquè eren una altra cosa i a més parlaven en castellà.

La primera vegada que vaig sentir un partit radiat en català fou del Llevant, radiat pel gran Paco Gandia que, supose, ho faria simultàniament que en Quim Puyal. Recorde com Gandia catalanitzava, en temps de Franco encara, els noms dels jugadors, entre tots, "Castzeli" aquell gran jugador xilè que ridiculitzà el dictador A. Pinochet.

Més recentment Jofre MATEU, tot i que ara està al Múrcia  manté lligam fort amb el club blaugana. El Llevant, al remat, és un equip que enamora. Jo, de menut, anava al vell Vallejo, botant pels pujolets fins a accedir-hi d’amagatotis a la grada de numerada, que hi havien al final del carrer d’Alboraia junt a l’església del Carme. Als del València, els granotes, ens diuen xotos, pels colors de l’equipatge (blanc i negre) i nosaltres a d’ells GRANOTES, doncs inicialment jugaven al llit del Túria, i llavors, era ple de granotes. A més dels colors blauGRANA. La massa social originària era dels Poblats Marítims (Grau, Cabanyal, Canyamelar, Pinedo, etc.) tot i que en té molta tirada tant per l’Horta nord i sud.

Espere amb candeletes el gest i féu córrer la brama, si us plau !      

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a CAL UN GEST DEL BARÇA

  1. valldalbaidi diu:

    … Bon dia

  2. Jaume Pros diu:

    Vaig escoltar la notícia a la ràdio. I seria un gest que el Barça hauria de tenir amb el Llevant. No sé si això només ho has pensat tu o potser ho han pensat també a Can Barça. Tant de bo.

    Bé, queda tot just una hora per a que comenci el partit; ja veurem. Llàstima que a ningú no se’ns ha acudit, des d’ahir, enviar una cadena de mails al Barça.

    Una abraçada

  3. borinotus diu:

    Acabo d’enviar un mail al programa d’en Puyal a Catalunya Ràdio suggerint-ho. No crec que em facin casperò per provar….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*