QUE EN PARLEN D’UN, NI QUE SIGA BÉ !
Trobe en un treball erudit i de recerca urbana del rellevant i reputat arquitecte holandès Rem Koolhaas (Office Metropolitan Architecture-OMA) i de la també excel·lent Harvard Design School Project on the City la següent referència a València:
Multiplicity. Molls en la ciutat.
El gran increment de trànsit marítim en la mediterrània està canviant la relació que s’havia establert en les zones costaneres del sud d’Europa durant els darrers anys entre els centres històrics de les ciutats i els molls de llurs ports. Els ports situats en regions afectades per períodes llargs i aparentment irreversibles de crisis es converteixen inesperadament en zones de creixement accelerat. Al marge de projectes de reforma de fronts marítims encarregats per les autoritats municipals, les autoritats portuàries executen també projectes d’ampliació de llurs instal·lacions, tant comercials com turístiques o industrials. A València, Gènova, Barcelona, el Pireu o Salònica assitim a una guerra de competències entre administracions municipals i portuàries.
A València, l’absència d’espais legalment assignats a l’activitat portuària ha produït l’aparició incontrolada d’arees de contenidors a qualsevol zona urbana: una colonització de l’espai conformada segons una racionalitat professional que és indiferent a (però també ignorada per) la comunitat local.
(segueix un poc més amb comentaris al fil de la ressenya….)
1. D’entrada la clava. Un equip que ha estudiat força ciutats americanes i europees. Tan sols li cal ensumar una miqueta per a adonar-se’n de quin percal anem. La indiferència ciutadana tampoc és tal. Però tampoc li podem demanar més coneixement del que ja en té. El conflicte de la ZAL a la Punta de França, Pinedo, etc. ha estat remarcable i alliçonador. Diàleg de sords, tanmateix, més aviat.
2. Els arquitectes avançats (i d’altres tècnics) ajuden a re-pensar la situació d’avantatge de llurs infraestructures aeroportuàries, navieres, etc. En relació amb llurs competidors d’altres païssos. I a ningú se li acut de titlar-los de “nacionalista” “radical” “roig”,……..etc. A Flandes “los tercios” ja no pinten ni fava. Serà això !
3. És significatiu que quan eixí a concurs La Marina de València, Koolhaas refusà-explícitament- de presentar-s’hi per la manca de compromís de l’administració municipal de portar a cap el projecte vencedor.
Com algú ha dit: LESS AESTHETICS, MORE ETHICS.