A FAVOR D’UNA SEGONA AMERICA’S CUP (1)
Vull fer una sèrie d’apunts enraonant el perquè em sembla adient i escaient fer-ne una segona edició. Aniré tractant el tema des de diversos angles. Sé que la parròquia que llegeix ací no és el fòrum més procliu per a "avalentonar" la iniciativa. Per això vos reclame que poseu els meus criteris en crisi. Feu-me comentaris i creieu la suficient diatriba. La idea sorgeix arran d’un article de la diputada a les Corts Valencianes, Mònica Oltra. Casualment,a questa vesprada me l’he trobada a Correus. En veure-la entrar he agafat un tros de paper del taulell i li he deixat una nota a la mà que deia: " No esteu soles, Mònica, endavant i gràcies per tot. Sgt. Josep". Ella que no sap qui sóc, ha esbossat un somrís després de llegir-lo m’ha mirat amb cara d’agraïment.
Serà per diners? per na Mònica Oltra.
El meu apunt versa sobre l’acció d’un grup de la societat civil. Ja sé que això de societat civil, quan són valencians ´ha d’ésser del poble pla, però quan el gran empresariat catalunyès es reuneix per a reclamar la condició transcontinental de El Prat, llavors, per a l’esquerra més antisistema SÍ ÉS SOCIETAT CIVIL.
1. La societat civil i l?America?s Cup, passant per la colla del PMI-Chapter: fa escassament sis o set anys, a València, l’únic que sabia quelcom dde l’event era el President del Club Nàutic de València. En Manel Casanova. Aquest, en una conversa informal amb uns amics pertanyents a l?Autoritat Portuària els comentà sobre la possibilitat de portar la competició a la ciutat. Sortosament el personal de l?Autoritat no és aliena a negociar, immergir-se en afers de caire internacional. Aleshores estaven implantant els processos de Project Management en diverses accions que portaven endavant. I ho plantejaren com a projecte i banc de proves. Tot això sense comentar-ho fora del petit cenacle d?amistats. Primer es van assabentar de què anava allò del Manel. Gens semblant a d’allò que els hi havia explicat. La qüestió era força més enrevessada i difícil. Plantejaren un organigrama de tasques com per exemple construir un veler, cercar patrocinadors, etc. Ja tenien tota una estratègia prevista per a endegar l?operació. Un any llarg després es trobaren amb la sorpresa que l?America?s Cup l?havia guanyada un veler suís i aquest no tenia port assignat. Amb la qual cosa veuen que és la seua oportunitat es va precipitar. Criden l?alcaldessa que ?després d?uns moments d?incredulitat- recolza l?operació. Aquí cal valorar la valentia de la nostra alcaldessa. A Madrid hi ha sintonia política suficient per a recolzar l?opció de València. Es cerca un dels millors estudis valencians de gestió d?aquesta mena de candidatures (J. Salinas) que prepara l?assalt de la nostra ciutat, deixant endarrere candidatures, en principi millor situades com ara Marsella, Gènova, etc.
Penós és l?afer de l?alcalde Clos en organitzar una mena de complot contra el Port de València per tal de fer-se amb l?organització i en menor mesura organitzar el sector empresarial turístic per tal d?esponsoritzar un veler ?barceloní? que competesca en la cursa i poder portar l?esdeveniment a Barcelona. Hi ha xarlotades barcelonines que doten ?d?estructura? real l?anticatalanisme de València. El resultat final de la xarlotada fou la creació des del no-res d?un vaixell teòricament valenciano-català que es diu DESAFIO ESPAÑOL. Òbviament amb Caja Madrid, Iberdrola, etc. al darrere de tota l?operació. Sempre ho diré: mentre ens barallem València i Barcelona, España té garantits els beneficis. Tot anihilant-nos del mapa mundial de l?existència real i efectiva. Em sorprén sempre que quan es parla de societat civil a València sempre ha d’ésser del poble pla. Ací baix se’ns nega el pa i la sal. Mentre que quan es fa des de Barcelona és l’empresariat més potent. Sense anar més lluny, l’altre dia en la conferència que reclamava la intercontinentalitat de El Prat. I l’esquerra catalanera i prosistema ben cofoïa i contenta. Pa amb tomaca i oli (d’oliva arbequina) i amb un "nuvolet" de pernil, a ser possible.