UNA DE SEMBLANT A LES BALANCES FISCALS

Una multinacional del Principat. Una botiga franquiciada a València. Una empresa constructora especialitzada a fer les botigues radicada a Madrid que té exclusiva de l’habilitació i decoració de totes les botigues.  

Març 2006: em crida d’urgència una comunitat de propietaris per a avaluar la intervenció feta en el local d’una botiga de la cadena a València. Un edifici de 12 plantes i soterrani. Construït en l’any 1963. El motiu: la intervenció feta un any abans havia tallat una biga i retallat part del forjat de planta baixa per a encabir una escala ostentosa d’acord al prestigi de la marca.

Abril de 2006: dos informes escuets de dos fulls elaborats pel tècnic de l’empresa justificant la intervenció que restaven l’existència ded perill i importància a tallar la biga i el forjat. L’altre informe reafermant d’un professor de l’escola d’arquitectura de Madrid reblant el clau de l’anterior.

Maig de 2006. Presente l’informe que adjunte -una part- en format Pdf. Justificant matemàticament l’existència de perill d’ensolsida de l’edifici. Conclusió: baixen 140 tones per cada pilar. Els pilars de 3 i 4 metres han esdevingut peces de 7 metres d’alçada. Amb l’agreujant d’augmentar la longitud de pandeig de 3 a 7 metres. L’efecte de panfdeig és aquell en que una canyeta de 30 cm bamba menys, a igual carga que la mateixa si tinguera 100 cm. la deformació en pressionar els seus extrems fa que faça més panxa.   

Juny de 2006. S’encarrega el projecte de reparació estructural amb la condició de no evacuar l’edifici. S’estintolen les zones dafecció dels pilars per a "descarregar" pilars. Es demana llicència d’obres per urgència. Dissensions entre propietaris del local que és llogat, com. de propietaris, franquiciat, etc. fa que la intervenció s’ajorne uns mesos fins assolir a desembre la llicència. Una nova disputa entre les parts que demora un parell de mesos l’inci d eles obres. Reunions multipartides amb més de sis parts implicades i quatre advocats. Establiment de terminis d’execució amb penalitzacions importants. Creuament diversos de burofaxos intimidatoris i preventius. Tria d’empresa especialitzada per a fer la intervenció. L’empresa madrilenya té el cinisme de voler-ho fer ella. Ascensió de pèrdues al voltant de 300.000 ?.     

Dos arquitectes anteriorment han expressat els seus temors d’ensolsida de l’edifici.

Maig 2007: inici de les obres. Creem unes torres d’apuntalament per a rebre les càrregues i descarregar els suports. Per a poder empressillar i encamisar els pilars hem d’anar muntant i desmuntant lentament i contínua i en molt poc d’espai. No acomplim els terminis. No hi ha temps d’encofrar amb fustes l’escala nova -que és condició sine qua non construir. Ideem la solució de realitzar una volta d’escala que ens faça d’encofrat perdut ….

(segueix una miqueta i vénen les conclusions….i els vostres comentaris).

El dia 28 de juny van finalitzar les obres. Hem passat bastant de por. Hem acomplit el termini d’acabar en el mes de juny establert als diversos contractes.

Interessa ressaltar:

1. L’ús de la tradició des d’un punt de vista actual. Ja vaig fer referència en l’us de voltes de la nostra tradició en aquest apunt a propòsit dels refugis antiaeris.

2. El cinisme i autoexculpació de l’empresa madrilenya, amb ajuda àdhuc de professors universitaris. Que sols feien actes de fe i molta literatura i poc de número. El que ells deien vàcuament en 2 fulls sense justificar a nosaltres ens tocà fer un informe amb valoració de més de 60 fulls amb càlculs per ordinador i manuals. Aquesta circumstància m’ha recordat els treballs de Tremosa, Castells, Gimeno, etc. envers del dèficit fiscal que arroseguem de fa anys.

3. ¿Romandrà indemne l’empresa madrilenya, com sol passar, sense càstig ni rescabalament les nostres empreses i particulars?

4. ¿Hi haurà interposició de demanda per a recuperar els costos i el lucre cessant, etc.?  

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a UNA DE SEMBLANT A LES BALANCES FISCALS

  1. Santi Torres diu:
    Josep, el que expliques amb tants detalls i rigor, em sembla que és un símptoma de com s’estàn fent les coses avui en sectors importants de la construcció. Suposo que d’aquí uns anys en veurem les conseqüències quan comencin a aparéixer els efectes de tanta pressa, desgavell i manca de control.
    Sí, com les balances fiscals i com tantes altres coses que premien el lucre ràpid enlloc del treball ben fet que mira al llarg termini.
    Felicitats pel bloc!

     

  2. mba4639 diu:

    però conec una mica que s’hi cou a Madrid i el que em tu dius es del tot normal.

    A Madrid s’arrepleguen molts persones que venen de "las provincias" com diuen ells, amb moltes ganes de fer-se un lloc costi el que costi. Perquè sinó quan tornin de vacances al seu poble i no puguin dir que son "jefe" o alt funcionari de qualsevol de les multinacionals o dels"ministerios", son un fracassats.

    A Madrid es va crear com la "corte" els reis espanyols i ara es la "corte" del govern espanyol, i de les multinacionals. Com a bon cortesans, el que s’estila és fer-se ric ràpidament a costa de enganys, relacions públiques i corrupte-les.

    Nosaltres en canvi encara creiem em la feina ben feta i la honestedat, per això ens foten per tot arreu.

  3. arsvirtualis diu:

    Això que escrius té tota la pinta de novel·la policiaca, però què seria de València sense tota aquesta xarxa "misteriosa" immobiliària i per extensió d’altres sectors. Em sorpren que no s’ensorrin més edificis si observo com estan contruïts. Sense voler, no puc deixar de fer la comparació de com es contrueix en el meu pais d’acollida.

    Felicitats per la vostra feina puntualment assolida.

  4. valldalbaidi diu:
    El que jo veig és que hi ha funcionaris de carrera (sí, heu llegit bé… no dic mestres, professors, metges, etc.) que han vingut de la capital del regne a les "províncies" i, per tal de justificar de cara als seus, aques aterrament han cercat un càrrec directiu, una presidència de falla, de confraria de Setmana Santa, etc. Però, com podeu comprovar, és el mateix. I ho dic, i sé de què parle.
  5. JAUME diu:
    Bon dia,
     
    Avui, des de Vilaweb, he anat a petar al teu bloc. No és el primer cop que hi entro, però avui, he recuperat una mica la confiança en el meu país, gràcies a la lectura del teu escrit sobre l’actuació en una franquícia (i del text vinculat sobre les voltes).
    Servidor té estudis d’enginyeria industrial i, de fa anys, em dedico al manteniment d’instal·alcions (electricitat, aire condicionat, extinció i detecció, etc…). Amb el temps he anat acumulant al·lèrgia als arquitectes. Molta. De fet, fins i tot havia pensat dedicar un bloc a aquesta al·lèrgia. La causa és la constatació diària dels problemes que causen, la majoria d’ells evitables (ho constato jo i ho constaten d’altres col·legues).
    Fa temps que penso que concebeixen els edificis com a pintures per exposar en un museu, sense contemplar la possibilitat de que hi hagi persones que hi han de viure o treballar dins. Pensen que les avaries no existeixen, que no cal accedir enlloc per reparar, greixar, netejar o substituir. Poden fer que la senzilla substitució d’una làmpada es converteixi en una proesa molt cara. En general, crec que menystenen absolutament les instal·lacions des de tots els punts de vista i només les suporten si s’agenollen a la seva concepció estètica (estàtica). El que ja no suporto es que vesteixin el seu discurs amb paraules del tipus "ecològic" o "sostenible", quan el que fan és tot el contrari. L’energia, per a ells, és inesgotable i neta. L’accessibilitat a les instal·lacions són manies. Les instal·lacions són lletges i cal amagar-les, això sí, el més apretadetes possible.
     
    Fins i tot he arribat a plantejar-me la teoria del guaret: si quan es fa un projecte es comptés (bé) el cost de construcció i el de manteniment, estic convençut de qué, malgrat l’especulació, seria més barat comprar dos solars, construir un edifici i un cop acabat construir el mateix edifici al costat del primer i no mantenir-los, de forma que quan un comencés a "caure", s’ocupa el segon i "anar fent".
     
    El teu bloc em fa pensar que les generalitzacions no són bones (ja ho sabia, però he arribat a dubtar en el cas dels arquitectes) i que n’hi ha de responsables i compromesos, com en tots els gremis i que, a més, no cal anar-los a cercar a l’extranger.
     
    Gràcies per retornar-me la confiança.
     
    Salut i independència!
     
    "ho aconseguirem segur"
     
    Jaume
  6. Enric Gil diu:
    He llegit la teua entrada: a eixos dos arquitectes de Madrid els haurien d’haver clavat una bona multa.. Si haguera caigut la finca, hagueren pogut anar a la presó?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*