MANYANS, 4

Un científic que en les seues investigacions no pose una altra cosa que el seu amor a la veritat, no arribarà lluny: pel contrari, li cal la lògica i la intuïció; i si per bonestrugança (que en aquestes coses té un paper prou més important que la idea de veritat) li és favorable, la veritat es presentarà tota sola en les conclusions del seu treball o llurs experiments. El mateix hom pot succeir en el cas de l?artista.. També aquest ha de sotmetre?s incondicionalment al seu objecte; la capacitat a escoltar la veu secreta de l?objecte (independentment de que aquest es presente com a objecte exterior o interior), de descobrir les lleis a que obeeix ?recordeu els experiments amb la perspectiva de Dürer, i els de Rembrandt amb la llum- no depenen de l?amor que l?artista sent per la bellesa. Igual que en el cas de la veritat per al científic, la bellesa és, pel contrari, el fruit madur que recollirà amb l?obra aconseguida. Tanmateix, ¿per quina raó el científic i l?artista es veuen estimulats cap endavant incessantment per eixa tralla que és l?obsessió per l?objecte? ¿D?on deriva aquest amor per la recerca? ¿Es tracta, potser, d?una terra incognita d?allò existent que els fascina?

No, el que és realment desconegut no pot encara seduir; sols sedueix allò que es comença a intuir quan s?entreveu  un nou fragment de realitat i cal donar-l’hi una formulació per a poder fer que existesca. Tant en la ciència com en l?art, el que importa és la creació de noves paraules referides a la realitat, i si aquest procés es veu interromput, no sols deixaria d?existir l?art i la ciència, ans que el propi home desapareixeria, perquè l?home es distingeix de l?animal precisament per la seua capacitat per a descobrir i crear noves coses. Qui, en art, es limita a cercar solament noves esferes crea sensacions, no art.   

Dic això pel que explique en el següent trosset si pitgeu en "vull llegir +"

Aquesta és la primera intervenció de conservació que vam fer. Una petita casa-obrador de 3’80 m. d’ample per 8’90 m. de profunditat. Sort que hi havia un pati posterior amb servidumbre de llum i vista. La propietària una dona amb tres fills. Un habitatge de protecció de família nombrosa monoparental. Superfície útil menor de 120 metres quadrats.

Una de les contradiccions més sorprenents fou que el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) del barri del Mercat, era fet a imatge i semblança dels "Manuales de Política y metodologia de centros históricos" de Bolonya, Florència, etc. que l’editorial Gustau Gili anava publicant en la col·lecció MATERIALES DE LA CIUDAD.

Havíem plantejat la coberta mig coberta amb teulada i la part de davant amb terrassa per a estendre la roba. Endemés de la necesitat de matar els microorganismes de la roba estesa mitjançant els raigs ultraviolats Per contra en aquelles ciutats italianes la terrassa és gairebé inexistent quan a València és molt usual, l’ús de terrassa amb cairons freda o ventilada. El que en terminologia constructiva espanyola denominen "a la catalana". I nosaltres terrassa o terrat simplement. Em van fer modificar el projecte, malgrat les meues al·legacions raonades…….que de poc serviren.

Conclusió crítica per als arquitectes autors del document de planejament, encara avui vigents:

Per a copiar cal saber "llegir".  

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a MANYANS, 4

  1. Victòria diu:

    …all

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*