L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

‘Spanish Revolution’: indignats, però cosmopolites

Deixa un comentari

L’última hora de l’Spanish Revolutum diu que alguns indignats de la plaça de Catalunya de Barcelona es neguen a retirar-se, tot manifestant que “no se senten representats” (atenció a la frase, literal) pels seus suposats companys (fins a dia d’avui, si més no) que havien arribat a un acord amb l’Ajuntament de la ciutat, abans aquest no procedís a un desallotjament forçós.
Tot i aquest grapat de replicants resistents, però, és un bon dia per fer una repassadeta a la pel·lícula, tingui o no tingui The end.

Quasi des del primer dia d’aquesta moguda (valgui la paradoxa, essent com era una plantada) vaig tenir dues mosques darrera l’orella, i totes dues amb una emprenyadora sensació de déja vu: l’una seria la mosca social, ara va de bo, i l’altra la nopolítica, amb un sospitós aire de cosmopolita de secà, amb boina i tot.
Un dia, quan en feia pocs que havia començat la gresca, vaig veure per televisió l’Arcadi Oliveres, professor d’economia aplicada (UAB) i president de Justícia i Pau, plàcidament assegut en un banc de la plaça de Catalunya de Barcelona i dient tan tranquil, com un avi que donés tramussos als coloms:
Això ha de continuar fins a la dissolució del capitalisme!

Òndia!, ho he sentit bé?, em vaig exclamar, i de fet encara no n’estic
segur del tot, però jo diria que sí. D’altra banda, veient el context i
veient altres documents, com el videogràfic de més avall, l’afirmació
encaixa en l’esperit de la revolta: tant per tant, sabates grosses!
Posats a fer, fem-ho bé: fem-ho tot, semblava aconsellar l’entusiasme
del moment.
L’entusiasme, a més, afegit a l’aire diguem-ne festiu
de l’acampada, produïa una febril activitat assembleària, d’una banda, i
una fabril producció d’eslògans imaginatius, que podrien competir amb
els vells i suats precedents del maig del 68 parisenc i que van arribar a
confegir una llarga tirallonga a la Xarxa (vbg: facebook.com/media/set/?set=a.165292916866535.42743.160157174046776).
Mentrestant,
un servidor, amb unes quantes acampades en el full de serveis i amb
molts focs de camp i també d’encenalls a la memòria, des de la distància –física, però també asèptica– m’anava fent algunes preguntes, a redòs
del devessall de propostes i de consignes: ja hi haurà força, per a
tanta abraçada? I un cop dissolt el capitalisme, aleshores què? I els
dolents
, també es dissoldran?, i ho faran ells sols, automàticament? I
encara més: són realment els banquers i els polítics, els reals
culpables de la crisi, i els culpables de tot? “Els nostres somnis no caben a les seves
urnes”: quin sentit tenen aquests dos possessius, pretenent repel·lir-se mútuament? I per què no hi han de
cabre, a les urnes, els nostres somnis? Quin és el problema? Són les urnes, el problema? La
democràcia participativa que reclama la DRJ (“democràcia real ja!”) no
va ser inventada a Grècia fa 25 o 26 segles? Quina garantia hi ha que la
democràcia directa no es converteixi en una democràcia dirigida per uns
quants? On ho diu que sigui més divertida i eficient una assemblea que
un parlament? I els banquers i la banca, com “els polítics”, també s’han
d’eliminar? I substituir-los per quina cosa? I el diner (que en
principi era així mateix un invent francament còmode), ¿també l’hem de rebutjar, i
hem de retornar, per tant, a l’intercanvi d’espècies, com proclamen
algunes comunitats humanes? No acabarem retornant als arbres, com a
corol·lari? (i com van fer, físicament, alguns acampats, per cert…). No estem pas
agafant el rave per les fulles, amb tot plegat?
“Toma la calle!”:
però ¿que no l’havíem rescatat de les mans del troglodita ministre Fraga Iribarne,
el carrer, per retornar-lo a la gent? I un eslògan més, per acabar la
perorata: “No som anti-sistema. El sistema és anti-nosaltres”: es
tracta del sistema polític i econòmic capitalista, oi?, però ho és tot
ell, dolent i rebutjable? ¿I és dolent estructuralment, o ho és (només)
la part de la seva estructura que fa que doni aquests resultats tan
negatius, nocius i destructors?… (Emili Teixidor escriu a la Presència
d’aquesta setmana: “Parlen de canviar el sistema, però canviar-lo per
quin? Millorar-lo, diuen els més prudents, vistos els resultats del maig
francès del 68”).

Arribats aquí, repesquem la figura del professor
Oliveres, protagonista del vídeo i en part de l’acampada de la Plaça de
Catalunya Espoliada sense Indignació, en la qual l’home semblava
sentir-se com peix a l’aigua, i que va llegir aquest Manifest final,
després de la seva llarga intervenció:
“Ens
uneix el malestar per la vida precària i per les desigualtats, però
sobretot ens uneix una vocació de canvi. Estem aquí perquè volem una
nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos
econòmics i polítics. Ens sentim trepitjats per l’economia capitalista i
ens sentim exclosos del sistema polític actual, que no ens representa.
Apostem per una transformació profunda de la societat, i sobretot
apostem perquè sigui la pròpia societat la protagonista d’aquest canvi.
Vosaltres sou els protagonistes. Moltes gràcies”
.

De res,
Arcadi. Però des del meu estricte laïcisme, i amb tots els respectes,
m’agradaria saber si  l’economia capitalista ens trepitja perquè és
capitalista o perquè és, a més de capitalista, successòria, hereditària
(i per tant multiplicadora del capital i acaparadora, així, ad infinitum).
I em demano, també, si és per això mateix que el sistema polític no ens
representa: perquè està segrestat per aquest capitalisme
autoreproductiu. I em pregunto, finalment, si canviant el caràcter
successori del capitalisme (no pas el capitalisme sencer, que és una
empresa bastant temerària quan es duu a la pràctica, com demostra la història) la societat no
canviaria (cap a millor, naturalment) tota sola, sense esforços innecessaris, sense malestar social i, sobretot, sense herois i sense heroïcitats.

(CONTINUARÀ)

Aquesta entrada s'ha publicat en Suck the brook el 30 de juny de 2011 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.