Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

BARRAR L’ÈTER

Aquest apunt és una carta al director que em van publicar fa més d’una dècada al diari Levante-EMV. Intenta d’enraonar sobre un tema absolutament vacu i intrascendent que no interessa ningú: El flux de la informació i la comunicació.

Els protagonistes i el fons de la qüestió actuals són diferents als d’aleshores. O no. Jutgen vostés mateixos….. (….). 

Ja fa més d’una dècada un tal Calviño proposà que els canals televisius, dependents dels governs autonòmics, tingueren un caire "antropològic". Ja sabeu paelles, orxata, pagesos, gaites, ensaïmades, sardanes, etc. Cultura popular periclitada. Aquells canals no podien ultrapassar, allò tan cojuntural, com són les comunitats autònomes. Tele-Madrid es veu a tota Castella, Canal 9 (Caldria dir-li 8/buit?) emet, i s’hi veu -amb bona audiència- a la meitat sud del Principat, al Matarranya, etc. Fins i tot Canal 8 et fa programes arnats, però no antropològics, com aquells del J.L. Moreno o Passarel×la que presenta joves promeses com ara Manolo Escobar, Mª Dolores Pradera, etc. Amb tot, sobta el tractament capgirat que LEVANTE-EMV n’ha fet sobre la problemàtica de les emissions de TV3 via satèl×lit (a través d’Andorra), contravenint la normativa espanyola. Quan aquesta, a més d’absurda, és contrària a l’europea i mundial, en quant a la inexistència de fronteres per a l’emissió. Per a aclarir-nos:

¡Vaja que els espanyols volen barrar (de tancar) l’espai comunicacional!.

Per tant hem de pagar-los l’Hispasat, i a més llogar-ne d’altres, per tal de "quadribarrar" l’espai (feliç expressió del Sr. de Xirivella, R. Muntaner).

Quan alguns comenten que hem d’emprendre un camí propi -al marge de Madrid- per motius econòmics, per tal de ser més competitius comercialment, uns altres per qüestions de llengua i culturals, d’altres per tindre una cosmovisió diferent, d’altres per la llibertat, etc., sembla que s’hauria de fer per una raó molt més òbvia:

Una simple qüestió de contemporaneïtat i, sobretot, de bon gust.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.