ESTABILITAT I CAOS EN ECOLOGIA URBANA.

Aquesta setmana he tornat a passar per la primera obra que vaig fer. D’això fa ja quinze anys. M’ha sorprés l’estat de conservació que presenta. Es tracta de la seu de l’empresa d’impressió gràfica GRAFISOM SL. Per als que esteu al cas: l’empresa de Ferrer Escrivà. Fill del gran Francesc Ferrer Pastor. A bon segur, si sou valencians, tindreu per casa un vocabulari Valencià-Castellà, Castellà-Valencià de cobertes mig blaves i mig blanques. Doncs els vocabularis es fan al seu interior. Quan vam arribar al polígon industrial on s’ubicaria sols hi havien unes poques naus a les vores limitrofes de la població d’una construcció industrialitzada molt fluixa dels anys ’70.

La idea que menava el projecte era crear una nova imatge de l’empresa. Organitzant totes les cadenes de producció d’una manera més racional. Fluxos de tasques que no s’entrecreuren. La implantació de  noves tecnologies. Recorde Paco, llavors, se n’anà a Chicago i Canadà per tal de comprar Mac’s, paraula que -per a mi- aleshores era desconeguda. També calia que pogueren accedir-hi tràilers per a que sempre hi haguera l’estocatge sufiicient de paper.

Hi havia una gran prevenció front la introducció de pols i polsim dins dels despatxos per tal d efer fer malbé tota la maquinària. Érem en un medi semirural . Àdhuc, calia passar entre diverses seccions mitjançant uns torns hermètics que n’hi previngueren l’accés. He fet aquesta introducció per a reflexionar sobre diversos extrems de la intervenció i assentament de peces noves noves dins d’un context urbà. Com reaccionen els veïns, quina és la seua relació de diàleg arquitectònic, etc.

.(..)      

       

 

 

 

 

Vaig optar per una inserció per contrast. La peça introduïa una sèrie d’elements poc o gens correats en la construcció per a la indústria. Aleshores, com ara, em negava a admetre que l’arquitectura per a la indústria fóra sols funcional. L’estat de la qüestió ha variat moltíssim. Aleshores, una seu d’empresa, era tan sols una nau. Quatre parets i una coberta i a ser possible un despatx i uns lavabos.

L’estiu en què Paco m’encarregà el projecte vaig aprofitar gairebé un mes per recórrer per polígons industrials de França, Holanda i Alemanya. En tornar et trobes que la industria de la construcció de què gaudíem res tenia a veure amb la d’allà. No com ara, on els proiductes de tota la UE corren per arreu. Amb això trobaríem un punt mig entre el que hi havia a l’abast i el que desitjàvem.

L’edifici tenia dos elements diferenciats: un de representatiu amb despatxos i anterior i un de posterior com a zona de producció. Ideàrem un espai de recepció a triple alçària, amb unes escales metàl·liques en voladís. Des del vestíbul de recepció podíem aguaitar totes els finestrals dels despatxos. Alhora l’espai servia d’exposició. A l’igual que l’altell en camí vers el despatx de direcció. En dit altell hi havia el despatx de l’encarregat general que accedia al seu des de la zona de producció. Hi afegirem en planta baixa vestidors d’homes i dones. En planta primera a més de la direcció hi havia els despatxos de disseny gràfic, les taules de realització dels fotolits que se’n feien llavors, etc. Un muntacàrregues podia pujar les resmes de paper a la planta primera. Per a realitzar-hi proves. Tot tenia un procés productiu en cercle tancat. A dalt del tot, en tercera planta, hi havia un espai que Paco decidí que es construira per menjador d’una banda i un gran despatx per a son pare. Des d’allà hi havien bones vistes.

La façana tenia una doble composició. La inferior tancada amb xapa miniona protectora i la superior amb un mur cortina. que donava lluminositat a l’espai d’accés, àdhuc als despatxos. Tot evitant el sentit claustrofòbic que havia detectaren alguns tallers, sense relació visual amb l’exterior.

També cal dir, la venda de la parcel·la vingué d’una operació fraudulenta doncs s’havia realitzat un terraplenant amb runes de l’antic rajolar de la població. Tapant-ho, posteriorment, tot amb seixanta centímetres de pedruscall i arenes sense advertir-ho al comprador. Amb la qual cosa alhora de procedir a fer els fonaments allò no tenia la resistència escaient. Hi haguérem de buidar tot el solar (uns 19 m. x 55 m.) i cinc metres de profunditat i arrancar amb pilones des de baix. I tornar a reomplir-lo, a més de realizar murs de contenció de terres perimetrals per tots quatre costats. Fou un moment crític en què es dubtava de la viabilitat i possibilitat de retre’s contra els mals averanys. Implementàrem una façana amb tonalitats grises i negres i vermelles de gran influència neo-plasticista. Tan en voga a hores d’ara però sorprenents en aquells moments. Els ocres, blancs, celestes, etc de les altres, amb una dècada hi han anat modificat els seus per a vindre a posar-se del nostre costat. Així com les escales de passamans d’acer inoxidable, estructura de perfilaria usual, elavant-la al rang de noble, pisos d’engraellats, etc. Coberta invertida, etc. Cal dir que llavors no teníem els ordinadors d’ara i els càlculs de tot foren fets manualment. La marquesina que veieu a la foto vola més de 2’50 m respecte de l’eix de pilars que la sujecta. El dia de desencofrar em pensava que podia venir-se avall. A l’escola ens deien, atemorint-nos repetidament, que un voladís de més de 1’20 m. era un perill assegurat. I ja veus, com han canviat les concepcions des d’aleshores !

No sols ha perseverat Grafisom com a empresa gràfica , sinó que ha creat l’editorial Denes que, de tant en tant, penja la seua publicitat, premis, etc a Vilaweb. Reeixint a inserir-se en aquest ecosistema tan dur com són les comarques al voltant de la ciutat de València. En acabar de la construcció també hi hagué judici pel mig per a posar en mans de la justícia el reblit malintencionat i fraudulent ocultat durant la venda. No cal dir que vos diga que el vam guanyar.

Ara ja els carrers són urbanitzats, les empreses que s’hi han instal·lat ja tenen un aire més contemporani i hi han imbricat concepcóns que fa dècada i mitja ja proposàvem. S’hi ha introduït una sèrie de blocs d’unifamiliars en filera en zona pròxima al casc, amb la consegüent barreja d’usos. Restaurant per a obrers i alguna discoteca de polígon, etc.

Seguint aquest discurs m’ha vingut a la memòria un article de Richard Leakey intitulat Stability and Chaos in Ecology publicat en 1996, a EUA, una època en que vaig mantindre relació amb uns amics ecologistes del Camp de Túria que posava en dubte certes hipòtesis ecologistes que els ecòlegs com Margalef maldaven per perfilar i resituar, trascendit l’estat de l’ecologisme vers l’ecologia. Que com veieu té, al meu parer, un reflex en l’ecologia urbana de la mà de l’arquitectura que crea també els seus ecosistemes entre les espècies que hi incorporem.

Un article, el dels anglosaxons que vaig traduir fa uns anys que paga la pena de llegir, rellegir i comentar. (….)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a ESTABILITAT I CAOS EN ECOLOGIA URBANA.

  1. Victòria diu:

    Serem nosaltres

  2. La Victòria m’hi a convidat a mi i jo et convido a tu. Ja saps què hi diu a la 139? Vols participar en un meme literari? Si és que si, passa per http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/48741 i veuràs de què va la cosa. Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*