Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

27 de gener de 2017
1 comentari

La gestió dels serveis públics locals: entre externalització i interiorització

Avui ha tingut lloc a la URV una jornada de debat sobre les nocions de servei públic local i les seves formes de gestió, en concret al voltant de la mal anomenada “remunicipalització”, que no és més que la internalització d’un servei municipal prestat per un operador privat mitjançant una concessió, una situació habitual que ara ha pres volada arran de la càrrega ideològica que s’ha volgut afegir a les decisions d’aqueixa mena que han adoptat alguns governs locals d’esquerres.

Han estat ponents els professors Josep Maria Sabaté Vidal, de la URV, José María Gimeno Feliu, de la Universidad de Zaragoza, Xavier Boltaina, de la UB, entre d’altres.

La meva intervenció ha estat a la taula rodona final aportant les següents reflexions:

En primer lloc, he fet referència a la paràlisi del legislatiu espanyol per manca de projecte pel món local atesa la concepció absorvent de l’administració estatal que s’ha imposat en les darreres dècades, i, dissortadament, també del legislatiu català per altres raons, com és bàsicament el bloqueig competencial imposat arran de la sentència del Tribunal Constitucional liquidant l’Estatut del 2006.

En segon lloc, atès l’atzucac imposat pel poder espanyol i mentre no es resol el procés sobiranista català en curs, hom troba a faltar una activitat dirigida a l’orientació estratègica sobre el model d’organització del món local català per part dels responsables governamentals nostrats amatents al moment en que el Parlament de Catalunya pugui recuperar la capacitat legislativa.

Aqueixa inhibició, perllongada en el temps, per part dels successius consellers de Governació de la Generalitat a l’hora de liderar les directius que haurien d’influir positivament en els governs locals a l’hora de prendre decisions transcendents sobre la forma de gestionar els serveis de la seva competència, ha deixar el camp obert a actors (escoles de negocis, grups empresarials, partits polítics, despatxos d’advocats influents) interessats en solucions no sempre coincidents amb el bé comú. Així, fa vint anys hom lloava la fugida del dret administratiu de la mateixa manera que ara hom propugna la recuperació en favor de les formes de gestió directa de serveis concessionats a operadors privats.

L’oportunitat i la conveniència d’optar per formes de gestió directes o indirectes rau en l’adequada realització de la memòria justificativa que exigeix el ROAS prèviament a tota decisió de canvi prestacional, una qüestió sovint obviada com assenyala encertadament el Tribunal de Cuentas en els seus informes anuals sobre l’administració local.

En tercer lloc, sobta que després de gairebé quaranta anys d’ajuntaments democràtics la fórmula d’empresa mixta amb capital privat sigui excepcional a Catalunya, quan és una alternativa usual a França, per exemple. Molt pocs ajuntaments han optat per una variant que ofereix moltes potencialitats innovadores: la desconnexió entre gestors públics i directius privats té causes ideològiques i corporatives que no es corregeixen atesa l’absència dels estímuls  assenyalats en l’apartat primer.

En quart lloc, la decisió sobre una forma de gestió directa o indirecta pot oferir resultat molt diferents si l’àmbit competencial es limita a un sol terme municipal o n’abasta una pluralitat: la recollida d’escombraries per part d’una societat mercantil de capital íntegrament públic pot ser inviable per un ajuntament, però convenient si n’aplega uns quants, per exemple. El mateix raonament es pot aplicar a l’abastament domiciliari d’aigua potable o al transport de viatgers.

La variable de la supramunicipalitat no es pot deixar a la voluntat exclusiva dels ajuntaments sinó que cal orientar-la i promoure-la des de les administracions que tenen la responsabilitat de planificar estratègicament el món local català. No ho he esmentat expressament, però estava pensant en la possibilitat de dotar el Camp de Tarragona d’una entitat metropolitana vist el balanç positiu que presenta l’àrea de Barcelona després de quaranta anys d’experiència.

  1. va ser una jornada molt interessant, especialment la intervencio de jaume renyer i també felicitar al professor de barcelona, xavier boltaina, que tocava molt de peus a terra, ells dos es nota també que saben del que parlen, en el dia a dia, a més del profund coneixement teoric. Caldria fer mes jornades aixi, i felicito al professor fuentes d’haver-la impulsat. Molt nivell teoric i profund coneixement practic. M’ho vaig passar molt be amb els ponents REnyer i Boltaina i també amb la ironia que tenen. Feu-ne mes ¡¡

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!