Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 d'abril de 2011
3 comentaris

Pere Artur Fornés, en la memòria

Pere Artur Fornés Vergara era un jove de vint-i-cinc anys, natural de Pedreguer, que va ésser assassinat d’una ganivetada a Benidorm per haver cridat “Visca el Barça” la matinada després de la final de Copa amb el Real Madrid.

 

La seva tràgica mort recorda la de Josep Maria Isanta, a Berga durant la Patum del 2005, apunyalat per un dels miserables membres del clan dels “catoños”.  I més allunyades en el temps i el context històric, també la de Guillem Agulló i la de Miquel Grau.

L’individu que va matar Fornés expressa uns comportament criminals que només s’expliquen per la gran càrrega d’odi -i d’autoodi-  que existeix contra el catalanisme a l’interior mateix de la nostra societat. El jove de Pedreguer cridant “visca el Barça” feia implícitament una declaració de catalanitat en un territori com el País Valencià on la violència espanyolista és constant des de fa trenta anys. Els mitjans de comunicació addictes a l’ordre espanyol minimitzen aquest assassinat reduint-lo a una baralla de taverna, però tenen una significació profunda que no podem deixar que sigui amagada.

Personatges marginals, com els assassins de Benidorm i Berga, porten a l’extrem el rebuig a unes formes de vida i de sociabilitat de les que no volen ni poden formar part. Aquesta catalanofòbia primària i visceral aflora cada cop que hi ha un triomf de l’espanyolisme esportiu, ja sigui del madridisme o de “la roja” i es tradueix en actes de violència de baixa intensitat però de gran potencial agressiu contra les seus d’entitats catalanistes i penyes barcelonistes. Són fets que evidencien una altra dimensió del conflicte Catalunya-Espanya que s’expressa políticament en la pugna entre la dominació estatal i la lluita independentista.

 

Post Scriptum, 4 de maig del 2011.

Ahir, abans del començament del partit entre el Barça i el Real Madrid no es va guardar un minut de silenci en memòria de Pere Artur Fornés. La directiva del FCB no ho va estimar convenient fent-se còmplice així del mur de silenci que ha envoltat el seu assassinat.

Post Scriptum, 9 de maig del 2011.

Ahir tot el Camp Nou dempeus i en silenci va expressar el condol per la mort de Severiano Ballesteros, golfista espanyol prominent i seguidor del Barça. La diferència de tracte envers la memòria de Pere Artur Fornés, valencià, dels nostres, és indignant.

Post Scriptum, 12 de maig del 2011.

Durant les celebracions pel títol de lliga assolit ahir, Guardiola i Rossell es van referir a les víctimes del terratrèmol de Llorca. Si els morts haguessin estat de Perpinyà els haurien deplorat ?  En record de Pere Artur Fornés, víctima de la violència anticatalana, ni una paraula.

Post Scriptum, 22 d’abril del 2018.

L’assassinat de Pere Artur Fornés és un cas claríssim de crim d’odi i em dol que a la manifestació de dissabte a València entre els retrats que obrien la marxa no hi figurés el seu al costat de Miquel Grau, Guillem Agulló i Carlos Palomino (un jove madrileny assassinat per neo-nazis espanyols). Els seus amics de Pedreguer el van recordar després de la seva mort, certament, però caldria mantenir viva la seva memòria com una víctima de la violència espanyolista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!