Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 de desembre de 2008
0 comentaris

L’esquerra de la llibertat (XV)

Màrius Avellaneda i Roca, militant de Catalunya Acció, m’ha fet arribar les següents reflexions sobre el meu llibre “L’esquerra de la llibertat”:

És la primera vegada que l’escolto (va ser a l’acte de Catalunya Acció, el passat 6 de desembre a Berga “Per una nova constitució catalana” en la que juntament amb Santiago Espot, el nostre president, va tenir la gentilesa de fer-nos una exposició magistral, una breu síntesi dels diversos projectes constitucionals elaborats des de l’independentisme al llarg del segle XX). Així mateix, és la primera oportunitat que tinc de llegir una obra escrita per vostè, un polític, escriptor i analista amb majúscules, sí em permet l’expressió.

Aquest llibre “L’esquerra de la llibertat”, cal llegir-lo atentament, capítol per capítol, reflexionant en cada un d’ells. És molt ric en matisos, divers, instructiu, amb observacions penetrants i amb suggeriments de reformes tan necessàries com cabdals pel nostre país. Aquest llibre ens dóna les pautes per afrontar molts dels problemes polítics que tenim plantejats, des de fa anys, la societat catalana actual. Degut a la riquesa de continguts demana una lectura atenta que transcendeix a la simple consideració del títol, un tant genèric.

Al meu entendre, el llibre fa una anàlisi de la situació i les perspectives del republicanisme català i, perquè no dir-ho de forma planera, de les tasques a que hauríem d’enfrontar-nos tots els patriotes que lluitem per la llibertat del nostre país. Vostè, ens fa un estudi acurat de les diferències existents amb el liberalisme i la socialdemocràcia (fonamentalment espanyola), i així mateix, estableix quins són els factors condicionals presents i la seva influència a la Catalunya actual. Per conèixer l’evolució de les esquerres i dels moviments nacionalistes en la història passada i recent, ens descriu en quina situació ens trobem actualment a Catalunya. Situació aquesta, de la que considero hauríem de prendre més d’una nota de les seves reflexions, sobretot avui quan el nostre poble es troba faltat de referents que l’encaminin i el condueixin cap al seu destí final: la independència.

Hem de constatar que avui, tenim una esquerra “nacional catalana” (fonamentalment PSC i ERC), que els seus interessos no coincideixen amb els del poble “menut”, doncs més aviat coincideixen amb interessos personals o de partit; interessos, que poc o res tenen a veure amb els desitjos de la ciutadania que espera, adormida i desorientada per les circumstàncies, un nou dia que faci ressorgir l’esperança i la il·lusió. El poble espera aquesta esquerra que  “l’esquerra renovada, l’esquerra de la llibertat, ha de reivindicar el dret de cada poble a tenir estat propi, o a compartir-lo amb altres pobles en condicions d’igualtat. Però les minories nacionals han de ser respectades i la ciutadania s’ha de fonamentar en l’opció personal, en la lliure voluntat de les persones”. Com diu molt bé el senyor Heribert Barrera en el pròleg del llibre. La qual cosa està molt lluny amb els partits polítics que tenim, doncs només s’ha de veure la defensa que fan dels interessos de Catalunya, tant a la “metròpoli” com al Parlament.

Continua l’espoli fiscal, la manca d’infrastructures, els intents d’assimilació “castellana”, la intromissió en l’ensenyança, les traves a l’expansió econòmica (ENDESA, antes alemana que catalana), el boicot als productes catalans, el menyspreu a la nostra cultura i història, el no reconeixement del català a les institucions de l’Estat i als organismes internacionals, els impediments a les seleccions esportives catalanes, el convertir-nos en una autonomia més, (però això sí, endarrerida i submisa !!)…etc. I mentres tot això passa al nostre país, els polítics segueixen amb el “pactisme estèril” i la falta d’unió per la defensa dels interessos catalans. Lo més vergonyós de tot, és la submissió total al centralisme, tot i esperant que caigui del cel “la bondat divina” de l’Estat de les autonomies, del “cafè per a tots” o que arribi “la insula barataria” esperada durant 300 anys per totes les generacions de polítics catalans: el ministeri a Madrid, tan desitjat per fer “pedagogia” !!!.

Ara tots els aprtits estan pendents de la resolució del finançament i del que pugui resoldre el tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Una pèrdua de temps total i infructuosa. L’estratègia que segueixen tots i cadascun d’ells és clara: consisteix en seguir amb la lluita partidista i fraticida a veure qui afleuixa i a qui poden fer responsable (dels altres !!), del fracàs que ha representat, fins per tots ells plegats, la negociació del desplegament real de l’estatut i la reforma del finançament de Catalunya. Encara no entenen que això és més que un fracàs col·lectiu i que de fet no han aconseguit millorar la nostra relació amb Espanya, -impossible d’altra banda!!-, ni ha suavitzat la dependència vers aquesta “metròpoli” bressol del colonialisme més ultramontà.

Com vostè diu molt bé, “…Catalunya Acció és un projecte polític que enllaça amb les corrents del separatisme d’abans de la guerra autodenominades integrals i que aspira a actualitzar una força patriòtica que tingui com a element prioritari l’alliberament nacional”. I també afegeix, “en paraules del mateix Santiago Espot aquesta alternativa no la poden impulsar sols i de la seva mà està trobar les complicitats per fer-la operativa”. Sí, és veritat aquesta afirmació del senyor Espot, no és menys cert que vostè també diu “en tot cas, personalment, em plau haver deixat oberta una línia de diàleg amb aquestos patriotes…”. Aquestes paraules vostres, de bona voluntat, en “una línia de diàleg”, desitjo profundament que es converteixin en una línia de cooperació efectiva i senyera per la lluita comuna pels interessos de Catalunya.

Avui, amb honroses excepcions, com és  Catalunya Acció i algunes altres organitzacions més, ens trobem amb una falta flagrant de lideratge, de referents, d’objectius clars. Estem cada dia més necessitats d’aquell “avi” que ens indiqui el camí cap a la lluita per la llibertat. Nosaltres lluitem amb tots els nostres esforços (econòmics i personals al nostre abast) per la independència i la llibertat de Catalunya, però aquest esforç cap a la fita final serà més feixuc per a tots sinó comptem amb adhesions a la causa nacional de personalitats com vostè, que ens facin costat de forma efectiva i compromesa. El seu llibre, esmentat abans, ens ajudarà a la comprensió, a l’anàlisi i a trobar l’estratègia a seguir per arribar a la nostra fita, però la particiapació activa al nostre costat, no dubto ni un moment, que serà un suport molt valuós per tots plegats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!