Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

14 de setembre de 2008
5 comentaris

Sobre la sentència del Tribunal Constitucional contra el dret a decidir del poble basc

L’onze de setembre es van dictar dues resolucions judicials, de diferent signe, relatives als drets del poble basc. Per una banda, el Tribunal Constitucional espanyol declarava inconstitucional la llei de consultes populars del País Basc. Per altra banda, el Tribunal de Justícia de les Comunitats europees confirmava el dret de les diputacions basques a fixar un sistema impositiu propi en ús de les facultats que els hi atorga el concert econòmic.

 

La sentència del Tribunal Constitucional avorta el projecte del lehendakari Ibarretxe de celebrar una consulta, prevista pel proper 25 d’octubre, sobre la relació que vol tenir el poble basc amb l’Estat espanyol. L’Alt Tribunal espanyol confirma una línia jurisprudencial que interpreta restrictivament la Constitució, deixant sense sentit la menció a “las nacionalidades” esmentades genèricament en l’article segon, i afirmant que solsament el “poble espanyol” és el dipositari de la sobirania.

Es tracta d’un pronunciament a les antípodes de la resolució interpretativa adoptada per la Cort Suprema del Canadà el 20 d’agost del 1998, segons la qual, tot i no estar previst en la seva constitució reconeixia al Quebec el dret a la iniciativa unilateral per modificar la relació d’aquell territori amb la resta de la federació canadenca.

Amb aquesta sentència el règim constitucional espanyol consolida la seva involució cap a un integrisme d’estat, excloent tot reconeixement de drets col·lectius als pobles que com el basc (i eventualment el català) vulguin prendre la iniciativa de canviar la situació de dependència respecte de l’Estat espanyol. Tancant les vies a la solució del conflicte polític basc el poder espanyol (la divisó de poders en el cas espanyol sembla una ficció) no fa més que agreujar-lo.

Des de Catalunya, la premsa addicta a l’ordre establert, cas de La Vanguardia, s’ha afanyat a aplaudir i justificar, fins i tot anticipadament, el fallo del Tribunal Constitucional (“El último rey de Euskadi: la consulta de Ibarretxe no alcanzaría la participación fijada por la Unión Europea”, publicava el diari del “Conde de Godó el 3 d’aquest mes”). Els partits nacionalistes catalans han comentat amb la boca petita la sentència demostrant quant lluny estan de tenir clara la diferència entre legalitat i legitimitat. La nota esperançadora l’aporta la plataforma d’electes locals pel dret a decidir anunciant que preparen una consulta a nivell municipal sobre el dret d’autodeterminació del poble català.

  1. “Els partits nacionalistes catalans han comentat amb la boca petita la sentència demostrant quant lluny estan de tenir clara la diferència entre legalitat i legitimitat. ” Totalment d’acord amb aquesta frase, però…

    Vols dir que l’Ibarretxe distingeix, en la seva actuació política, aquests dos conceptes? Si fos coherent amb aquesta distinció, i tenint en compte que això que ara alguns anomenen “dret de decidir” és un dret i no una concessió divina, hauria de fer el referèndum prescindint de la legalitat il·legítima. Però, es clar, si prescindís de la legalitat espanyola a l’hora de fer referèndums també hauria de fer-ho a les eleccions i convocar-les i organitzar-les amb la participació de totoes les forces polítiques basques, prescindint també d’il·legalitzacions il·legítimes…

    Potser resulta que li surt més a compte, electoralment parlant, anunciar passos endavant que no s’acaben fent perquè l’Estat no ho permet?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!