Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

7 de juny de 2020
0 comentaris

Poetes catalanes (14): Olga Xirinacs

Olga Xirinacs Díaz va nàixer a Tarragona el 1936. És poeta, novel·lista i professora de piano . La seua obra versàtil inclou poesia, novel·la, contes i assaig, majoritàriament en llengua catalana.

* És una col·laboradora haibutal de la premsa escrita: Avui, Foc Nou.
* Va impartir cursos de narrativa a l’Aula de Lletres i a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona.
* Hi ha una escola que porta el seu nom a Tarragona, Escola Olga Xirinacs.
* És una autora prolífica quant a la narrativa curta, amb més de 400 contes publicats en 4 volums.
* És la segona dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona després de Mercè Rodoreda.
* És autora d’una àmplia obra de literatura juvenil.
* Ha participat en nombrosos reculls col·lectius
* La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 1999.
* Molts dels seus llibres han guanyat els premis més importants de la literatura en llengua catalana, com ara: el premi Sant Jordi, el premi Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull o el Carles Riba, entre d’altres.
* El 2006, publica la seva primera novel·la escrita en llengua castellana, El hijo del tejedor.

Obra narrativa

* Música de cambra (1982), Interior amb difunts (1983), La mostela africana i altres contes. (1985), Al meu cap una llosa (1985), Zona marítima (1986), Relats de mort i altres matèries (1988), Mar de fons (1988), Tempesta d’hivern (1990), Enterraments lleugers (1991), Cerimònia privada (1993), Josep Sala (1993), Sense malícia (1993), Sucant el melindro (1996), La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès. De Llevant a Ponent (1997), Viatge d’aigua. Un passeig per la costa Daurada (1999), La tarda a Venècia (1999), L’home que mossegava les dones. (2000), Pavana per un tauró (2001), No jugueu al cementiri (2002), Els 7 pecats capitals. La peresa – eròtica-“. (2002), Setmana de difunts (2003), El viatge. Dietari 1986-1990 (2004), El hijo del tejedor (2006), Trens (2006), El balcón de los suicidas (2007), Los viajes de Horacio Andersen (2008), El maestro de nubes (2008), L’agonia de Severià Vargas (2009), La inundació (2012), La crisi dels vuitanta (2016), Reencarnacions miserables (2017), La Tarragona oculta : una ruta literària amb textos d’Olga Xirinacs a cura de Magí Sunyer (2017), Titànic, l’enfonsament (2019), El rec: memòries de vint-i-sis estius (2020).

Obra poètica

*Botons de tiges grises (1977), Clau de blau (Tarraconis vrit amor) (1978), Llençol de noces (1979), Tramada. Col·lectiva amb el grup l’Espiadimonis (1980), Preparo el te sota palmeres roges. (1981), Versifonies. Col·lectiva amb el grup l’Espiadimonis (1987), Llavis que dansen (1987), La pluja sobre els palaus (1990), La muralla (1993), Mansardes. Col·lectiva amb el grup l’Espiadimonis (1997), Grills de mandarina (2004), El sol a les vinyes/El sol en los viñedos.Il vangelo, Pasolini in memoriam. Edició bilingüe (2005), Eterna. Edició bilingüe (2006), La casona del parque (2007), Óssa major : poesia completa 1997-2007 (2009), La taronja a terra (2009), Tu, des del mar (2011), Balneari del nord (2014), Natura (2019).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

Preneu les roses
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

“CARCERI” DE PIRANESI

Presó distinta, pervivent; cosmorama
de curvatures folles
on s’ha encauat el temps que ens precedia,
no del tot mort.
Rovells eixits de l’aigua entenebrida
escampen purulències
a les lloses humides,
cada peu, cada mà, fins avui.
Ara som tenallats per dissorts
que ningú no conjura,
i el teu somni és clar
– Llibertat!
no anirà més enllà d’arquivoltes,
paranys difuminats, tenaços,
i seràs, com jo ho sóc,
presoner d’un malfat.

LES “CARCERI” DEL VENECIÀ PIRANESI

SÓN LES PRESONS, TAMBÉ, DE L’ESPERIT

“… de cos e d’esperit
agonia he patit.”
ARNAU DE BESTAIN

Baixes, dubtós per l’escala perduda,
saps que no en sortiràs.
Mires endalt: arquitectura
pedra blasfema deturada al vol.
No en sortiràs, i baixes,
palpes el fred dels carreus,
et fibla l’estructura concebuda
més enllà del teu vol
i et sents empresonat
més enllà del teu cos.

PA D’ÀNGEL

ve l’hivern, amb les blanques
matinades de glaç.
Amb les nits més profundes,
on el núvol, la lluna,
i una estrella fugaç
enyoren, i no ho saben,
l’escalfor de la llar.
Ve l’hivern i es prepara
un pessebre estimat;
adobeu els camins,
que el pas sigui ben pla,
reforceu la teulada,
que potser nevarà.
Les mans feinegen, tèbies:
bancs de pedra, un ramat,
cadiretes de boga
per seure a conversar,
pells de xai, pa i olives,
tot està preparat.

Quan arribi el pa d’àngel,
tot el món florirà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!