Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 d'octubre de 2010
4 comentaris

Sóc negre, sóc català… sóc humà

Dissabte passat va ser convocada una manifestació força preocupant i vergonyosa a Tortosa, per dir-ho d’una manera suau. Durant les darreres setmanes ja havien anat apareixent a la premsa comarcal un seguit d’articles que pretenien exterioritzar explícitament un missatge únic: primer els de casa… Especialment al nucli antic de la ciutat s’ha conreat  un brou excessivament propici per aquest tipus de missatge, del qual s’aprofiten barroerament grupúsculs que tenen la condemna i criminalització de la immigració, i del mestissatge cultural,  com a element únic del seu vergonyant ideari polític.
Mai no m’he mirat el fenomen migratori d’una manera utòpica i simplista, ni molt menys. En aquest tema no comparteixo alguns posicionaments de grups alternatius o esquerrans… de debò. Hi ha molts aspectes a discutir, a posar damunt la taula, sobre drets i deures de catalans i de nouvinguts, i sobre alguns posicionaments i comportaments d’alguns  col·lectius dintre de la societat catalana del segle XXI. A més, per a desgràcia de tots/es, el  problema delinqüència és vigent i hi ha molts ciutadans que el sofreixen en pròpia pell dia rere dia. 
Tot i això, em causa molt de malestar tot el que vaig sentint per part de polítics conservadors, que han vist una mina de vots en les actituds i mentalitats racistes. Així de clar i de lamentable i d’antidemocràtic i d’antihumà…  Sense anar més lluny, la pepera Sánchez Camacho recentment acusava CiU d’haver desfavorit  la immigració llatina durant els seu mandat per anar en contra del projecte nacional català!!! Sembla que tot s’hi val per anar fent la bombolla més grossa, disbarat rere disbarat. Més encara quan el pepé aprofita la incertesa i la por ciutadana i la crisi econòmica per anar fomentant odis racials (Badalona dixit…) i encara fer-ne bandera.
Quant a moviments migratoris, sovint m’agrada esmentar el famós salad bowl americà, tal com s’ha concebit una terra d’immigrants com els Estats Units durant dos centúries. Tot peces mesclades, provinents en multitud de països tan llunyans com: Hongria, Polònia, Alemanya, Suècia, Itàlia, Irlanda, Japó o Xina. No tot han estat flors i violes a terres de la primera potència mundial: hi ha molt racisme i no s’han superat molts dels prejudicis que provenen de l’època de l’esclavitud. En canvi, el patriotisme americà està per sobre de tot, fins i tot quant a les classes i races discriminades. Un fet veritablement a analitzar…
El president francès, Nicolàs Sarkozy, ha escandalitzat mitja Europa amb l’expulsió d’un nombrós grup de gitanos romanesos, mentre ha  satisfet l’altra mitja. La idea d’expulsar unilateralment els delinqüents té molts seguidors, i és fàcil de, demagògicament, ser concebut com una aplicació necessària i acceptable de la justícia. La cancellera alemanya Àngela Merkel ha tornat a posar el dit a la llaga. Ha manifestat obertament que s’ha acabat la multiculturalitat al seu país i s’ha de passar a una nova fase on s’aposti per la integració total. Són dos discursos i dos propostes controvertides, que m’han provocat una reflexió profunda, que no tinc espai per expressar-la en aquest apunt.
Un tema tan controvertit i de tanta importància social ha de crear forçosament un debat intens, amb nombroses contradiccions quant als nostres posicionaments personals. L’erradicació de la delinqüència és cosa de tots. No és sinònim d’immigració, però. Sí que és sinònim de màfies procedents de molts països, que estan destruint el somni multiracial… De l’American dream passem al somni social nostrat, on totes les peces són necessàries, però molt difícils de quadrar.
A les escoles també sofrim el missatge racista. Aquests comentaris despectius entre l’alumnat que et fan posar de carn de gallina. A l’altre cantó de la balança, l’ajut constant a famílies provinents d’altres països és tema de conversa habitual en qualsevol reunió de pares, alguns dels quals que també sofreixen una forta crisi econòmica. Tema important, a discutir i a no tancar els ulls…
Mentrestant als camps italians els càntics racistes envers Samuel Eto’o, un dels grans del futbol, continuen de manera vergonyosa. Lamentablement immoral. Eto’o, estem amb tu, sempre…
El tràiler de la nova pel·lícula del cineasta valencià, i amic, Samuel Sebastian, ens pot ajudar a entendrir el cor i a recordar que la internacional som el gènere humà. Què difícil sembla que això sigui acceptat per la Camacho i altres líders de la dreta europea!!!http://co118w.col118.mail.live.com/default.aspx?wa=wsignin1.0

  1. cosint moltes teles i tisús d’una passada. Com si embastsses un mapa mundi. T’estic agraït d’haver-ho dit.
    Compartisc aquesta humanitat amb tu.
    Una abraçada.
    PS: records per als nanos que vaig llegir en post anterior però estic desganat d’opinió i molt enfaenat defenent el sostre i benestar dels companys d’estudi. De la -meua- bona gent, com tu, tampoc no me n’oblide.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!