Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

22 de novembre de 2009
2 comentaris

El Cau ferrat… un temple de l’art

El Cau ferrat és tot un temple de l’art, tal com va voler magníficament dissenyar-lo aquest gran homenot de lletres i intel·lectual que va ser Santiago Rusiñol, tot un mecenes que va viure per a l’art i la literatura i va aconseguir uns fruits esplèndids. Pertanyia a una família de la burgesia catalana adinerada i es va poder permetre una vida dedicada al conreu de tota mena d’arts i a nodrir-se l’esperit… i de quina manera!  Una visita a aquesta casa-museu, al cor del nucli antic de Sitges (Garraf), fa reviure tota mena de sentiments nobles i complaents. Enlaira l’esperit!!! Rusiñol va ser un dramaturg estel·lar, un  pintor vocacional i un grandíssim col·leccionista de peces molt diverses,  que li va permetre reunir  col·leccions de ceràmica, de vidre i d’objectes de ferro forjat d’un valor incalculable. Era allò que s’anomena un savi enciclopèdic, capaç de dedicar-se a la literatura, l’escultura, la pintura, el col·leccionisme o qualsevol inquietud artística que li complagués en aquell moment determinat.
Vàrem visitar aquest esplèndid espai d’art en família, i vàrem rebre una instructiva explicació per part d’una eficient guia, la Marta, que ens anava explicant amb gran interès i coneixement del tema sobre la vida d’aquest gran dramaturg català. Va fer-nos un retrat acurat de la vida activa de Rusiñol i la manera com havia aconseguit reunir tota aquella meravella que atreu la retina i és un orgull per a la cultura catalana. També va comunicar-nos que el centre tancava a finals d’any perquè s’havien de portar a terme tot un seguit de reformes estructurals. Seran tres anys per rejovenir-se i modernitzar-se, per millorar la transmissió de l’esperit modernista que allí es viu, per retratar una època esplèndida per a les nostres lletres i arts… 
El Cau Ferrat és únic, és indubtablement el museu que més ens ha impressionat dels que l’Araceli i jo hem visitat durant els darrers anys. Està estructurat com a temple, malgrat que Rusiñol no era religiós. Anàvem rebent sensacions immenses, mirant quadres emblemàtics (de Ramon Casas, de Rusiñol, d’influència italiana, d’art gitano d’Anglada Camarasa…) i col·leccions fastuoses… el mobiliari que ell mateix havia adquirit a consciència… els seus viatges enriquidors  i les seues activitats culturals a Sitges, el paradís verge que ell havia descobert… Com podria trobar les paraules per descriure tot això plegat!!! L’emoció m’envaïa tothora. La seua admiració pels clàssics, la seua noble fascinació per recuperar pintors com el Greco, les amistats colpidores que tenia que li va permetre portar a Sitges la flor i la nata de la intel·lectual catalana, ibèrica i llatinoamericana del moment: Emilia Pardo Bazan, Rubén Darío, Ramon Casas, Josep Carner.
El cau ferrat, el temple de l’art, una joia per als sentits que enlaira la nostra autoestima…

magní

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!