Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

8 d'agost de 2009
8 comentaris

Dani Jarque ens ha deixat

La tristesa i el dolor ens ha envaït durant les darreres hores amb la sobtada mort de Dani Jarque, el capità del RCD Espanyol.
Personalment he tingut la necessitat imperiosa d’abandonar les vacances blocaires habituals del mes d’agost per escriure unes paraules de record per un futbolista català, la trajectòria del qual hem anat seguint durant els darrers anys. Una vida jove que ha marxat sobtadament i que ens ha commogut als afeccionats al futbol.
Voldria expressar el meu més sincer condol primerament a la seua companya, que està esperant un fill seu per al mes que ve… Com a pare d’un xiquet i una xiqueta se’m fa un nus a la gola només de pensar-hi… També el condol molt especial a tots els pericos i totes les periques que, de ben segur, estan molt afectats/des i confosos/es per la tragèdia del jove jugador barceloní. 
Enguany en aquest diari personal on line he escrit nombrosos apunts sobre el futbol, esport que em té captivat des de molt jovenent. Han sigut apunts exhultants davant de la gran trajectòria blaugrana, així com de les grans fites aconseguides per altres clubs catalans com el Reus Deportiu d’hoquei sobre patins que va proclamar-se campió d’Europa, o la USAP de Perpinyà que aconseguí el campionat de rugbi de l’estat francès. Desgraciadament, ara toca redactar un apunt luctuós, carregat de sentiment per la inesperada pèrdua de Dani Jarque, una pèrdua irreparable per a la seua família, per al seu club i per a l’esport català. Els versos de La Vall del riu vermell són el meu homenatge particular a un futbolista català que ens ha deixat a una edat massa jove.

Trobarem a mancar el teu somriure.

Diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aqui…

però el record de la vall on vas viure…

no l’esborra la pols del camí.

 

El teu front duu la llum de l’albada…

ja no et solquen dolors ni treballs.

i el vestit amarat de rosada…

tan vermell com el riu de la vall…

 

Quan arribis a dalt la carena…

mira el riu i la vall que has deixat…

i aquest cor que ara guarda la pena…

tan amarga del teu comiat…..

  1. Segurament que cada dia es moren moltes persones en situacions tragiques pero quan ho sents a les noticies, de una persona coneguda, t’obligues a pensar per un moment en que vol dir aixo, de morir, tan jove, en la situacio personal/familiar que estava … deu-n’hi-do, es molt fort. Em sap molt de mal per ell i la familia.

  2. Jo també estic impressionat per aquesta mort súbita. Sento un gran dolor i una gran pena quan penso en la seva parella, la seva família, i tots els seguidors espanyolistes, i gent del futbol en general. Un dia ben trist.

  3. Gràcies Emigdi per interrompre les teves vacances blocaires i realitzar un post en memòria de Dani Jarque. Diu molt de tu!! Els periquitos t’ho agraïm molt!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!