Emigdi Subirats i Sebastià

Dissabte passat, al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa, ERC va traure pit, i calia! Sóc independentista i no sóc una persona que faci del partit un emblema, precisament. Tots aquells que em coneixen personalment saben que el meu patriotisme és envers la nació catalana, no envers unes sigles. Però aquest cop vull manifestar que va agradar-me molt el to de l’acte de dissabte mitjançant el qual es volia fer bandera de l’acció de govern realitzat des de les conselleries que estan en mans republicanes. Primerament, donava goig veure el recinte ple i ben ple, la qual cosa hauria estat impossible fa uns pocs anys a les Terres de l’Ebre. És una viva mostra del creixement espectacular d’una formació que està exercint el liderat de la política ebrenca en molts d’àmbits. El delegat del govern, Lluís Salvadó, no és habitualment un gran orador, però va pronunciar un discurs carregat de contingut i  va saber  comunicar brillantment un missatge   basat en l’estructuració industrial  del territori com a eix fonamental de creació de riquesa, i en una crida a l’expansió d’ERC després dels magnífics resultats electorals a les darreres eleccions municipals al territori. El Conseller Jordi Ausàs va reivindicar la feina feta per ERC al govern, i va remarcar molt especialment les delegacions obertes arreu del planeta; mentre que el president Puigcercós va brindar-nos un contundent discurs, en el qual demanava continuar creant estructures pròpies, que ens portin a crear estat, a  alliberar-nos d’aquesta Espanya espoliadora que no ens deixa avançar i ens encadena.
Que consti que mai no he defensat el tripartit comal govern que necessita aquest país ja que una de les branques pertany al PSOE. En canvi,  crec que cal defensar un seguit d’actuacions fetes per ERC i, molt especialment, davant l’ofensiva corrosiva que rep per part de  la premsa més influent. Dóna pena escoltar cada matí les tertúlies de RAC1 i Catalunya ràdio, amb tertulians-periodistes de partit que ridiculitzen amb cada paraula l’acció de govern d’ERC i d’ICV, amb un afany que sembla que el seu sou depengui dels dos principals partits del país. 
En un altre orde, m’ha interessat molt especialment l’acció de govern de la Conselleria de Cultura i de l’àrea de política lingüística, que es mereixen una nota molt alta. Com a exemples especials: l’èxit de la Fundació Ramon Llull, que ha aconseguit aplegar els territoris de parla catalana després del desori causat per l’administració socialista; les repercussions de la Fira de Frankfurt que ha permès un esclat de traduccions dels nostres autors a l’alemany; o la creació de l’Acadèmia del cinema català, tota una fita en la promoció del setè art a casa nostra, el qual ha estat desemparat durant anys i panys. Aquests excel·lents resultats són minoritzats sistemàticament des dels mitjans de comunicació majoritaris a casa nostra. Lamentable!!! Quan hi ha un error és magnifica, quan hi ha un èxit es minoritza, una mena de consigna… política.
A les Terres de l’Ebre el poder polític d’ERC sembla que igualment alteri els bioritmes de més d’un. El partit s’ha fet gran i compta amb 18 alcaldies i gairebé un centenar de regidors i, com va enlairar l’amic Lluís Salvadó, és possible  arribar als 120 regidors en els propers comicis, una fita que s’ha de lluitar per aconseguir.
Per suposat, hem de guanyar Campredó i la nova EMD. Nosaltres fem pinya amb tots aquells que vulguin treballar al nostre costat. Ens sentim molt a gust amb la federació ebrenca, amb alguns delegats territorials amb els quals tenim molta relació com Xavi Vega, Lola Santacatalina, Montse Perelló o Carles Pasqual. Creiem fermament que l’independentisme ha de dirigir Campredó.
I la consolidació del projecte d’ERC i d’altres formacions independentistes com la CUP és necessària arreu dels Països Catalans. No nego errades, no nego decisions difícils d’acceptar, aliances polítiques que no m’agraden o  picabaralles internes nefastes…, però hem de plantar cara a la propaganda corrosiva que partidistament va transmetent  que tot s’ha fet malament, mentre es defensen pactes de la vergonya com el de Mas-ZP, el gran mentider.
Dissabte es respirava un molt bon clima a l’acte del Felip Pedrell. Hi érem molta gent, molta…, viva mostra que ERC és ben present en la vida social i política del territori. Guanyarem!!!

PD. La foto és del bloc Ebre esquerra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!