Notices from nowhere

ESTUDIS PREVIS DE LA REIAL  BASÍLICA-TEMPLE DE ST. VICENT DE LA ROQUETA.

A) INTRODUCCIÓ.

El conjunt de sant Vicent de la Roqueta constitueix el vèrtex més important del triangle vicentí a València, conformat amb les presons associades al martiri del diaca situades a la plaça de l’Almoina i l’altra al c/ del pouet de sant Vicent prop del principi del c/ de la Mar – on encara resta el petit oratori.

Sembla que fou a l’ermita de La Roqueta on les despulles d’en Vicent foren llançades a un femer després de la tortura a mans del prefecte romà Dacià. Situada a la vora de la Via Augusta, extramurs de la ciutat, n’és el bressol de la cristiandat a València. Sembla que hi havia una mena de cementeri paleocristià del s. IV d.C al mateix lloc pels resultats oferts per les excavacions realitzades pel S.I.A.M.

A més a més, s’hi ha trobat carreus reutilitzats d’aquesta època a la façana sud. És amb la conquista d’en Jaume I , quan tot arreplegant el mite vicentí se l’hi dóna una forta embranzida que es plasma arquitectònicament amb la construcció del conjunt de Sant Vicent de la Roqueta, que és, en síntesi, conformat per l’església, l’hospital i un monestir. Després de diversos canvis de titularitat en l’administració del conjunt resta a mans del monestir de Poblet des de 1289, amb el rang de priorat.

…………………………………………………………………………………………………………

(Segueix…una miqueta…..aquest monument és el bressol de la  cristiandat, i la catalanitat -passeu-me la redundància- del Regne de València…no és casual l’estat d’abandonament actual….) 

A l’època moderna el conjunt pateix un cert oblit que materialitza amb la supressió de l’hospital i la precarietat econòmica, fins la represa general constructiva dels segles XVII i XVIII sent el temple profundament alterat per una intervenció tardorenacentista i per una posterior intervenció de decoració barroca. Aquella a més d’alçar la cúpula del creuer i foradar el mur merional per tal de bastir la capella de la Comunió. Creà el nou claustre a costat septentrinal del temple i destruint, possiblement, el gòtic que queia a costat meridional.

Amb la desamortització de 1835 l’Ajuntament ordena l’enderroc de part del convent i de l’absis de l’església amb la torre fortificada, enretirant la façana caient al camí de sant Vicent. Una posterior readaptació de l’arquitecte Antoni Martorell i Trilles entre 1879-81 dóna lloc al conjunt que avui subsisteix. Nogensmenys, sí que existeixen estudis i projectes d’altres àmbits que ens poden servir d’ajuda per tal de parar atenció envers el monument des de la decoració com ara els treballs d’en Daniel Benito i Goerlich. Des de la historiografia de Dom Vicent Castells i Amadeu Serra i Desfilis, etc. Des de l’arqueologia com són els treballs d’Enric Llobregat i R. Soriano, etc. que ens han ajudat a poenetrar un poc més en el coneixement d’aquest monument, que creiem imprescindible tant pel seu signuficat històric com la inserció de nous usos – al convent actual-, tot recuperant la unitat que sempre l’havia infòs, des de la fundació pel Rei en Jaume.

Aquest conjunt ha experimentat multitud de vicissituds al llarg de la història que hem d’anar esbrinant, a poc a poc, amb la col.laboració dels diversos àmbits. No havent-hi en l’actualitat cap estudi des del punt de vista de l’arquitectura sobre aquest element senyer de la història de la ciutat de València.

En síntesí s’ha pretés de realitzar un treball d’Estudis Previs, analitzant patologies de la materialitat actual. Donat que aquest treball és assignat, en detriment del claustre , per la impossibilitat d’accedir-ne, per tan , ha calgut de centrar-se exclusivamente en l’alçament i estudi epidèrmic de les patologies. La nostra volutat és de persistir i aportar, en el futur noves dades que juntament a d’altres estudiosos, puguem oferir una major certesa en la constitució d’aquest monument. Pels motius suara comentats donada la manca de temps (tres mesos) i possibilitats materials (econòmiques, de realització de cales, etc.) ha quedat un element d’anàlisi important : recompondre la historia – volumètrica – d’evolució de les diverses intervencions que ha sofert l’edifici, que òbviament és inseparable del claustre.

B)        METODOLOGIA D’ANÀLISI. GUIÓ DEL TREBALL.

S’hi ha intentat de resseguir, quedant ben lluny però, plantejaments efectuats per  A. Buti i G. Gallani, que estructuren aquesta penetració en el monument segons el següent esquema operatiu:

            1. Alçament arquitectònic.

            2. Alçament tecnològic.

            3. Investigació històrica.

            4. Quadre fissuratiu.

            5. Model estructural.

1. S´hi ha elaborat un estudi bastant exhaustiu, i és on s’ha incidit més profundament. Les plantes tenen un grau de certesa a l’interior del temple prou alt. Inclús fins a les voltes de coberta. Les cúpules són, certament, més dubtoses, a l’igual que la part exterior de superior de les cobertes, car no hi hagut possibilitat d’instal·lar cap bastida, ja que és una parròquia amb molt de servei de culte, que impediria el normal desenvolupament d’aquest. Suggerit des de la rectoria subliminarment, obtarem per d’altres possibilitats que alhora eren menys perilloses i molestes. S’hi ha inclòs les cotes verticals, on hi ha un gran de certesa, obviant les aproximades i les procedents del tractats.

2. L’alçament tecnològic, a flor de parament ha estat exhaustiu, inclús qualificaria d’excessiu, per tal de suplir la manca de possibilitats de fer cales. Al nostre favor ha jugat el penós estat actual, l’existència de molts escrostats i les descarnades parets fruit de les bombes de fosfor llançades en l’última contesa bèl·lica.

3. La investigació històrica també ha estat forta, fins i tot hem esbrinat, possibles, errors de gent tan important com E. Tormo, confonent intervencions; posant en "quarentena" alguns elements de judici dels màxims coneixedors del monument, com són els historiadors d’art Serra i Soriano, plantejant llacunes, dubtes, etc. que han assumit i compartint. La qual cosa és una lloança per a mi, donada la seua talla intel·lectual i màgnífica disposició.   

4. El quadre fissuratiu donada la premura de temps s’ha fos dins dels plànols de materials. S’hi ha creat un esquema. I literariament se n’ha extret unes conclusions, com ara l’efecte metropolità, l’efecte variació probable de nivell freàtic, el subsegüent assentament d’un costat de la façana a c/ St. Vicent. S´ha reconegut els desplom de murs i fissures tractant, mitjançant exhaustiva campanya fotogràfica, de reconèixer el moviment de l’estructura, en altures i amb plomades en zones més baixes.

5. El model estructural s’hi ha fos en el petit esquema de quadre fissuratiu en perspectiva. Tanmateix es tracta d’un element poderos com és l’existencia d’una cúpula mitjana entre arcs torals i la resta el típic d’arcs faixons, amb capelles entre contraforts interiors, cobert amb voltes de canó lleugerament peraltats entre ells.

D’altra banda s’hi ha fet un estudi dels problemes que afecten la propietat actual per clarificar la intervenció així com un retrocedir en el coneixement de les propietats fins a les desamortitzacions per tal de, algun dia, poder reconèixer el conjunt. Qüestió que resta en la foscor de la ignorància.

També s’hi ha fet un reconeixement de les marques de pedrapiquer i comparar-les a d’altres monuments de la línia històrica al que pertany.

S’hi ha inclòs un estudi d’arqueològia elaborat per les excavacions del S.I.A.M., per tal de conèixer, entre línies, la composició del sòl. Altrament m’ha semblat importat, recollir vistes del monestir i el desenvolupament a la cartografia de la ciutat per tal de contextualitzar urbanísticament el monument.          

Per últim s’inclouen unes conclusions  que configurem una línia ha seguir en la intervenció per a recuperar per al ciutadà aquesta peça del patrimoni de la ciutat.

D O C U M E N T A C I Ó

             1. SINÒPSI HISTÒRICA.

            2. COMENTARI A L’ANÀLISI ARQUITECTÒNICA.

            3. COMENTARI A L’ANÀLISI CONSTRUCTIVA.

            4. COMENTARI AL QUADRE FISSURATIU.

            5. MODEL ESTRUCTURAL.

            6. ANEXOS :

                 6.1  D’ARQUEOLOGIA.

                 6.2  SIGNES GLIPTOGRÀFICS.         

                 6.3 EL PROBLEMA DE LA PROPIETAT EN ELS ÚLTIMS

                       DOS SEGLES.