Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

1 de juliol de 2016
1 comentari

Encara no m’ho crec… Guanyen ells malgrat tot el que han fet?

Des de la nit de diumenge, hi estic com a tots els nostres paisans.

Han guanyat ells, malgrat tot el que han fet? Les enquestes deien que seria majoria simple, no pas absoluta, com ha sigut, però gens ni mica com aquesta.

I menys encara, amb l’afer dels enregistraments contra en Fernández Díaz.

Podria dir allò que sento, que vaig sentir aleshores, i que van fer que no pogués dormir a la nit. Quatre anys més amb ells, que no han sabut fer-ne res en condicions, i ara, que fins i tot la UE els desdiu en allò d’Escòcia (en Rajoy, gelós perquè Brusel.les escoltava la Primera Ministra escocesa amb atenció, i a ell, més aviat poquet).

També es diu que el Brexit ha espantat la gent, i ha volgut allò de “más vale malo conocido”, com diu el refrany castellà, que ni tant sols han volgut confiar novament en Ciudadanos, sobretot després del pacte aquell amb el PSOE, i aquelles propostes esbojarrades d’Albert Rivera sobre la Prostitució.

El més sonat és que no va haver cap sorpasso. Unidos Podemos no va augmentar els vots d’abans. Es diu que si per les contínues opinions diferents dels seus dirigents, per la desconfiança dels votants tradicionals d’Izquierda Unida… També els experts diuen que PP i PSOE tenen més implantació als territoris i als pobles, que encara els alcaldes de Podem son pocs. I per això, s’entén el resultat final.

Però, com tenen majoria simple, i per governar caldria un poti-poti de suports de diferents partits, en tindran que pactar tot, fins i tot on hi aniran els cendrers de les zones de no fumadors.

Vaig pensar en tocar el dos, però la nostra Europa està encara feta bocins després del Brexit, que fa que la Marine Le Pen parli com una còpia de la Joana D’Arc (una santa venerada pel seu partit, per cert), sobretot si sentim les seves paraules a l’estil Rappel, tot veient una Gran Bretanya com el poble triat de la Bíblia gràcies a la seva sortida de la UE, i ben aviat, segons ella, la nova Reserva Espiritual d’Occident, on tothom és ric, sant, decent i on no n’hi ha cap baralla, ni tant sols matrimonial.

Seria fàcil fer com el nostre admirat Merlí Bergeron, que ha fet una de les millors sèries de TV3 de tots els temps, mirar-nos el món amb el seu esguard implacable i lúcid. Però com és ficció… Tant de bo hi anéssim endins una d’aquestes ficcions. Son més acollidores que no pas el món de debò.Rajoy el mendigo

  1. La catòlica espagnistan, una vegada més a condemnat el Crist i lliurat el lladre corrupte. El petit de cua llarga ha eixit amb la seua políticament parlant. Aquests individus amb llarga bragueta segueixen sense rebre càstig per la seua corrupció moral, ètica, cristiana i econòmica. Per a quan plantejar-nos l’abolició del feudalisme madrileny? Però el que no es consola, és perquè no vol. Al País Valencià ens han deixat baldats econòmicament els peperos però a Múrcia els han deixat enfonsat per cinc generacions pel cap baix. Els han deixat sense un lloc un deixar-se caure morts. Hauran de venir a, soterrar-se al nostre País. Tot i així ha guanyat el pp. Increïble? Doncs sí. Anormals sens dubte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!