Notices from nowhere

Democracy now finds there can be ample for all, but only if the souvereing fences are completely removed.

RADIOGRAFIA D?UNA FEBLESA

Aquest article me’l va publicar EL TEMPS, el dia 16 de gener de 1989. Nº 239.

El vaig escriure el dia que dimití l’alcalde en Ricard Pérez Casado. El dia dels Sants Innocents de 1988. És una data que no se’ns pot oblidar, entre d’altres coses perquè la incloem, en emplenar la fitxa urbanìstica, en cada projecte que fem a la Ciutat. La innocentada és que, avui fa disset anys, que vaig encertar totes les previsions. Qui sigueu forans de Ciutat haureu vist, en la visita papal, com els terrenys de Montolivet s’han unit al llit del Túria. Campanar gairebé es connecta amb Benimàmet engolint-se, pel nord fins arribar quasi a Montcada i Benifassar, les partides de Vistavella i Rafanell; pel ponent i per llevant queden conurbades quasibé Benicalap i Benimàmet, tot fent de xarnera l’avgda. de Corts Valencianes.      

 

No ens coneixem de res i, això no obstant, vam parlar un vegada a través d’una ràdio on li comunicava la meua preocupació per la situació de Ciutat Vella i que havia fet una mena d’avantprojecte sobre l’enrunada, llavors, Casa del Punt de Ganxo, pl. de l’almoina 4. Si bé aleshores em mostrava unit a les vostres il·lusions i projectes envers la nostra ciutat i que es deixaren notar amb fets, com ara, la netedat dels carrers, exposicions, presa de posició davant del Llit del Túria i del Saler, tot concebut des d’una racionalització de l’espai públic, en els seus dos grans nervis: viari i zona verda, a mitjan del segon manament vaig pressentir ja que això s’havia difuminat. Eren els temps del regidor d’urbanisme –lermista, treballador i curtet com el vol d’una gallina- Lloret.

 

Ens fèieu els comptes del gran capità, tot esperant renovar majoria, quan els carrers eren presos paramilitarment per una gentola amb un noprograma cultural que es manté avui, mentre des de l’alcaldia anàveu greixant la impremta – a base de milionades- del direttorio d’aquells per a fer-lo callar. Estàveu engreixant la bèstia que us ha dut i portarà el Consell a la mort política. La ciutat, avui totalment aturada, bruta i desmemoriada, és el fruit del no plantar cara i no usar el despotisme de què fèieu gala en assumptes marginals i puntuals fins i tot davant de la mateixa genteta.

 

Doneu badocament el projecte del riu a Bofill sense fer, com calia, un concurs internacional. Així està: en el no-res. ¡Llàstima que l’autor no dissenye com s’autopromou !

 

El dit capriciós torna a enlairar-se i designa Garcia-Paredes, autor de l’auditori de Granada, com l’arquitecte del Palau de la Música. Problemes energètics, de manteniment, d’acústica i de composició (tan sols hi ha disseny en una de les façanes, i es nega totalment la posterior abocada a l’avinguda), a pesar de tot cobra la totalitat d’honoraris. La putada del pont de Calatrava. La broma del concurs internacional de la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibanez amb un jurat- part essencial- de poblet. El PGOU no és un pla, manca de tota idea rectora, a l’inici fou reconstructor ara semiexpansionista, o els tècnics d’UV en faran un de nou. Aquest procés és lògic: un pla té una vigència mitjana d’uns vuit anys ¡ i heu tardat deu a fer-lo !; i damunt, el molt obscur Josep Sorribes ( ….ni blancs ni negres, ¡ grisos! ) ens diu que l’Horta és l’entrebanc més pregon per al futur de la ciutat (Levante 24-9-88), igualet que el fullet explicatiu del Pla, Abril-Maig 87 punt 9:

“La huerta es un espacio vital de la ciudad que no podemos permitirnos perder”.

 

Allò que diem: al pròxim Pla, Campanar tocarà Benimàmet, i Montolivet el nou caixer del Túria. ¡Tindran pràctica! ; al capdavall la qualificació del sòl l’ha feta l’ínclit Puente (Psoe) i Piles (UV). Ni ciutat per parts ni collage city , apedaçament, bé amb les ínfules italianitzants que teniu podríem donar-li una forma decorosa: tecniche dei rabberciamenti.

 

Per a súmmum, les Normes de Coordinació metropolitana, amb el seu Consell estrangulat des de Madrid i tots pendents del fotògraf. Per això, és difícil donar-vos el vot, perquè esdevé incontrolable.

 

La literatura evadeix de la urgència de les obligacions immediates, i heu escrit, darrerament, més que mai. I teníeu clan ricardista fins a aquesta legislatura i mai no us vau queixar, i ara eixiu amb això de la defensa de les institucions contra el clanisme dolent, quan aquest és la base de la democràcia i un fet real i desitjable a les modernes, tribals, societats. No vull posar més llenya al foc de la desgràcia, és, de bon tros, el millor alcalde que mai no hem tingut, si més no, des que tinc consciència, massa bon teòric i massa poc polític, però el que faig és un exercici de memòria, tan necessària per al present i futur immediat.

 

 

 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1.  Allò del Ricard Pérez Casado no m´estranya, el que és en certa manera "amoral" és la capacitat dels valencians amb una mica de sentit comú de poder fer futurologia. És tan fàcil vore vindre-les! Bon any!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.