Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

5 de gener de 2014
Sense categoria
0 comentaris

?EL CORONEL MACIÀ? de Josep Maria Forn

(Aquesta crítica meva la vaig escriure a començaments de l’any 2008, però he cregut oportú recuperar-la aquí, ja que fa pocs dies va ser el 80è aniversari de la mort de Francesc Macià, i alhora hi és al meu nou bloc de crítiques de cinema):

http://peliculasmividapelliculesmevavida.blogspot.com.es/2014/01/el-coronel-macia-de-josep-maria-forn.html


Una pel·lícula poc vista i difícil de trobar als videoclubs, almenys en lloguer (l’he hagut de comprar a la Llibreria Blanquerna de Madrid, pertanyent a la Generalitat), amb un plantejament valent, que a alguns no agradarà. Igual que no agrada a alguns el Napoleó Bonaparte que brodava en Christian Clavier en aquella excel·lent sèrie de televisió, sobretot quan parla d’altres països amb els quals va tenir guerres. Aquí se’ns parla d’alguna cosa poc coneguda: el fundador de l’actual Generalitat de Catalunya, em refereixo la moderna, contant l’època en l’exili (1939-1977) fins a la seva restauració en territori català per en Josep Tarradellas, Francesc Macià, va ser coronel de l’Exèrcit espanyol, i tot anava bé, fins que uns militars destinats a Barcelona van decidir pel seu compte assaltar i destruir les seus de la revista satírica “Cu-cut!” i el diari “La veu de Catalunya”, arrasant-lo tot i llançant crits de “Mori Catalunya!” Això va indignar al Macià i en comptes de solidaritzar-se amb els seus col·legues, va demanar que fossin processats per indisciplina, cosa contemplada a la Justícia militar. Amb això comença el seu desencís a l’Exèrcit per les seves cada cop més irreconciliables diferències amb els seus alts comandaments i companys de rang, fins que li oferixen ser Diputat a Madrid per Les Borges Blanques, el seu poble. La vida poc coneguda d’un personatge històric important de la Història recent, i que no agrada a tots. El cineasta i productor Josep Maria Forn, que ja va dur al cinema l’infamant procés del franquisme contra el successor d’en Macià a la Generalitat, Lluís Companys, en “Companys, procès a Catalunya”, torna al drama històric prenent personatges reals barrejant-los amb d’altres ficticis. Aquí, la vida d’en Macià està contada per una escriptora irlandesa que parla català amb accent irlandès i que arriba a Barcelona a treballar a “La veu de Catalunya”, interpretada per la Molly Malcolm (“La caixa Kovak”, “El maquinista”…), que li dóna un aspecte més objectiu a la història. El mateix Macià ho encarna excel·lentment l’Abel Folk (“GAL”, “El perquè de tot plegat”…), fent un creïble accent de Lleida, com el que tenia en Macià. Ells són els personatges més importants, ja que la resta són secundaris en un repartiment coral, però destaco a la Marta Marco com l’Eugènia, la muller del Macià; Juan Luis Gallardo i Xabier Elorriaga com dos militars amics seus. Això sí, se’ls presenta mantenint sempre la seva dignitat personal, malgrat les seves idees diferents. Si hi apareix algun extremista, se li presenta així perquè ho és. Acceptable ambientació, sense despeses exagerades, però sempre adequada. En alguns moments sembla una d’aquelles produccions britàniques que s’ambienten al segle XIX. Se li agraeix que sigui una pel·lícula valenta, sense parar-se a pensar si agradarà a alguns o no. A Madrid es va exhibir gairebé d’amagat, cosa que em sembla malament. “Salvador Puig Antich” era igual d’ambiciosa i valenta, però es va rebre millor.

 

EL CORONEL MACIÀ: * * *

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!