Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

29 de setembre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

El meu comentari sobre la vaga (anticip)

Faré un anticip del que comentaré d’aquí cap a uns dies sobre la vaga general d’avui :

Finalment hi va haver la vaga general, la primera del Govern Zapatero i la primera des de la que hi va haver contra aquell “cop de decret ” de José María Aznar del 2002. Pel que sembla, la cosa ha anat tranquila, encara que sense el seguiment que els sindicats esperaven. I és perquè en certa mesura ja no arrosseguen cegament a la mateixa quantitat de gent que abans, que en moltes coses s’han quedat antiquats, són com els defensors a ultrança del “cinema d’autor” enfront del cinema americà comercial (encara que en aquest cas prefereixo el “cinema d’autor “sempre).

Les reivindicacions dels sindicats són justes, això sí, a ningú li agrada ser acomiadat de manera barata, encara sort que el Govern no ha permès l’acomiadament lliure que exigeix la patronal, que a sobre segueix fent-se la màrtir, la perseguida i la incompresa en aquestes històries. Que mai m’ha agradat de les vagues són els piquets, que no són “informatius”, sinó coactius simplement que alguns dels seus components són energúmens covards que com sempre van a grup no s’atrevirien de fer certes coses en solitari. I de vegades es comporten com aquells nazis que anaven assassinant jueus en els guetos de Cracòvia ( recordem al nazi Amon Goetz de “La llista de Schindler”, que li encantava practicar el tir al blanc amb jueus). I són els que més fan quedar malament als treballadors i els sindicats, els que més mostren sense escrúpols la gent conservadora com els “dolents” de la pel.lícula.

Encara sort que aquests quatre bojos no es dediquen també a violar nenes petites, per molt filles que siguin d’empresaris explotadors, que si no, els reaccionaris tindrien la mateixa excusa contra ells que Israel contra els que el critiquen per alguna cosa (en aquest cas, l’Holocaust). Diré, en defensa dels sindicats , que no són per a res “cosa del passat” ni tampoc de ganduls que viuen a costa dels nostres diners, com els calumnien els mitjans conservadors. Quan hi ha hagut de problemes econòmics, només ells sabien com defensar els treballadors. Al restaurant on jo treballo estem en crisi, diversos mesos seguits portem cobrant amb dificultat cada mes, la paga extra d’estiu encara seguim sense cobrar- tot i que van prometre pagar-la “a terminis”… Per això, tres treballadors de l’empresa s’han marxat d’ella en menys d’un mes. I la resta de treballadors pensen denunciar a l’empresa pel que passa, el delegat sindical em va dir que això ho han posat en mans dels advocats. una mostra del molt que s’aprofiten certs empresaris de la crisi per reduir personal i costos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!