Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

31 d'octubre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

La sentència del judici de l’11-M ja és aquí

31/10/2007 15:16 h LA MASSACRE DE MADRID

El tribunal de l’11-M absol ‘l’Egipci’ i condemna a més de 40.000 anys de presó Zugam i Gnaui

AGÈNCIES
MADRID

L’Audiència Nacional ha absolt Rabei Osman al-Saied, àlies Mohammad l’Egipci, a qui la fiscalia i la resta de les acusacions consideraven un dels instigadors intel·lectuals de l’11-M, i ha imposat dures penes als autors de la matança.

El tribunal ha condemnat a més de 42.000 anys de presó tres dels vuit principals acusats de la matança: Jamal Zugam, autor material que va ser reconegut en un dels trens, Otman al-Gnaui, un dels principals responsables de la cèl·lula terrorista, i el miner espanyol José Emilio Suárez Trashorras, confident de la policia, traficant de drogues i principal subministrador dels explosius.

Zugam i Al-Gnaui han estat considerats culpables de 191 assassinats i dos avortaments, de 1.856 assassinats en grau de temptativa i de quatre delictes d’estralls terroristes, mentre que el miner José Emilio Suárez Trashorras, a qui també es condemna pels fets de Leganés, ha rebut una pena una mica inferior, de gairebé 35.000 anys, a l’aplicar-se-li l’atenuant d’"anomalia psíquica".

Sis acusats han estat absolts: Antonio Toro, Carmen Toro, Emilio Llano, Mohammad Mussaten, Javier González Díaz i Iván Granados, a més de Brahim Mussaten, que ja va ser exculpat en ple judici.

Sentència de 10 anys per a Zuher

De la resta dels vuit principals acusats, per als quals el fiscal demanava també gairebé 39.000 anys de presó, el marroquí Iussef Belhaj, acusat de ser autor intel·lectual i sospitós de ser el portaveu d’Al-Qaida a Europa –va aparèixer en un vídeo reivindicant els atemptats– ha estat condemnat a 12 anys de presó.

El també marroquí Hassan al-Haski, presumpte exlíder a Espanya i després a Europa del Grup Islàmic Combatent del Marroc (GICM) i imputat per ser presumpte cervell dels atemptats, ha estat sentenciat a 15 anys.

Abdul-Majid Buixar, l’altre acusat de ser l’autor material i les empremtes del qual es van trobar en una casa on van ser construïdes les bombes, al final només ha estat condemnat per pertinença a organització terrorista. Rafa Zuher, confident de la policia, que hauria servit d’intermediari en l’entrega d’explosius, ha estat sentenciat a 10 anys.

Descartada l’autoria d’ETA

El tribunal que ha jutjat els atemptats de l’11-M ha assegurat en la seva sentència que cap prova avala la participació d’ETA en la matança, tal com sostenia la defensa dels acusats Jamal Zugam i Bassel Ghaliun, que exerceix l’advocat José Luis Abascal.

Cap de les proves sol·licitades per aquest advocat "avala la tesi alternativa" d’ETA, segons ha afirmat el president del tribunal, Javier Gómez Bermúdez, durant la lectura del resum de la sentència.

Les indemnitzacions

L’Audiència ha fixat indemnitzacions d’entre 30.000 euros i un milió i mig d’euros per a les víctimes directes i indirectes dels atemptats, encara que de moment no ha fet menció sobre les que rebrans els familiars dels 191 morts en la massacre.

Segons Gómez Bermúdez, s’ha establert una classificació en 12 grups, de menys a més gravetat, i s’ha fixat una quantia per a cada un d’ells, amb un mínim de 30.000 euros i un màxim d’1,5 milions –aquesta quantitat és per a set persones qualificades com grans lesionats–. A més dels 12 grups, el tribunal ha fet una excepció amb el cas de Laura Vega, una noia de 29 anys que està en estat vegetatiu permanent després de ser ferida a l’estació d’Atocha, per a la qual fixa una indemnització d’un milió d’euros i un dipòsit de 250.000 euros per al seu tractament.

La motxilla de Vallecas

Així mateix, considera que no hi ha dubte de l’autenticitat de la motxilla de Vallecas, la desactivació de la qual va ser clau per a la investigació dels atemptats, ni de la seva procedència, l’estació madrilenya d’El Pozo.

Els magistrats consideren que no es va trencar la cadena de custòdia, ja que els agents que van recollir tots els efectes de la motxilla no els van perdre de vista des que els van portar al pavelló de la Fira de Madrid i després a la comissaria de Vallecas.

L’Audiència també declara provat que els explosius que van esclatar als trens l’11-M i els que van utilitzar els suïcides de Leganés procedien de mina Conchita, a Astúries.

1/11/2007 Edición Impresa EDITORIAL

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=454646&idseccio_PK=1008

http://www.lemonde.fr/web/article/0,1-0@2-3214,36-972934@51-972911,0.html

http://www.lemonde.fr/web/panorama/0,11-0@2-3214,32-867023@51-972911,0.html

Romeu

http://www.elpais.com/vineta/?d_date=20071031&autor=Romeu&anchor=elpporopivin&xref=20071031elpepivin_2&type=Tes&k=Romeu

Forges

http://www.elpais.com/vineta/?d_date=20071101&autor=Forges&anchor=elpporopivin&xref=20071101elpepivin_1&type=Tes&k=Forges

Ara ja coneixem la sentència del judici de l’11-M. Esperem, això sí, que els partidaris de la ridícula conspiració (que van arribar fins i tot a ficar al mateix sac els serveis secrets d’altres països, per exemple França) no treguin un altre cop les seves bestieses, que només fan riure a l’estranger.

Que s’hagi fet justícia per les víctimes. I més encara per les que han estat atacades per no combregar amb els odiosos partidaris de la conspiració, com el va passar a la Pilar Manjón.

Ah, escolteu amb atenció la crònica del diari "LE MONDE" que ve amb això, que descriu tota la manipulació que va fer aquest personatget dit José María Aznar.

La justícia s’alça per damunt del soroll

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

La lectura feta pel jutge Javier Gómez Bermúdez d’un resum de la sentència de l’anomenat judici de l’11-M és el colofó a una feina impecable de la justícia després del més sagnant atemptat terrorista que hagi patit Espanya en tota la seva història. No s’ha subratllat prou l’èxit que representa haver aclarit com es va perpetrar la massacre ocorreguda a Madrid l’11 de març del 2004, haver-ne detingut alguns dels autors –els altres es van suïcidar a Leganés– i haver- los jutjat amb plenes garanties; tot això en el termini de tres anys i mig. La primera reflexió ha de ser, per tant, el reconeixement que l’Estat de dret ha funcionat amb absoluta normalitat. Els infames atacs d’alguns mitjans de comunicació cap al jutge instructor, a la fiscal responsable del cas i als investigadors policials no han impedit fer una feina serena, callada i eficaç que ha de reconfortar-nos a tots. Els que ho van fer ho pagaran.

Les víctimes

Els familiars dels 191 morts aquell dia i els més de 1.800 ferits es mereixien una sentència com aquesta: clara, contundent i no dilatada en el temps. Tots poden avui descansar més tranquils i tenir el relatiu alleujament que almenys s’ha fet justícia. No obstant, l’Associació 11-M Afectats del Terrorisme, que presideix Pilar Manjón, recorrerà contra la sentència perquè troba "curtes" algunes condemnes. Es tracta d’una reacció comprensible que s’ha de respectar, però que es pot relativitzar en el marc de les severes penes que s’han imposat.
La sentència determina que els autors dels atemptats de Madrid van ser els integrants d’una cèl- lula islamista que va comprar els explosius al miner asturià José Emilio Suárez Trashorras i que no tenia res a veure amb altres grups terroristes. Aquest era el punt més esperat de la decisió dels jutges, ja que des que van esclatar les bombes als trens s’ha anat construint tota una delirant teoria conspirativa segons la qual la banda terrorista ETA havia col.laborat amb els gihadistes en un atac que tenia com a objectiu final desallotjar del poder el PP. Doncs bé, els que des d’aquest partit han sustentat aquestes teories i els que des dels mitjans afins han sostingut les tesis més aberrants per salvar la cara del Govern que hi havia aleshores i omplir d’il.legitimitat el triomf del PSOE tres dies després que es cometés la massacre ara han de demanar disculpes a les víctimes i al conjunt de la ciutadania. El seu ha estat un barroer intent de falsificació de la veritat.

Ridícul històric

Darrere d’aquesta espantosa operació, que deixa els seus portaveus en ridícul davant la història, hi ha noms propis molt rellevants. El primer és José María Aznar, que va tenir la barra d’insinuar al Congrés dels Diputats, amb un lamentable joc de paraules sobre deserts i muntanyes, que els autors de l’atemptat venien del País Basc. El segon és Ángel Acebes, secretari general del PP. La seva actuació en aquelles hores difícils perviu en la memò- ria d’una ciutadania a la qual avui deu una explicació i potser una retirada de l’escena pública. I el tercer és Mariano Rajoy, que es va deixar arrossegar per tèrboles pressions mediàtiques per no des- activar la teoria conspirativa. Fins i tot ahir va recórrer a l’ar- gúcia –segurament tramada per alguns dels seus periodistes de capçalera– que la sentència no assenyala els autors intel.lectuals de l’atemptat. ¿Devalua la sentència el fet que el tribunal no hagi trobat proves per condemnar l’E- gipci com a instigador? ¿Es pregunta qui és l’autor intel.lectual d’un atemptat d’ETA? Si realment aspira a presidir el Govern d’Espanya, Rajoy no pot continuar incorrent ni un dia més en l’error de no renegar de manera rotunda de la teoria dissenyada i ventilada per Jaime Ignacio del Burgo i Agustín Díaz de Mera, entre altres membres del PP.
És molt probable que els que han intentat manipular aquests anys l’opinió pública sobre l’11-M continuïn escampant dubtes. Vist, com demostra amb absoluta contundència la sentència dictada ahir, que la seva teoria era només una grollera campanya d’imatge per defensar el PP, la possible insistència en l’error l’única cosa que es mereix és el menyspreu intel.lectual.

1/11/2007 Edición Impresa 11-M|LES OPINIONS

La fi del disbarat

? La sentència desmunta la teoria de la conspiració

JOAN Tapia
Periodista

El matí de l’11-M, Rodrigo Rato va dir a José María Aznar que havia de reunir el Pacte Antiterrorista. El mateix matí, Jordi Pujol, reunit a la seu de CDC, va trucar a Aznar. Quan aquest va tornar la trucada, Pujol va sortir de la sala. Al tornar, va ser concís: "M’ha dit que convocarà una manifestació a favor seu". I Aznar va trobar temps per trucar als directors dels diaris i assegurar-los que no hi havia dubtes sobre l’autoria d’ETA. Ángel Acebes va sentenciar que els que discutien l’autoria eren "miserables". Me’n recordo molt bé.
Les eleccions estaven molt obertes, i Aznar va jugar fort. Sense complexos. Res de Pacte Antiterrorista perquè ZP acaparés càmera (Rodrigo no ho entenia). Cap dubte: ETA donava majoria absoluta i el terrorisme islàmic ho qüestionava tot. Però vivim en el veïnatge universal i el crit de l’endemà va ser: "¿Qui ha sigut?".
Contra tota evidència, Aznar, Acebes i Zaplana es van aferrar a ETA. Ahir es va conèixer la sentència, però el poble espanyol ja va jutjar entre l’11 i el 14 de març. No era ETA, i un Govern que mentia no havia de continuar. Aznar va errar el tret.
El que és estrany és que després, quan ja era a l’oposició, el PP no rebobinés. Tothom es pot equivocar. Era més lògic oblidar l’11-M, no esgrimir-lo. Però això exigia la retirada d’Acebes i de Zaplana. Era massa. I Rajoy –que no era Rato— s’ho va empassar. Així, amb l’ajuda d’imaginatius aliats mediàtics, va néixer la peregrina teoria de la conspiració. L’eficaç actuació policial va resultar ser un nyap, va existir una connexió Rubalcaba, els peons islamistes ocultaven la llarga mà d’ETA, hi va haver contuberni entre els serveis francesos (Jacques Chirac, gelós d’Aznar), els marroquins (la ferida de Perejil) i els ambiciosos del PSOE que "bordaven de ràbia per les cantonades". Res de muntanyes llunyanes. L’enemic exterior amb l’ajuda de l’interior. El que li va passar a Don Rodrigo (el visigot) l’any 711.
Ahir el disbarat finalment es va desplomar. El PP ha perdut quatre anys a redreçar el rumb que Aznar va marcar un dia: el centredreta europeu. I part de la premsa (i una ràdio episcopal) han servit no al PP, sinó a una cúpula fracassada. I han emmetzinat la vida política. Truquin al doctor Benito. La dreta necessita cirurgia estètica. Com a mínim.

MÉS INFORMACIÓ:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!