UN (MIG-APUNT) MÉS DE FALLES.
No hi ha cap dubte que el fenòmen faller recull, fora del seu marc natural, una imatge negativa. Si bé la festa es remunta a finals de l’Edat Mèdia, és en el període de la Renaixença que es reprén. Atiat per sectors intel·lectuals que pouen en la cultura popular. Festa de Sant Josep, patró dels gremi de fusters. Seran gent destacada del tombant de segle que li donaran una bona embranzida. Agombolant els més destacats intel·lectuals i polítics: lletraferits, pintors, cartellistes, etc. amb els sectors populars. Des de gent de Lo Rat Penat fins a arribar a gents d’Estat Valencià, passant per Esquerra Rep. Valenciana. Pensem des de Constantí Llombart a en Faustí Barberà. Des de Maximilià Thous fins Regino Mas. I pel mig l’exposició Regional d’en Trénor, que fou verament, una d’Internacional. Ja als anys, ’30 pouen els que treballaven LA BATALLA PER UNA NOVA CULTURA, com per exemple els Josep Renau, Carles Salvador, Sanchis Guarner, que fan la transició per la Dictadura dels quaranta anys. La força de l’entrellat social, ja implementat a tota la ciutat, és visualitzat com una mena de força des d’on "dominar" la ciutat.
En resum: allò que va nàixer des de les classes menestrals de Ciutat Vella, s’estén per tota la ciutat, i és potenciat com a element folcloritzant i desnaturalitzador de la població que el va crear i correar, sota l’embolcall de fet lúdic.
Durant el franquisme, gents amb un peu en aquelles classes menestrals i l’altre en el cultural van intentar de que no es descarrilàs el sentit de trava social que acollia. Després vindria la immigració española que acceleraria el procés, a favor de la desnaturalització autàrquica. I que després produí l’efecte boomerang.
(continuarà amb més encert…doncs tinc pressa, i us dese un Power Point sobre el fet de l’evolució estètica arran dels canvis últims que s’estan produint amb el pas de la matèria prima de cartó al poliuretà..)
Podeu opinar-ne si voleu, afegint-hi parers.
falles (Power Point)
A tres falles he pertangut al llarg de ma vida:
1. Falla de Pl./ Lope de Vega. Comissió que anava, si recordeu, al programa de Chicho Ibáñez Serrador." Un, dos, tres….. Doncs sa mare, era oriünda del meu barri. Malgrat que hagué d’emigrar a l’Argentina. En ella, i per diverses altres qüestions, vaig prendre consciència de la cultura de la Ciutat i per extensió del País. Amb els "llibrets" de falla que fa l’explicació de les diverses escenes representades. Sempre escrites en català, no massa normatiu, però vàlid per a demanar-te alguns preguntats profunds. Anys 1968-1976
2. Falla c/ pintor Jacomart- camí de Montcada. Falla limítrofa tocant a la pedania de Carpesa. Una falla que vam trobar gairebé desballestada i que l’amic Simó Aguilar i Castelló, amb una colla més intentàrem de revitalitzar i donar un aire més combatiu i naionalista, no cal dir-ho. Teníem veu dins de la Junta Central Fallera i que érem considerats com el foròncol, juntament a d’altres, del mateix esbiax- com ara la d’Arrancapins, etc. Eren els anys de la Batalla de València. Allà vam fer els llibrets en què escrivien els Vicent A. Estellés, Badia Marín, Toni Mestre, F. Ferrer Pastor, Burguera, Vicent Franch, etc. Col·laboracions gràfiques d’Harca, Ortifus, A. Heras, Alfaro, etc.
Tinc per a mi que Toni Mestre parlaria amb l’Eliseu, després d’anar guaitant els nostres llibrets, i reeditaren i recuperaren la capçalera del "Pensat i Fet" de temps de la república.
L’estància a dita falla es va perllogar entre 1981-1985. La idea era comboiar la gent del barri i fer de la Comissió un casal "normal" que tinguera l’actiu de realitzar viatges, excursions per tot el País Valencià. Fent concursos de cantants, fer els cants d’albades, cursets de dolçaina, etc. Simó ja aleshores rumiava sobre fer extensiu el model i la influència a tota la ciutat. Mitjançant una ràdio alegal, com les que vindrien després a l’estil de Ràdio Klara, Ràdio Funny, Ràdio Puça, etc.
3. Falla Marqués de Montortal- Josep Esteve. Una Comissió molt normaleta la que és la meua nova falla des de fa uns anys. La qual, a poc a poc, va incardinant-se en els paràmetres d’una cultura folclòrica apolítica, però que, de mica en mica, mercés a l’àmbient propiciat per d’altres ítems que va submegint-se en la cultura natural del país. Un barri amb un 60 % d’emigrants forans vinguts als anys ’60 i la resta població vinguda de comarques que conformen un bloc ben travat.