Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

17 d'octubre de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Perpinyà actual: el tango al revès

EL TREN DEL SEGLE XXI|LA RELACIÓ NORD-SUD

El tango al revés

? El gerent del cine que va programar als anys 70 la pel.lícula de Bertolucci vetada a Espanya reconeix que el pol d’atracció cultural ha passat a l’altra banda de la frontera

<!– anterior <img src="http://www.elperiodico.com/EDICION/ED061017/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f019mh12.jpg" width="184" height="200" alt=" Tancat Jacques Font, davant el Cine Castillet, en reformes.” />

Tancat Jacques Font, davant el Cine Castillet, en reformes.

–>

<img height="200" alt=" Tancat Jacques Font, davant el Cine Castillet, en reformes.” src=”http://www.elperiodico.com/EDICION/ED061017/CAT/FOTOS/EPPNDCAT/CARP01/f019mh12.jpg” width=”184″ />
Tancat Jacques Font, davant el Cine Castillet, en reformes.

MÉS INFORMACIÓ

M. C.
PERPINYÀ

"No ho sé si ballarà Perpinyà quan arribi l’AVE", es qüestiona Jacques Font, gerent dels cines Castillet de la ciutat francesa, històric record d’una època en què els espanyols arribaven per veure L’últim tango a París, censurat a l’Espanya de Franco. Font es defineix com a "baixet, calb: típicament rossellonès". És tota una figura de la nit de Perpinyà, i nota les transformacions de la seva localitat a la carn cinematogràfica de les seves sales.
"Em semblen lògiques les conclusions dels universitaris que es preocupen que es produeixin conseqüències negatives per a Perpi- nyà quan l’AVE uneixi aquesta ciutat amb Barcelona", explica l’emblemàtic empresari cultural. "Ja han passat els temps de l’endarreriment cultural i social d’Espanya arran del franquisme. En aquella època, el meu pare va ser qui va programar L’últim tango a París. Jo era jove, però me’n recordo bé d’aquella època. Els espanyols també venien a buscar llibres que no trobaven al seu país, discos que no es distribuïen a Espanya. Avui en dia –prossegueix, amb un to nostàlgic– més aviat la gent va a Barcelona per adquirir productes culturals. Potser menys cine, per raons lingüístiques. Però l’òpera, els espectacles musicals i, sobretot, la nit de Barcelona, criden molt la joventut".
L’empresari està convençut que la capital catalana es convertirà en un punt de referència per als catalans del nord: "Amb l’arribada de l’AVE, que posarà Barcelona a 45 minuts de Perpinyà, amb les seves botigues i la seva roba de disseny, hi haurà migracions de clientela. Tant hi haurà viatges d’anada i tornada el mateix dia com escapades de cap de setmana". Segons Font, a la regió hi ha hagut moviments similars a petita escala, com entre les poblacions de Larzac i Montpeller quan es va obrir una carretera ràpida. "Els moviments humans són sempre centrípets, a favor dels grans centres".
L’empresari està convençut que el volum de compres i de despesa en activitats nocturnes de les escapades dels rossellonesos serà elevat. "Com més car sigui el passatge de tren, l’usuari voldrà rendibilitzar més l’import del bitllet, i més comprarà productes cars a Barcelona. Els clients se senten atrets per la gran ciutat. A nosaltres –vaticina– només ens quedaran les engrunes".

Dubtes sobre el turisme
Font no està gens convençut que hi arribi a haver un flux invers de turisme barceloní al departament dels Pirineus Orientals. "Desenvolupar-lo costa en l’impuls d’infraestructures, i solament genera llocs de treball de temporada". En el terreny de l’oci, proposa altres alternatives. "Tenim –diu– un des- envolupament musical important: podríem ser un centre d’instal.lació d’estudis de gravació, que suposarien la instal.lació de tècnics. Una altra activitat viable serien els estudis cinematogràfics, aprofitant els recursos naturals, la llum i la proximitat de Barcelona".

Abans la capital de la Catalunya Nord era atractiva per veure pel.lícules prohibides aquí, però ara s’ha  girat el mitjó i és la capital de l’altra Catalunya, la Sud, la que té més d’atractiu per tothom. Tot i que Perpinyà té el suficient interès peragradar a tothom pel seu indubtable interès històric.

  1. Això, fa temps que passa. Fes un vol per Figueres cada dia que vulguis, està plè de rossellonessos que venen a comprar als Zara’s, etc. De fet un 25% de les compres a Figueres són de gent de la Catalunya Nord. Als restaurants  i puticlubs, també. I molts han vingut a viure aquí, i a obrir negocis -empreses, botigues, restauants, pubs,etc…-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!