Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

16 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Amor i lluita a l’Olympia

Amor i lluita a l’Olympia

· Raimon triomfa magníficament en la seva quarta visita a la llegendària sala parisenca

JORDI GARCIA SOLER
PARÍS

Quaranta anys després d’haver-hi actuat per primera vegada, dimarts a la nit –dimarts, 13, per cert– Raimon va tornar a cantar a l’Olympia de París. Ho va fer amb la sala plena d’un públic àvid de retrobar el cantautor de Xàtiva a l’escenari del mític music hall del Boulevard des Capucines des del qual Raimon es va donar a conèixer internacionalment el juny del 1966, i on va actuar també el 1969 i el 1974.
Durant més d’una hora i mitja, amb l’acompanyament d’un grup instrumental format pels guitarristes Miquel Blasco i Víctor Valls, el clarinetista Francesc Puig i el contrabaixista Pep Coca, Raimon va oferir el seu recital, presentat sota el títol de Chansons d’amour, chansons de lutte (Cançons d’amor, cançons de lluita), com si es tractés d’una mena de repàs al conjunt de tota la seva producció artística.
En un recital ampli i antològic en què va demostrar una vegada més que ara té tanta força vocal com quan era jove i que alhora domina sens dubte molt millor l’expressió i la interpretació de les seves cançons, Raimon va donar una gran lliçó artística. Va interpretar una mostra molt àmplia i diversa del seu repertori, en què va barrejar les peces basades en textos propis amb les adaptacions de poemes d’autors medievals, va combinar les cançons de més contingut cívic i polític amb les d’una temàtica més amorosa, sense oblidar les d’un caire més introspectiu o reflexiu. D’aquesta manera, Raimon va saber oferir al públic de París una selecció molt representativa de la seva obra, encara que s’hi van trobar a faltar algunes de les seves cançons basades en textos de Salvador Espriu i aquell gran clàssic que és Veles e vents.
Al llarg de l’actuació es va fer palesa la profunda connexió de Raimon amb el seu públic de l’Olympia, molt majoritàriament francès però amb algunes destacades presències catalanes. Cal destacar, per exemple, l’assistència de representants de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona –Margarita Obiols i Emili Manzano, d’una banda, i Carles Martí, de l’altra–, com també la de personalitats del món intel.lectual i cultural com Jorge Semprún, Ignacio Ramonet, José Vidal Beneyto i altres, entre ells, alguns directors de mitjans de comunicació catalans.

ÀMPLIA COBERTURA
La reaparició de Raimon a l’Olympia de París –que ha comptat amb el patrocini de Radio France Internationale, Le Monde Diplomatique, el Colegio de España, l’Oficina de la Generalitat a París-Maison de la Catalogne i Catalunya Ràdio– ja havia tingut un important tractament previ en els grans mitjans de comunicació francesos, a més a més d’una gran presència publicitària als carrers de París. Pràcticament tots els diaris parisencs, les principals revistes franceses i les grans emissores de ràdio i televisió han dedicat una atenció especial a aquest recital. Un recital molt diferent dels altres tres que Raimon ja havia fet a l’Olympia, tant perquè en aquesta ocasió hi ha actuat amb un important acompanyament instrumental –i no ell sol amb la seva guitarra–, com perquè el component polític va ser molt menys important que en les visites precedents.
L’èxit, en qualsevol cas, va ser impressionant, fins al punt que fins i tot després d’un parell de bisos el públic va estar dempeus i aplaudint l’artista durant gairebé 10 minuts.

En Raimon va triomfar rotundament a París, a l’Olympia, on només hi triomfen els grans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!