PARCENT:PRIMERA BATALLA GUANYADA.

Imagine que ja s’heu assabentat, per la seua repercusió en premsa i ràdio, el TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA, ha ordenat la PARALITZACIÓ CAUTELAR DEL PAI DEL REPLÀ (el de 1500 vivendes, el més gran). És el primer escaló a recórrer, però un escaló molt segur.

AIXÍ QUE ESTEM, PERÒ QUE………………………………… ¡MOLT  CONTENTS!

!GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!

Al petit municipi de PARCENT (LA MARINA ALTA) hi havia tres (3) P.A.I.’s previstos a  desenvolupar, amb aquesta situació de facto impulsà a que es mobilitzaren els seus veïns agrupant-se en l’associació VEÏNS DE PARCENT  que ha sabut coordinar-se, estructurar-se i articular tot el veïnat amb un munt d’activitats, que informavan sobre la devastació que se’ls venia damunt. Arribaren fins i tot a realitzar un viatge de denúncia a Brussel·les, sabent usar dels mitjans de comunciació, sense implicacions partidistes massa evidents; amb tot ha servit per a guanyar la primera batalla, al seu municipi, però per damunt de tot per a que prengueren consciència de què els calia retrobar la trava social, que l’emigració dels joves i la inactivitat dels que hi restaven era una xacra que els afeblia.

Ja vam ressenyar la mobilització a l’alba de la represa de l’afer en els següents apunts.

Us els hi deixe per a que refresqueu la memòria.

Un gran dia, sí senyor

Hi afegesc el vídeo que l’amic Enric Gil, a través d’en Pere Fuset ens ha mostrat. Hi està relacionat amb l’apunt.

 

(segueixen els enllaços….. per copsar la manca de resiliència territorial que es volia perpetrar)

1.EL REPLÀ.

2.EL CANTALAR

i 3. LA SOLANA

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a PARCENT:PRIMERA BATALLA GUANYADA.

  1. Esclafamuntanyes diu:

    Això, moltes felicitats a la gent de Parcent que, de moment, podrà conservar el trellat del paisatge i el paisanatge…

    Hem aturat entre tots bestieses increïbles al nostre Pai’s, com ara el criminal "Resort les Penyetes" que pretenia envair amb formigó un dels racons més bells, entre Bocairent i Banyeres, fitant directament amb la Mariola… però encara queden tants futurs desastres per evitar… les magnífiques collonades que es volen perpetrar a Alcoi… i sobretot una de les coses més salvatges que hom pot imaginar: el Pai d’Albaida…. entreu a la pàgina dels qui volem una Terra Blanca digna pels nostres hereus, i no només el benestar de forasters que de casa ens trauran… i dels fills de l’actual i penombrós alcalde morquero…

  2. valldalbaidi diu:

    Molts, molts… però no hem de defallir. Qui anava a pensar que a Marbella (amb les ramificacions que van eixint … a Xàtiva l’empresari de la plaça de bous, per exemple) algú anava a iniciar l’operació MALAIA? Jo, almenys, no.

    VOLEM MOLTS JUTGES TORRES ACÍ AL PAÍS VALENCIÀ!!!

  3. borinotus diu:

    I és que si no fos per apunts  com aquest no sabriem que passa més enllà de la Sènia (bé, de fet, molts no saben ni que passa més enllà de Collserola).

    Doncs me n’alegro.

    Salut!

  4. Santi Torres diu:

    I a tots els que defenseu la terra de les agressions dels especuladors. Guanyant batalles com aquestes potser s’acabarà guanyant la guerra contra els que ho fan malbé tot en nom d’un fals progrès i d’una riquesa que només va a les seves butxaques.
    Salut des de Barcelona!

  5. josepselva diu:

    Entre PAI’s (plà d’actuació"integrada", quins collons!) al País Velencia i POUM’s aquí, una miqueta mes amunt, la marbellització s’esten. Alguns dels que varen crear el monstre ara potser s’en panedeiexen, però aquest s’ha fet gran, gross. No es cap secret que la classe política, sobretot si era al poder, ha viscut  del 3% maragallià.  A can PP això es podia convertir en el 30% o més i inflar-se fins a parir "poceros", Muñoces, Rocas i perles d’aquestes que son la punta de l’iceberg. Molt complicat ho tenim, peró una batalla guanyada, és una batalla guanyada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*