2 de febrer de 2008
0 comentaris

TV3 i l’esquerra abertzale

Em fa ràbia veure les notícies sobre l’esquerra abertzale a TV3, especialment quan informen dels seus actes públics. Per començar només surten quan hi ha alguna polèmica, i amb tota la mala idea per a que no es vegi la quantitat de gent que hi assisteix.

Un exemple és l’acte que va fer ANB a l’estadi d’Anoeta, que sembla ser que estava ple fins la bandera. Van sortir les paraules de l’alcaldessa d’Hernani demanant un aplaudiment per dos bascos detinguts i torturats per la Guàrdia Civil, després que se l’hagués acusat d’enaltiment del terrorisme. Per començar, si no fos per ensenyar la frase amb la que se l’acusava no hauria sortit l’acte al Telenotícies. I per continuar, estant l’estadi ple, feien plans curts on es veien unes poques persones. Acte seguit sortia un acte del PP en una sala més aviat petita però les imatges enfocades de tal manera que es veia el màxim de gent possible.

Aquests fets no són anecdòtics, són una importantíssima part de la manera de dona les notícies, i em fan molta ràbia, sincerament. De fet ho trobo inacceptable! Els mitjans de comunicació juguen un paper molt important a l’hora de fer-se una idea dels conflictes, i de fet, representen una part importantíssima dels agents que participen dels conflictes, no en són espectadors aliens. En els casos de maltracaments i tortures, per exemple, si no els donen la importància que es mereixen estan facilitant que es cometin amb més impunitat, i per tant en són còmplices directes.

Sempre es parla de la llibertat de premsa com si els periodistes poguéssin dir el que volen i no en tinguin cap responsabilitat, i no és així. Els i les periodistes (i els qui prenen les decisions en els mitjans de comunicació on treballen, clar està) són responsables en gran part del desenvolupament dels conflictes dels que parlen.

Fa un temps vaig visitar la seu de Vive TV, televisió pública de Veneçuela, que té un funcionament que em va agradar força. Una de les coses que em va agradar és que fan classes tècniques a diferents sectors socials per tal que siguin ells mateixos els que filmin i enviïn notícies a la televisió, evitant que hi hagi la interpretació d’un periodista com a intermediari.

A l’entrada de la seu hi havia una gran pancarta amb aquest escrit de Jean-Paul Sartre: “Se han equivocado mucho, los que creen que la libertad de la información es un derecho del periodista. Nada de eso, se trata del derecho del lector del periódico. O sea que es la gente, es la gente en la calle, la gente que compra el periódico, quién tiene el derecho de ser informada. Es la gente que trabaja en una fábrica, en la construcción, en una oficina, quien tiene el derecho de saber lo que está pasando”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!