València, clara València

He trobat aquest magnífic vídeo elaborat per Gonçal Vicenç i Bordes a partir d’un poema d’en Toni Mestre, musicat pel cronner i cantautor Lluís Miquel Campos i una selección d’imatges que reflecteixen els antics escenaris on va transitar la meua infantesa i els nous de la Nova València, on s’hi expressen les immenses potencialitats latents del Cap-i-Casal.

D’en Toni Mestre, deixaré un parell d’enllaços que servisquen per a saber qui fou.

D’una banda què es va dir a  Vilaweb el dia del seu traspàs Commoció al valencianisme per la pèrdua de Toni Mestre

I d’una altra l’escrit que vaig fer al present bloc propòsit de la seua pèrdua mentre queien les meues llàgrimes al teclat.   Ací teniu l’enllaç.

Aprofite l’avinentesa per a reclamar que se li dedique un carrer  a la ciutat que ell tant amà, que tan el va vil·lipendiar i tan poc l’ha vindicat.

 

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*