06/08/06
Ahir al matí vam baixar a la Redoma de la India a trucar i fer gestions vàries, i després vam pujar a Las Casitas (un barri de la Vega a partir del qual anem caminant a la Invasión que és on ens allotgem) i era tan tard que vam tenir problemes per trobar alguna cosa per menjar, i vam acabar menjant patates fregides i plàtans i una mena de pa de pessic. A més un Colombià que hi havia per allà em va convidar a un gelat a més de fer-li el ?oecanviasso? del paquet de tabac al Marc.
Tot seguit vam anar a ca la mare de la Mara, Euledis, i vam tirar cap a l?escola on es feia el bateig de la Roxibel, el Roine i els seus cosins. El bateig en sí es feia a l?església del pis de dalt. Pel discurset que va fer el capellà es veia que era un ?oeescuálido?, i sembla que la majoria ho són (contraris al procés revolucionari i a favor dels EUA).
Després del bateig vam tornar a casa els pares de la Mara on van portar beguda i posar música. Allà vam conèixer el vice-ministre de petroli i energia, Juan J. Garcia, que ens va comentar quins eren els seus proyectes, entre altres funcionar amb una concepció socilista i no buscar el benefici monetari més immediat. Per exemple no vendre els productes no elaborats del petroli sinó invertir en fer empreses que facin els derivats aquí a Veneçuela, aconseguint fer llocs de treball i que aquests productes siguin més barats que si es compren a fora. Segons la lògica capitalista no és el més rendible però segons la socialista és més important crear riqueza a llarg termini, més que no pas el rendiment immediat que acabava en poques mans. Actualment només s?elabora un 1% del petroli a Veneçuela i la resta es transforma a fora i es tornen a importar els productes un cop transformats.
També vam estar parlant amb un tupamaro que explicava com van decidir treure?s les caputxes i posar-se al servei de Chávez. En Francisco ja ens havia comentat que aquesta actitud havia sigue criticada per alguna gent del procés revolucionari.
També vam conèixer en Richard, un equatorià de 23 anys que té un llibre publicat als 17 i treballa amb la creació i ús de pesticidas naturals per substituir els que van donar les multinacionals als camperols, que les van fer enmalaltir i a sobre després no els van voler comprar els productes del camp que van obtenir. Sembla que va ser una campanya per arruinar als camperols. En Richar ja ha patit tres amtemptats.
La festa es va allargar moltíssim i vam veure Polar Ice (cervesa), Sevillana (sangria) i rom. Vam ballar de tot, molta salsa, ballenatos, reguetón, i fins i tot em vaig atrevir amb els tambors que són molt difícils de ballar. Vam acabar amb un megamix del DJ Temptation (que ja ens hem fet gravar) amb Hombres G, Xuxa, etc.
Vam anar a dormir bastant col?locats i cansats a quarts de tres de la matinada i al matí al baixar cap allà les 11 vam veure que seguien amb la festa?
El diumenge al migdia vam anar a l?assemblea per a escollir el comitè electoral de la parroquia de la Vega, i els vam deixar quan decidien al mig de la plaça Bolívar de la Vega si votaven a mà alçada o de forma secreta després d?una acalorada discussió. La millor votació va ser la dels que votaven a mà alçada en contra que es votés a mà alçada?
Vam anar a casa els pares de la Mara que van jugar un partit de futbol Catalunya ? Veneçuela enmig del carrer que van guanyar els catalans i després una parrillada de pollastre i vedilla.
Al vespre vam anar a dormir d?hora que estàvem molt cansats de la festa del dia anterior. Aquest matí hem baixat a buscar en Rafael a casa seva, hem fet unes empanades (jo de pollastre) i un jugo de maduixa, i un plàtan que hem comprat a un camió que passava per allà.
Després hem baixat a l?Alcaldia Libertador (del municipi Libertador que forma part de Caracas) on ens ha saludat un regidor amb el que havíem quedat però no s?ha pogut reunir amb nosaltres perquè han convocat una reunió urgent de tots els concejales. El regidor amb el que havíem quedat és Francisco Avilés, president de la Comisión de Transporte, Obras y Vialidad. Hem anat al seu despatx on hem conegut diferent personal de l?alcaldia. Carlos Gordones, promotor social, és la persona que ens ha atès més estona i ha explicat com funciona la comissió, els projectes d?asfaltat, il?luminació, clavegueram, etc. I de pas ens ha explicat coses del ?oeparo petrolero?, el cop d?estat, i el funcionament del govern. Està designat pel consejero a la comissió del ministeri d?infrastructures per vetllar que es tinguin en compte les necessitats de les parròquies que representen.
Els promotors socials treballen per l?ajuntament com a gent propera al poble que coneix les seves problemàtiques i les trasllada a l?Alcaldia. Ens han tractat molt bé, ofert cafè capuchino i aigua.
En vista que la reunió urgent dels regidors s?allargava hem anat a un menjador social on per 6.000 bolívars (poc més de 2 euros al canvi) fas un bon àpat. Concretament he menjat sopa de llegums, pollastre arrebossat amb plàtan fregit, amanida de col, pasta amb suc, jugo de parchita (no gaire bo perquè era fet amb aigua d?aquí que no té gaire bon gust) i pa.
Més tard hem anat a reunir-nos amb Andrea Tavares, regidora pels quatre districtes del seu circuït electoral i a més presidenta de la Comisión de Desarrollo Endógeno. Hi ha deu regidors escollits pels seu circuït electoral al que han de rendir comptes i tres que ho són per llista (de tot el municipi).
La regidora ens ha explicat diferents aspectes del procés, entre ells com funcionen els Concejos Comunales. Ens ha donat uns llibrets d?una col?lecció sobre diferents missions i ens ha regalat dos llibres sobre Chávez dedicats. Li hem donat el llibre sobre els Països Catalans en espanyol, un mocador amb l?estelada i la xapa de la brigada Alí Primera.
El concepte de desenvolupament endògen és molt interessant, busca la participació de la població per al desenvolupament de la seva comunitat en diferents aspectes.
Després hem anat a trucar, a fer una dona (els donuts d?aquí que són boníssims, un dels millors el d?arequipe) i una Polar Ice amb doritos a Las Casitas. La senyora Carmen que té una botiga de queviures i és d?origen equatorià ens ha regalat farina per fer arepas i salsa de formatge per farcir-les, i ens ha dit que estava molt contenta que els visitéssim.
Finalment hem pujat a casa on ens han preparat una sopa amb fideos i llenties bonísima, i ens han comentat com van lluitar per fer la Invasión Ayacucho (el barri on viuen) el 2001 (invasió és fer cases a la muntanya al voltant de Caracas) i pel cop d?estat i el paro petrolero. Parlen de com reaccionà el seu barri al cop, com fins i tot les bandes de delincuents com els ?oeescopeteros? van vigilar els comerços per a que no hi hagués pillatge, com els van tallar la llum i no sabien què passava ni qui entrava i sortia del barri, i com no podien ser a casa per por que els anéssin a buscar, fins que van aconseguir mobilitzar el barri i columnas de milers de persones van baixar dels diferents barris al centre per defensar Chávez. La gent que baixava duia armes de les que tenen a casa per defensar-se però no es van arribar a usar i eren poca cosa comparat amb l?armament dels militars.
Van prendre Miraflores (palau presidencial) i altres punts estratègics exigint que els tornéssin Chávez que estava segrestat. Durant quatre dies la gent no sortia de casa ni tenia pràcticament menjar, i no tenien informació, i quan van dir que Chávez havia renunciat, cosa que era mentida, fou una conmoció molt forta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!