SOCIÓPOLIS.1

FA UNES SETMANES L’OSSERVATORE CATALANO EM COMENTÀ I INCENTIVÀ A FER UNA PROPOSTA PROJECTUAL NO INDIVIDUAL SINÓ COL.LECTIVA EN BASE A L’ESTALVI ENERGÈTIC I USOS COMUNS I COMPARTITS EN ELS EDIFICIS D’HABITATGES.

 LI VAIG COMENTAR QUE HI HAVIA GENT QUE JA ESTAVA DESENVOLUPANT DITES HIPÒTESIS. ARA US DEIXE LA PROPOSTA DE SOCIÓPOLIS QUE ANIREM,  EN SUCCESSIUS APUNTS, COMENTANT I CRITICANT. CLARS I OBSCURS.

 N’HI HA, NO CAP DUBTE PUNTS POSITIUS I D’ALTRES MOLT NEGATIUS. COMENTAREM A MÉS A MÉS L’ENGANYIFA I L’IMMENS PARANY QUE SUPOSA AQUESTA PROPOSTA ESPERONADA PEL CONSELLER RAFAEL BLASCO I CASTANY.

TOT I QUE ESTÀ EMPLAÇADA A LA PEDANIA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA, L’ANOMENADA LA TORRE , (BRESSOL D’EN JOAN F. MIRA) ENMIG DE L’HORTA JUNT AL NOU LLIT DEL TÚRIA, AQUESTA PROPOSTA FOU PRESENTADA , FA UNS ANYS, A L’AJUNTAMENT DE LA POBLA DE VALLBONA (ZONA DE SECÀ) PER A PORTAR-LA A CAP I FOU REBUTJADA.

US DEIXE LA PRESENTACIÓ DEL MEU COMPANY DE CARRERA, DIRECTOR DEL PROJECTE I ÀNIMA MATER DE LA IDEA-TAULA DE SALVACIÓ-DE-LA CONSELLERIA.

PS: RECLAME ELS COMENTARIS DE L’OSSERVATORE I D’AIGUA DE PLUJA PER A ANAR ESBRINANT L’ENTRELLAT DEL PROJECTE. PODEU IGUALMENT ACCEDIR A TRAVÉS D’UNA CERCA A GOOGLE: SOCIÓPOLIS. PER ANAR CONEIXENT EN PROFUNDITAT EL PROJECTE.

SOCIÓPOLIS: UNA OPORTUNITAT PER A LA INNOVACIÓ URBANA
Vicente Guallart

Cada generació construeix la seva pròpia ciutat, en funció de les condicions socials, econòmiques, tecnològiques i culturals del seu temps.
Des d’aquest punt de vista, el projecte Sociópolis, promogut per la Generalitat Valenciana i que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, és una oportunitat per proposar un nou model de desenvolupament urbà que responga a les noves condicions d’habitabilitat per al principi del segle XXI. Perquè ja no vivim en una metròpoli compacta, sinó en una metàpolis discontínua; en un territori ampli recorregut per vies de transport i ocupat per nuclis de població, centres logístics, parcs industrials i centres de comerç i lleure sobre el qual els ciutadans (locals, nacionals i estrangers) es desplacen segons les seues necessitats.

En aquesta situació és tan necessari proposar estratègies per a la renovació i compactació dels centres urbans, com a la integració i protecció dels elements paisatgístics, naturals i geogràfics del nostre entorn.
El repte de construir un nou barri en límit entre la ciutat i l’horta de València ens ha permès explorar aquesta nova condició híbrida, oberta, i dinàmica del territori i proposar un nou model per a la construcció de les vores urbanes.

Perquè al repte de construir gairebé tres mil habitatges protegits, accessible a joves, majors i famílies de rendes limitades, li hem afegit el repte d’integrar el paisatge que ens envolta, i que hem heretat dels nostres avantpassats.
I per a això ha estat necessari reformular els conceptes mateixos de l’urbanisme amb el qual tradicionalment s’opera a la ciutat, a partir de l’excepcional oportunitat que ofereix un projecte promogut per un organisme que té les competències en matèria d’habitatge, urbanisme i medi ambient. Urbanisme va ser una paraula inventada per Ildefons Cerdà per designar la ciència del creixement urbà, basat en la implantació d’una trama racional, superposada a una trama agrícola i en el qual als propietaris d’una porció de terra agrícola, se’ls trasferia la propietat d’una edificabilitat en un sòl urbà. Sota aquest principi s’han desenvolupat tant els eixamplaments del segle XIX, com la ciutat moderna del XX, la ciutat de baixa densitat d’inspiració americana, o el revival historicista del final del segle passat.

Però ara el nostre repte és aconseguir fer créixer la ciutat, integrant als nostres desenvolupaments els elements culturals i antopològics del paisatge que ens envolta. Construir i protegir es realitzen en el mateix acte. Davant la dicotomia ciutat-camp, ara proposem aconseguir una transició intel·ligent entre aquestes dues maneres d’assentament anteriorment antagòniques, una integració que permeta reconèixer en aquest cas el valor social i cultural del paisatge de l’horta de València, i integrar-la al terra urbà, mitjançant estratègies de gestió adequades.

Davant d’una societat global, cada dia més uniformtizada, el reconeixement dels valors culturals i paisatgístics propis de cada territori en una qüestió fonamental per transferir qualitat de vida als seus ciutadans i afirmar una identitat pròpia que permeta obtenir un avantatge competitiu.

És per això que, davant l’urbanisme del segle XX, construït en funció de la velocitat de l’automòbil Sociópolis proposa un nou model de desenvolupament "tecno-agrícola" que garantesca la creació d’un entorn local d’alta qualitat ambiental a ser usat a baixa velocitat pels seus habitants, i una connectivitat global mitjançant les xarxes d’informació i els sistemes col.laboratius d’un barri digital avançat, que permeta una actuar en qualsevol lloc del món en temps real.

Sociópolis és local i global simultàniament.

València, amb aquest i altres projectes, es confirma com a cas paradigmàtic d’aquesta nova ciutat del segle XXI, que gaudeix d’una gran qualitat ambiental pròxima, i és capaç de que projectar-se i fer-se accessible al món.

Sociópolis, per tant transcendeix a una qüestió purament quantitava de crear un alt número d’habitatges protegits, per a que es transformés en una qüestió qualitativa. Més que construir habitatges, hem de crear entorns habitables en els quals es resolguen les diferents qüestions que garanteixen l’habitabilitat dels ciutadans a diferents escales: el barri, els edificis i els habitatges. Sociópolis com actuació integrada que és, permet proposar un nou model de desenvolupament urbà "disdens" (discontinu i dens), en el que la ciutat i el parc es construeixen com un tot, en el que els seus edificis resolen noves qüestions funcionals, tecnològiques, i ambientals, i proposen tipologies d’habitatges especifiques que responen a les necessitats de les unitats familiars del nostre temps.

 

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a SOCIÓPOLIS.1

  1. Anònim diu:

    O per eixemple l’aplicació tecnològica com l’energia; http://www.motordeaire.com

  2. josepselva diu:

    Em sembla molt interessant qualsevol proposta que aporti elements que fometin la sociabilitat dels habitants del lloc i la integració en el territori dels necessaris equipaments i dels propis habitatges. A part, naturalment, de les mesures d’aprofitament energètic que sempre començen per l’estalvi i la racionalitat de la despesa; en això tothom hi esta d’acord, però en la aplicació sorgeixen les discrepàncies.
    Ara mateix, com ja has pogut llegir al meu bloc, estic submergit en les mes de 700 pàgines que formen el POUM del meu poble, ja que tenim fins dimarts que ve per presentar-hi al·legacions, i hi ha moltes coses que no pinten bé.
    De manera que ja em dsiculparas si trigo una mica a comentar el projecte de Socioplis. Li he donat una llambregada per sobre i….la integració paisagística no m’ha semblat que existeixi. El "disdens" sí, i si això es l’aportació al desenvolupament urbá, doncs benvingut sigui.
    Pero no crec que sigui un model gaire exportable, a zones no urbanes, on del "disdens" sempre n’hem dit cases disseminades, cosa a la  que són tan contraris els criteris urbanistics del cap i casal i els urbanistes i mediambientalistes que insisteixen en "compactar" com si les cases fossin capses de cartro buides, sense ningú a dins.
    Podriem compactar el Saló de Cent?, l’hemicicle del Parlament?, el Palau de ls Música? i trasl·ladar els actes que s’hi fan al Palu Sant Jordi, que és una instal·lació multiús que ens estalviaria mantenir edificis molt cars i costosos, i desaprofitats energèticament. Si la resposta és no, perque hem de compactar habitatges on s’hi viu cada dia i no espais cars, sumptuosos i desaprofitats que s’usen ocasionalment.?
    Son preguntes per un bon debat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*