Pau Comes

Independència és llibertat

18 de setembre de 2006
Sense categoria
9 comentaris

Sobre equidistància i altres distàncies

Com ja ha escrit força gent darrerament -per exemple en
Xavier Mir, des del seu bloc-, la política catalana es pot explicar amb més
d?un eix, no només l?esquerra-dreta (E-D). No obstant, per la majoria de
qüestions que afecten la gent i el país, aquests eixos es podrien reduir a dos:
esquerra-dreta (E-D) i catalanisme-espanyolisme (C-E). El gràfic de la imatge
descriu la identificació de la majoria de votants dels principals partits
catalans en els dos eixos, de manera que, ajuntant totes dues identificacions,
obtenim una àrea (més o menys ovalada) que engloba la majoria d’aquests
votants. (segueix…)

1.
Què vol dir distància?
I equidistància?

Per a qui no ho tingui clar, es pot recórrer a l’exemple de
la petanca: guanya la bola que es troba més a prop del bolig, és a dir, la que
està a una distància menor de la boleta. I això -detall important- en qualsevol
direcció.

Equidistància -literalment, "igual distància"- vol
dir que la distància entre dues coses respecte una tercera de referència és la
mateixa. Tornant a la petanca, dues boles són equidistants del bolig si cadascuna
es troba a la mateixa distància de la boleta de referència. També podríem dir
que el bolig està equidistant d’ambdues boles -que, sigui dit de passada,
empatarien. Això no significa que el bolig es trobi al mig. Podria ser que es
trobés en un vèrtex d’un triangle equilàter…

2.
Equidistància
no significa oscil·lar entre dues forces.

Si anem al cas dels partits polítics catalans, i llurs
electorats respectius, podem observar que Esquerra es trobaria en un dels
vèrtex d?un triangle més o menys equilàter format també per CiU i PSC-PSOE.
Aquest triangle està orientat de tal manera que, si projectem la zona
d?identificació dels votants (ZIV) d?ERC sobre l?eix C-E, aquella es troba
parcialment superposada amb la ZIV
de CiU, i força allunyada de la
ZIV del PSC-PSOE. En canvi, si projectem la ZIV d’Esquerra sobre l?eix
E-D, es troba parcialment superposada amb les ZIV del PSC-PSOE i IC-V, i
allunyada, en aquest cas, de la
ZIV de CiU.

Tot i ser la més present als mitjans de comunicació,
l’equidistància d’Esquerra, definida com ho hem fet aquí, no és l’única que hi
ha, ni molt menys. Per exemple, també tenim un triangle equilàter que defineix
tres boniques equidistàncies entre CiU, PSC-PSOE, i PP. Això pot explicar perquè
CiU ha pactat, pacta, i pactarà amb el PP, o com s’entén amb els socialistes
a l’hora de retallar estatuts: la distància que els separa en l’eix
catalanisme-espanyolisme és més petita que la que separa socialistes i
independentistes.

També es veu l’equidistància de CiU entre Esquerra, d’una
banda, i el PP de l’altra. Dos partits que, com es pot observar, no poden estar
més allunyats, malgrat que se’ls volgués fer coincidir en el famós referèndum.

En canvi, és força revelador que part de l’electorat d’ICV
se superposi amb el del PP en l’eix catalanisme-espanyolisme. Una cosa són els
escarafalls farisaics de l’eco dels socialistes, i una altra de ben diferent la
identificació dels seus votants… Bé, això no sorprèn tant, si ens fixem que la ZIV d’ICV està quasi enganxada
a la dels socialistes (com la
Lluna a la
Terra, podríem dir).

Si tenim en compte, doncs, aquesta visió bidimensional en
lloc de la monodimensional (un sol eix), es veu clarament que quan ERC arriba a
acords amb CiU o PSC-PSOE, no s?ha mogut d?allà on era (com tampoc ho fan els
altres partits), sinó que en un moment donat ha prioritzat un eix sobre
l?altre. Si en realitat ningú es mou d?on era, com és que aquest moviment és
més aparent en el cas d?Esquerra que no pas en el cas de CiU o PSC-PSOE? Una
possible explicació seria que, a diferència d?ERC, tant CiU com PSC-PSOE es
troben sobre un dels dos eixos (E-D i C-E, respectivament), de manera que la
indefinició ideològica de CiU accentua la seva component ?catalanista?, mentre
que la indefinició nacional del PSC-PSOE accentua la seva component
?d?esquerres?.

3.
Equidistància
com a conseqüència d?un espai polític propi.

Aquesta visió bidimensional també permet visualitzar que ERC
té un espai propi i diferenciat de les altres forces polítiques properes,
encara que les projeccions de la seva ZIV sobre un dels dos eixos pugui
superposar-se amb les d?altres partits. Aquest espai propi ve del doble
compromís nacional i d?esquerres, indestriable com les dues cares d?una moneda.
Així, l?equidistància no és un caprici conjuntural de la direcció del partit,
sinó la conseqüència d?aquest espai propi.

Això no exclou, com dèiem, superposicions en projeccions
parcials, que es tradueixen en diferents aliances a l?hora d?aprovar lleis,
establir pactes o coalicions electorals, o formar governs.

4.
Equidistància
i centralitat política.

Quan parlem de centralitat política no ens referim a la
centralitat geomètrica dels dos eixos: això correspondria a un hipotètic partit
tan poc definit en ambdós eixos que es trobaria a la mateixa distància de totes
les altres forces. Aquest cas no es dóna en la política catalana, ni tans sols
en el cas d?Esquerra, ja que si bé es troba a quasi la mateixa distància de
CiU, PSC-PSOE i IC-V, també es troba diametralment oposada al PP.

La centralitat política d?Esquerra ve donada per la
distribució de l’electorat català. Com indiquen tots els estudis, la majoria de
la població del Principat es considera catalanista i d’esquerres. Per això,
quatre dels cinc partits parlamentaris es troben en el quadrant catalanisme +
esquerra -això explica, de passada, perquè el PP és un partit
"extraterrestre" a casa nostra. Dels quatre partits, només un té tot
el seu electorat dins aquest quadrant, i amb una punta que ocupa literalment el
centre d’aquesta zona: ERC. Només Esquerra és un partit només catalanista, i
només d’esquerres, com la majoria de catalans. La resta de partits, o són mig
de dretes, o són mig espanyolistes.

5. Decantar-se no és trencar l’equidistància

Vaja, com en aquell acudit dolent en què un home li respon a
un altre que li demana l’hora pel carrer: " ho sento, no li puc donar
l’hora, perquè l’hi acabo de donar a aquell senyor d’allà…".

Pel que hem anat veient més amunt, ja és hora de desmuntar
un dels mites més arrelats sobre l?equidistància d’Esquerra, alimentat pels
altres partits (sobretot els competidors directes) i les seves premses afins.
Aques no és altre que el fet de signar el Pacte del Tinell amb PSC-PSOE i ICV
el 2003 decantava definitivament Esquerra, de manera irreversible. Doncs, ho
sento moltíssim, però no. A l’any 2006, segons tots els indicis, la
identificació dels electors ha variat poc, i l’ideari d’Esquerra, aprovat congrés
rera congrés, segueix sent el mateix. Esquerra, doncs, segueix on era. Segueix
sent l’esquerra nacional, tal com es veu al gràfic.

  1. Cada vegada més, l’obra d’Aznar, continuadora de la de Franco, continua fructificant. Revistes, ràdios, diaris, agències de publicitat, televisions… promocionen els toros, la fiesta nazi de la nació espanyola. Ara la volen exportar a Occitània, França, Rússia, Austràlia…

    Mots turistes venen a Barcelona per morbo, per curiositat o mig enganyats a veure torturar i matar bous, amb l’acompanyament teatral espanyol, espanyolista, elitista, carca….típic de la fiesta nazional.

    La plaça de braus de la Monumental, propietat del grup Balañá, guanya diners gràcies a els turistes que venen en autocars amb guíes turístiques inclosos.

    Si vols que això acabi, vine a la Manifestació ANTITAURINA  de diumenge 24 de setembre de 2006 a les 16.00 h front a la porta Gran Via-Marina de la Monumental.

  2. sobre el teus comentaris sobre la gràfica semblan correctes i objectius.

    Però on estan situats els partits no.

    L’eix españolista – catalanista sembla clar, i el pp hauria d’estar més cap avall, més españolista.

    I el dreta-esquerra primer hauries de definer que es cada cosa.

    Pq si només ho valorem amb l’aspecte social, escoles publiques  o coses així potser si que el gràfic es correcte.

    Però tb hi ha el component econòmic, i si sumem els dos els PSC-PSOE esta al centre i tirant cap a la dreta….

    En quant a ICV segons a les enquestes en un possible referendum de independencia, el 70% dels seus electors votaria NO i el 30% si, unes dades molt semblants al PP.

    Catalanisme, és el nacionalisme català, i per tant vol dir que l’objectiu és un estat propi. Altres històries són folklore, regionalisme etc…

    per tant ICV hauria d’estar un 70% cap a españolista i CIU mig en un costat i mig en l’altre….

  3. Olé, Pau Comes, no sé pas qui ets ni què ets, però trobo genial la teva explicació. El que és depriment és que una cosa tant òbvia des del punt de vista de l’anàlisi polític sigui tant desconegut i ignorat per la classe periodística i intel.lectual! Coses del país

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!