LA XARXA NO PARLA ESPAÑOL.

Ací us deixe un article que he trobat i m’he enrecordat d’aquell paràgraf de EL PRINCEP  de Maquiavel, on podríem parafrasejar i actualitzar amb al competidor no se l’ha d’odiar sinó estudiar-lo per trobar-li els punts febles i acomplir el nostre desideràtum.

He cregut convenient de no traduir-lo, per copsar profundament el sentit, llur crisi pregona (la seua força es basa en la força bruta, en la colonització d’altres societats, d’ací els resultats actuals) i la nostra, en la perseverança i l’espenta basada en la legimitat vital d’ésser, cada colp, més humans entre els humans.

Deteste l’enfrontament a dos, quan el món és grandíssim. Ellos sols són uns més d’entre tota la humanitat. I podem considerar , eixe enfrontament bilateral, com la torna d’un cercle viciós que encara ens encadena més, a ELLOS.      

Un informe de Accenture señala que sólo el 4,6% de las páginas en Internet están escritas en español
A.COULLAUT – Madrid
ELPAIS.es – 29-09-2006 –

El 4,6% de las páginas de Internet están escritas en español. El 45% en inglés. El idioma español es minoritario en la Red.

(segueix………. i que ho gaudiu…..hi ressalte algun paràgraf per la significança i naturalitat(?) de la manera d’actuar i d’entendre el món)

El Informe La difusión del español en Internet realizado por la consultora Accenture para la Fundación Caja de Burgos y la Fundación de la Lengua Española resalta el desequilibrio de los contenidos españoles en relación con el número de usuarios hispanohablantes.

Durante la presentación del informe, el presidente de la Fundación de la Lengua Española, Daniel Movilla, resaltó que "el español tiene un porvenir increíble, es el tercer idioma hablado en el mundo y por ello hay que enfocarlo bien en Internet".

Y es que el tercer idioma del mundo hace poco ruido en la Red. El informe de Accenture resalta que durante los últimos cinco años el número de usuarios en Internet creció entre un 375% y 337% en España y América Latina, veus per on països catalans respectivamente. Un crecimiento continuo aunque alejado de las medias de otros países. El porcentaje de los usuarios de Internet en España es del 38%, por debajo de la media europea que es del 49%. El de los países de América Latina es del 14%.

Pocos usuarios y poco español aunque hay confianza en que la situación mejore. Actualmente, el número de páginas web en español está por debajo del que le correspondería por número de usuarios. Si se divide el número de usuarios por el número de páginas del mismo idioma, el inglés tiene el ratio más elevado con un 1,47, después se coloca el francés con un 1,25 y el alemán con un 1,23. El de España, con un 0,58, es casi la mitad que el francés o el alemán.

Para lograr más contenidos españoles en la Red, el informe resalta iniciativas gubernamentales como el Nuevo Plan de Dominios (sempre tan amics de la pròpia protecció, de la iniciativa privada i natural i desprotecció i la canya contra els altres) que ha multiplicado en un año por cuatro la cifra de páginas ".es". Aunque algo falla si en los cuatros meses que ha habido para que las empresas y los organismos públicos adquieran dominios ".eu", que corresponden a Europa, únicamente España ha realizado unas 9000 peticiones frente a las 94.000 de Alemania. Con estas cifras, el idioma alemán lógicamente arrasará en la "web europea" al español.
Pese a ello, no hay que olvidar los millones de personas que hablan español. Raúl Jiménez, responsable del informe de Accenture, señala que "el recorrido de mejora del español en Internet es mucho mayor que el de los demás países de la Unión Europea".

Para lograr un avance, el informe sugiere como grandes oportunidades de desarrollo del idioma potenciar el comercio electrónico. Las cifras recogidas señalan que el volumen de transacción entre España y América Latina es muy pequeño. También refleja que la publicidad aumenta constantemente en todo el mundo y que el idioma puede determinar la efectividad de las campañas. El español también debería estar más presente en los contenidos audiovisuales y en las publicaciones electrónicas.
Apuesta por la formación

Raúl Jiménez señala que para incrementar el español en la Red es imprescindible apostar por la formación. "Actualmente hay 20 millones de estudiantes de español. El mundo de la formación es la gran oportunidad para difundir el idioma. E Internet es el vehículo idóneo para aprender un idioma".

El informe sugiere la creación de una Agencia de Coordinación Lingüística para multiplicar los contenidos en español, fomentar las relaciones entre los hispanohablantes, crear certificados oficiales de español on line para que los estudiantes tengan un incentivo extra para acercarse al idioma en la Red, desarrollar la producción de contenidos audiovisuales basados en protocolos IP o digitalizar los contenidos en español.
Jiménez aclara que no se puede calcular el valor económico del español en Internet aunque su futuro es óptimo.

PS: El que més commou és eixa preocupació per llengües, i llurs societats, en perill evident com ara l’euscara, el guaraní, quítxua i el galaico-portugués -pobret-, en consonància amb eixe cosmopolitisme i universalisme desfermat de què fan gala.

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a LA XARXA NO PARLA ESPAÑOL.

  1. Llunel diu:

    Gràcies per la informació

  2. Victoria diu:

    M’agrada el que dius que la nostra força és la perseverança i l’espenta bassada en la legitimitat vital d’ésser cada cop mé humans entre els humans. He llegit a VilaWeb que el nombre de blocs en català és el segon del món. Que no afluixi!. Memòries

    Creiem en les paraules

  3. JOAN diu:

    La nostra força és l’amor per la nostra llengua, no calen més arguments.

    Per altra part ens convé com l’aigua del cel conèixer bé d’altres idiomes si de veritat volem superar la  total dependència i el síndrome d’ Estocolm respecte a l’espanyol. Per sort el món és ample i divers.

  4. ra diu:

    la xarxa és allò més semblant a un mercat lliure sociolingüístic (supose que no cal que explane l’analogia). i de la mateixa manera que en un mercat lliure no corregit amb mesures socials els pobres no es mengen  res, per molts que en siguen; l’espanyol descobreix a internet la seua autèntica dimensió. i és que dels gloriosos "trescientos millones" (xifra que no em cal corregir ni matisar, perquè ja en sabeu la realitat que la matisa i corregeix) la gran majoria són milions en procès d’aculturació  anglosaxona. resulta curiós veure que, àdhuc en el cas de progressistes ajustats al manual com carlos fuentes (per tant no gens inquietants per a l’ "establishment") són comunes les consignes amb un cert aire milosevic sobre el poder expansiu de l’espanyol als EUA i uns altres indrets, sense adonar-se que allà l’espanyol és idioma de miserables, exclosos socials  i treballadors en negre i sense qualificar. una llengua d’esclaus que, en conseqüència, no té cap possibilitat de prosperar als centres de poder comunicatiu, almenys no a costa de les veritables llengües de poder, com l’anglès i, en àmbits més condiconats o futuribles, l’alemany o el xinès. potser -no sóc economista, ni ganes- es dóna la paradoxa que, en aquest mercat lingüístic, les petites empreses com la nostra, si les gestionem bé, siguen més viables que no les multinacionals ruïnoses o sobredimensionades amb un discurs que -no ens sorprèn- és més xovinista i obscè que no el que ells atribueixen als "altres", als "nacionalistes dolents".

  5. ra diu:

    la xarxa és allò més semblant a un mercat lliure sociolingüístic (supose que no cal que explane l’analogia). i de la mateixa manera que en un mercat lliure no corregit amb mesures socials els pobres no es mengen  res, per molts que en siguen; l’espanyol descobreix a internet la seua autèntica dimensió. i és que dels gloriosos "trescientos millones" (xifra que no em cal corregir ni matisar, perquè ja en sabeu la realitat que la matisa i corregeix) la gran majoria són milions en procès d’aculturació  anglosaxona. resulta curiós veure que, àdhuc en el cas de progressistes ajustats al manual com carlos fuentes (per tant no gens inquietants per a l’ "establishment") són comunes les consignes amb un cert aire milosevic sobre el poder expansiu de l’espanyol als EUA i uns altres indrets, sense adonar-se que allà l’espanyol és idioma de miserables, exclosos socials  i treballadors en negre i sense qualificar. una llengua d’esclaus que, en conseqüència, no té cap possibilitat de prosperar als centres de poder comunicatiu, almenys no a costa de les veritables llengües de poder, com l’anglès i, en àmbits més condiconats o futuribles, l’alemany o el xinès. potser -no sóc economista, ni ganes- es dóna la paradoxa que, en aquest mercat lingüístic, les petites empreses com la nostra, si les gestionem bé, siguen més viables que no les multinacionals ruïnoses o sobredimensionades amb un discurs que -no ens sorprèn- és més xovinista i obscè que no el que ells atribueixen als "altres", als "nacionalistes dolents".

  6. valldalbaidi diu:

    Crec que no cal dir més. Nosaltres a la nostra. Ja s’ho faran (m’agrada molt aquesta expressió)… Tinc un amic, professor d’anglés, que sol dir allò de "tacita a tacita"… doncs això… mira, si no hi ha "boicot" per part del centre -ho dic perquè l’1 d’octubre havíem de disposar d’uns 15 ordinadors amb accés a internet a la biblioteca i a dia de hui sols n’hi ha un amb connexió-, els meus alumnes de 4t d’ESO (tinc dos grupets i un és molt aprofitable) van a obrir cada u un bloc (en valencià, és clar) Així farem augmentar aqueix segon lloc que ocupem el la xarxa pel que fa a bloc en català-valencià-balear. Us tindré informats.

  7. Anònim diu:

    Al contrari que el cimenteri de Montclar amb l’inscripció a la portalada de 1912, "avui jo i demà tu".

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*