Allò del Joan Barril.

Com sovint passa, el sr. Isern, s’ha avançat i m’ha aixafat la guitarra. Al sr. Barril el seguesc des dels temps de la revista El Món (o Món , no recorde), allà pel principi dels vuitanta, recorde que escrivia també un tal Savater, que no-res té a veure amb el Fernando Savater que pul·lula pel món actual. Els articles del filòsof Casamitjana, de Romaguera, etc. Tots aquells que hi han creat un entrellat cultural apegalós que ara ens atenalla. Que és molt semblant al teixit pel PP ací baix.

Ja llavors, a mitjans dels ’80 amb l’eixida de El Temps i d’altres mitjans, van tenir l’oportunitat a llegir un altre argumentari més innovador que encapçalava els Barnils, Mira, Simó, Carod, Miquel Alberola, Serra, Vallbona, Bru, etc….

Amb l’entrada del tripartit a la Generalitat d’Amunt, s’ha incorporat als medis de comunicació públics les rengleres d’aquells antics i vells coneguts……..

…..i us he de confessar que sent pràcticament totes les nits el programa del sr. Barril, que és brutal. Literalment. Destroit. Eixe aire desinvolt i modern, eixes trasposicions de cultura impressionats. Que ara se’n diu multiculturalitat i transculturalitat que sols es concentra en la transposició d’una sola. Em té seduït, què l’hi faré!. Sempre n’espere una de més grossa. Per contra m’agrada la poesia de l’Ollé, però ja se’n sap dos que dormen al mateix llit…….

L’altre dia, sense anar més lluny, arran dels forts aiguats i les subsegüents detrosses fa: Ja sabem…en abril, gotes mil…….-fa una pausa silenciosa- i diu: si aquí sempre plou en la tardor. 

Sense comentaris. I així va fent transculturització, molt pròpia de la mentalitat valenciana, que tot ho traduïm del castellà. Així s’està LO MÓN actual i olè!.

Impressionant l’escorada comunicacional del periodistes afectes al règim del govern bipartidista de dalt!

PS: Bona nit tinguen senyors que jo me’n vaig a dormir, que l’un ull el tinc tancant-se i l’altre no el puc ni obrir. Gràcies JJ.

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a Allò del Joan Barril.

  1. emigdi diu:

    Barril és un dels agents socialistes més actius. El PSOE fa una manipulació dels medis de comunicació molt superior als convergents. Només cal escoltar Bassas i els seus tertulians per veure l’obediència cega al poder que tenen. Quan la campanya a favor de l’estatut de la Moncloa, vaig sentir vergonya aliena. Ens varen dir d’idiotes per a munt, dia sí dia també: F. M. Alvaro, Emili Teixidor (no m’ho pensava), etc. Ara ja tots es queixen de l’estafatut que ells aprovaren, amb el qual ens dimonitzaren als independentistes. Al País Valencià sofrim el PP (dic sofrim perquè qualsevol cosa que passi arreu dels Països Catalans la considero com a pròpia), però aquí dalt sofrim i molt la morralla socialista. Aquests periodistes "progres", Cuní i companyia, són la cinquena columna de l’espanyolisme, tot i que ho disfressen quan hi ha greuges que ells ajuden a perpetuar.
    Salut i visca la terra!

  2. Anònim diu:

    Ells senten o s’asseuen?.

    Jo sento o siento?

    L’Aca dèmia ja du feina.

  3. Francesc diu:

    Això xec! que ja m’és impossible escoltar el J. Barril. A mi, que fa més de 15 anys que escolto Catalunya Radio, em resulta un periodista completament polaritzat a favor dels socialistes i aborrit fins a quedar-te adormit. És increïble. Ara ja no puc més. Ja escolto altres emisores, i mira que em sap greu. Comparat per exemple amb el Gaspar Hernández, no hi ha color. Li donava cent tombs, amb les seves tertúlies per exemple i amb la parcicipació de la gent a través del telèfon. Era realment un programa impresionant, que sempre tenia interès.

    Però això del J. Barril, és absolutament descarat. No tenen vergonya d’anar desmuntant programa a programa tot el que hi havia. Quina barra.

  4. botxi diu:

    Quins records, tu…  Mon pare, que era de qui he begut l’independentisme que professo, comprava tot diari o revista que eixia en català.  Quan va sortir El Món el comprava per pura militància lingüística, però ni se’l fullejava (ell, convergent i pujolista fins al moll de l’os, no volia contaminar-se amb el Barril, a qui va clissar al tercer exemplar).  A més, el català que gastava era el precussor del catanyol d’El Periódico.  Llegies l’Avui i feia goig, agafaves El Món i vomitaves.

    Però, guaita, tu, en Barril ha prosperat d’allò més…  No hi ha com trobar padrins poderosos…

  5. josepselva diu:

    Jo, que a la nit escoltava algun programa de radio (a n’en Gaspar, per exemple) ara ja fa temps que no n’escolto cap. Teniu raó, aixó ho veig jo també, ha calgut que desenbarquesin els sociates a la CCTRV per saber qué és manipulació, els convergents eren uns affeccionats. D’en Barril vaig sentir els primers programes, per la insana curiositat de veure com es comportava un presumptuòs ressentit quan li obren la porta del corral, i un dia vaig dir prou, igual que a n’en Bassas, en Cuní… em vaig quedar només amb la Rita. I ara escolto música al cotxe o rumio que escriuré.

Respon a emigdi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*