Fiblades sobre El Cabanyal

D’avui a un mes han de començar els treballs de modificació i adaptació del PEPRI (Projecte Especial de Protecció i Reforma Interior) d’El Cabanyal.

http://www.docv.gva.es/datos/2014/01/07/pdf/2014_20.pdf

En ell seran les mesures de revitalització i preservació les que hi haurien de marcar les línies de força del nou planejament. Consensuades amb les organitzacions veïnals.
Possiblement fóra el moment de replantejar les regles de joc urbanístic. Quan es tinguen tots els documents traslladats a LA MEMÒRIA i les anàlisis d’estructures històriques, evolucions pautades, xarxes viàries, catalogació individual d’edificis, relacions tipològiques. Caldria introduir-hi un apartat on les propostes a portar a terme no foren tancades en si mateixes sinó que pogueren acumular la possibilitat d’incidència ciutadana. 

Amb diversitat i poder d’elecció entre vàries opcions i llur adaptació mitjançant referèndums puntuals a l’estil helvètic.

En una quinzena d’anys han anat apareguent solucions de persones implicades en el mateix microespai. Cal ressaltar les iniciatives fetes pels meus companys i amics  David Estal, Tato Herrero, Carles Dolç, Vicent Gallart, Joan Olmos Llorens (enginyer), Ferran Gaja, etc. així com de tants i tants artistes plàstics assentat al Poble Nou de la Mar i del veïnat arrelat. 
 

Cal recordar també la notícia en Canal 9 explicada a la manera servei del partit únic valencià i el vídeo del dia que repartiren “estopa” els xics de Ricardo Peralta (PSOE), delegat del gobierno español a València. La “tenalla española” contra el poble valencià. Així ens ajuda a entendre com hem arribat al punt dolç on ens trobem. Un punt que ha anat travant la societat cabanyalera. Les lluites socials ajuden a establir nexes d’unió fundacionals d’allò nou.

Sense recança pels temps passats però ben bé paga la pena d’obrir nous camins de participació directa. Amb 15 anys de lluita han guanyat una batalla que dóna esperança per implementar regles no concebudes a l’àrea mediterrània on tot ens ve caigut des del despotisme, il·lustrat i sense il·lustrar.

Per això, creiem que caldria obrir l’oportunitat d’inaugurar una “manera” diferent de practicar l’urbanisme introduint la variable temporal de la “recerca de la felicitat” i del tipus de relació humana que hom desitja el ciutadà-usuari. Tim Jackson amb la seua proposta de PROSPERITAT SENSE CREIXEMENT.

“Qui ens ensenya que la sensació de felicitat ve donada per les relacions familiars, de parella i amistat (un 47%) per les de salurt ( 24 %), per l’hàbitat (un 8%) i les de finances econòmiques ( un 7%) perquè la relació directa entre més quantitat de coses i felicitat no existeixen a partir de cobrir-ne les bàsiques.

Llavors, és quan el BENESTAR REAL s’assoleix per la intensitat de les relacions i la nostra confiança en la comunitat humana dins la què vivim.”
 

Entrevista a Tim Jackson from agenda21bcn on Vimeo.

Humilment, una aportació personal a l’indret en aquest vídeo que he inserit manta vegades és, al meu parer, una actitud consensuada amb un jove promotor que des d’un petit habitatge situat al costat de l’Església dels Àngels d’El Cabanyal suposa una restauració ambiental correcta i una rehabilitació interior que situa la vivenda en uns nivells de confort material ben actuals. Amb una inserció de mesures de consum baix i de generació d’energia que reequilibra la petjada de CO2. I amb un preu total d’inversió bastant assequible amb un retorn i amortització global de quinze anys propi dels habitatges de protecció oficial actuals. Hom pot suposar quwe aquesta intervenció pot ser paradigmàtica i puntual de totes aquelles micro-intervencions que generen un nínxol de treball individual i col·lectiu amb rèditss inimaginables fa uns anys.

 

CABANYAL’S PARADIGM from Josep Blesa on Vimeo.

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en EVENT-ARTS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*