Peça a peça, l’esquizofrènia, o com desmuntar una colònia que s’adreça.

Fa mesos m’havia fet el ferm propòsit de no intervindre en qüestions no relatives amb el meu ofici d’arquitecte. A hores d’ara llegisc el llibre “Architecture and disjunction” de Bernard Tschumi. En un dels passatges en parla de la violència de l’arquitectura en la seua inserció. En parla de la migració i mutació dels signes.

Un dels signes i pràctiques que ens ha fet arribar fins ací, ha estat el joc de pilota, on milers de valencians han pouat per a mantindre la cohesió de l’imaginari col·lectiu dels valencians. Figures de temps com ara Llorenç Millo, J.L. Bausset,  Paco Burguera, Albert Soldado, Toni Mestre, Víctor Inyúrria, Toni Mollà,…i els pilotaris: Els Genovés I i II, Núñez suïcidat fa un parell de setmanes, Rovellet, Fredi, etc…i espais com ara, els trinquets de Pelai, del Surdo de Gandia, del de la Pobla de Vallbona, de Pedreguer, del de Sella i del de Murla, de les pilotes encalades als teulats de les esglésies de València que he trobat mesurant-les i dibuixant-les, i els rètols de les parets on posava “Queda prohibido jugar a pelota”. Et quedes garratibat en veure un home com Paco Nadal, amb setanta anys, i més de cinquanta en el periodisme a punt d’esclatar a plorar.

 
Escultura “El punt” de Manolo Boix, al Bellvederet de Xàtiva.

Si canviem el mot “architecture” pel de “Valencian people” el text continua sent-ne impecable.

” ..But if signs are variables that are regularly displaced, there are other constants, such as form. In architecture, as elsewhere, the meaning of form resides only in the fact that form can be identified, and no more: Form does not know more that it expresses. It is real, inasmuch as it contains being. Form is the knowledge of being”

“..When confronted with the dispersion, the despersonalization, this dispossession of contemporany architectrure, the analogy wiht psychoanalysis is possible and even correct. Numerous works on schizophrenia have shown how the schizophrenic hides in another mode of being in order to exist, existing outside the body and losing origins, protective limits, identity, and part of personal history. In schizophrenia, something takes place  that fully disturbs the relation of subject to reality and drowns content with form. Indeed, the schizophrenic places words and things on the same plane without distinguishing their respective origins.”  

Quant a josepblesa

Interdit destorbar el conductor.
Aquesta entrada ha esta publicada en ARS-SCAENICA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Peça a peça, l’esquizofrènia, o com desmuntar una colònia que s’adreça.

  1. Narcís Llauger i Dalmau diu:
    En parla molt i el descriu molt bé en J-F Mira en la seva excel.lent novel.la El professor d’Història. La recomane. Un passeig per la ciutat de València al llarg dels anys (en vertical, història) i de la seva geografia (en horitzontal). Escriptura excepcional. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*