TERRITORI, CIUTATS I VILES SOM LES PERSONES.
En el present apunt s’explica una intervenció dins de Ciutat Vella, en concret al barri de El Mercat, a la ciutat de València. Aquests apunts poden ser d’interès per als ajuntaments, usuaris, associacions veïnals, etc. a les envistes de l’aplicació de la llei de Barris de la Generalitat d’Amunt i, per suposat, per als de la d’Avall i Insulars.
És comprensible que pot resultar una mica avorrit, tanmateix, com anem veient als blocs, el tema de com s’encara la qüestió urbana (espai públic vs. espai privat) i amb ella la de l’habitatge ens està afectant fondament en la vida particular i de la societat que estem bastint. Amb pregones implicacions en la concepció del territori.
També, com sempre, us demane que expresseu el vostre parer -en els sentit que vulgueu.
Com sabeu em disperse força, acumulant anecdotari, però crec fermament en la combinació d’elements esparsos pot donar lloc a solucions innovadores.
A tall d’exemple, llegesc i rellegesc, bo i intentant esbrinar les causes dels "incidents" d’en marbel amb les seues bicis i els problemes de circulació del carril-bici, i allò oblidat de Cerdà "un carrer de ciutat no és una carretera…….." i estem prioritzant tant l’automòbil que ens separem tant de models, com ara, els de Berna, Basilea, Munic, etc. on trobes bicis per tot arreu.
I una dada: el carrer dels Serrans que va des del portal del mateix nom fins al Palau de la Generalitat, amb un ample d’uns deu metres, acull un trànsit diari d’entre 8000 i 10000 cotxes, segons una medició feta el mes passat. Un rècord de llibre Guinness.
Bo, em reintegre al fil de l’apunt:
Desenvoluparem el tema en dos apunts:
2.1. El primer tractarà del context real i la base teòrica aplicable.
2.2. La intervenció material en sí i els resultat obtinguts.
(Continua resituant-ho amb un poc d’història….)
La Ciutat Vella de València s?organitza en cinc barris: El Carme, Velluters, Xarea-Universitat, El Mercat i Sant Francesc. L?ordre és de decreixent d?acord a la degradació urbana. No actualment, sinó amb l?arrancada de les intervencions de regeneració per finals dels ?80.
A finals dels ?80, es va posar en marxa l?oficina RIVA (Rehabilitació Integral de València Antiga), com a departament de coordinació i finestra única on confluïen simultàniament ajudes de Conselleria d?Obres Públiques i Habitatge, Ajuntament de València i Ministeri d?Obres Públiques.
En aquells anys coincidia el color polític de tots tres. L?obra a escometre era copiosa i ingent, ja que es tracta d?un dels cinc nuclis antics més grans de tot Europa. Es dissenyà, una estratègia de xoc per a actuar en tres fronts:
- Re-urbanització de vies i places públiques.
- Actuacions de creació d?habitatge de protecció oficial (caràcter públic)
- Actuacions de Recuperació (restauració i rehabilitació) de monuments de primer ordre.
Simultàniament s?aprovà el nou PGOU, que donà lloc a les lluites internes entre els diversos sectors del PSPV, tot acabant amb la dimissió del batle més preparat i conscient del fet urbà ? en sentit de la complexitat actual- que mai ha tingut aquesta ciutat: Ricard Pérez Casado i el ?eseu? equip. Ja que el partit li falcà uns altres individus que feien de ?erebentadors? del funcionament municipal.
Val a dir, i no és cap novetat, que els problemes socials esdevinguts en les dues dècades anteriors són els comuns a tot nucli històric: envelliment de la població, fugida de les noves generacions vers barris de l?extraradi o en el cas dels més ?epoderosos? cap a urbanitzacions properes a ciutat o sectors com ara Facultats, Blasco Ibáñez, etc. Absència d?equipament de tota mena. Incidència i augment de la prostitució i el tràfic de drogues, degradació esponerosa de les construccions. Serveis d?infrastructures totalment obsolets. Tota instal·lació pública corria o bé penjada a les façanes o bé molt arran de paviment.
Després de l?aprovació del PG., es van redactar uns PEPRI (Plans Especials de Protecció i Reforma Interior) de nou encuny, adreçats específicament a cada barri.
· Els dits plans tenien bàsicament un caràcter ?eambiental?. Hereus dels plantejament que s?havien fet a Florència. Sols hi havia façanes i cobertes, l?interior podia continuar sent uns caus infames i inhabitables. El punt de vista era exclusivament d?intervenció oficial i la intervenció de caire privat era subordinada a un mer paper de comparsa: unes ajudes esquifides i adreçades, bàsicament, a comunitats de veïns.
· En aquesta mateixa dècada teníem les experiències aplicades per O. Bohigas a Barna (La Reconstrucció de Barcelona) davant dels Jocs del ?92. d?una banda, i d?una altra, la ja incipient caiguda del mur a Berlín, que arquitectes amb la sensibilitat i ofici d?en J. Kleihues, ja albiraven solucions premeditadament, com l?IBA ?87 (Exposició Internacional d?Arquitectura).
· Entremig, a València, es posà en marxa l?eix integrador més potent que posseeix la ciutat: El Jardí del Túria.
. Ricard, en aquella quasi dècada, va passar les de Caïm, ja que, com a excel·lent urbanista creà les infrastructures imprescindibles. Aquelles que estan soterrades a més de 10 m. de profunditat, vies i avingudes, depuradores, cicle integral de l?aigua, vinguda de fluid elèctric i transformadors zonals….etc. Que sols creen que molèsties al ciutadà i realment, no s?hi veuen. S?hi veuen, sols, si no funcionen.